Aquest dijous al migdia, quan l'Audiència Provincial de Navarra va anunciar la sentència de la Manada -que defineix el cas de violació només com un abús sexual-, va semblar que els avenços que s'havien visualitzat el 8 de març frenaven en sec. En la jornada d'afirmació del 8-M havíem fet un pas endavant com a societat, conscient i col·lectiu. La indignació que va desfermar-se a tot l'Estat per la tebior de la resolució judicial és l'esperança que alguna cosa ha canviat per sempre més, encara que la sentència vagi en la direcció contrària.
No només ha reaccionat el carrer. També ho ha fet la Fiscalia, que continua definint els fets com una violació i ja ha anunciat que recorrerà la decisió dels jutges, resolta amb un vot particular, que ni tan sols compartia la tipificació d'abús sexual i sol·licitava l'absolució dels cinc acusats. Un vot particular vergonyós, defensat en un dens relat de 136 pàgines, gairebé de la mateixa extensió que la sentència. En aquest text, el magistrat Ricardo González deslliura els condemnats -de qui lamenta que se n'hagi fet un "innegable" judici paral·lel- i criminalitza la víctima. L'agressió en grup, sosté el jutge, no respon a un episodi de violència ni d'intimidació. Només hi veu això: "Una desinhibició total i explícits actes sexuals en un ambient de jolglorio i regocijo".
De tot plegat, resulta pertinent llegir la reflexió de Juan Carlos Escudier a publico.es, que recorda que "el silenci" de qualsevol víctima "no és un sí". L'autor reclama una modificació urgent del codi penal per considerar violació "tot acte sexual realitzat sense consentiment". Recorda que en diversos estats d'Europa, des de la Gran Bretanya fins a Alemanya, passant per Bèlgica, Irlanda o Luxemburg, ja han fet aquest pas. Queda molta feina per fer.
Veto judicial a la via Puigdemont. Els revesos del Tribunal Constitucional -que va suspendre la candidatura del president a l'exili- i del Consell de Garanties Estatutàries -que també qüestiona la reforma de la llei de la Presidència- allunyen una possible investidura de Puidgemont. L'estratègia de Junts per Catalunya queda ara torpedinada i el rellotge continua corrent. ERC i el PDECat reclamen a l'entorn del president que trobi la fórmula per evitar eleccions. Fins i tot els presos de la candidatura del president a l'exili li han demanat per carta que faci el possible per formar Govern, tal com va avançar NacióDigital. Caldrà veure els pròxims moviments des de Berlín, però la necessitat d'activar el pla D s'imposa, si l'objectiu és evitar la repetició electoral.
Barcelona revisa el passat. De la maratoniana jornada de plens d'aquest divendres a l'Ajuntament se subratllarà la reprovació de l'equip de govern per la gestió de Ciutat Vella -una iniciativa impulsada per l'oposició en plena cursa cap a les municipals del 2019-, però en les actes també constarà una altre acord per posar llum a la repressió del franquisme. El consistori ha anul·lat els expedients municipals de depuració dels treballadors que es van obrir durant els primers anys de la dictadura, i ha decidit retirar la Medalla d'Or de la ciutat a Miquel Mateu i Pla, que va ser el primer alcalde falangista de la capital catalana i el responsable de la repressió dels funcionaris.
Vist i llegit
Acord rellevant entre les dues Corees. Probablement, el progrés més destacat de les últimes dècades. Els màxims dirigents dels dos països (Kim Jong-un i Moon Jae-in) -que han viscut d'esquena en l'era moderna, observant-se amb recel- han visualitzat una encaixada de mans que suposa el primer pas per a la "total desnuclearització" de la península coreana. En la crònica de The New York Times -firmada per Choe Sang-Hun-, el periodista subratllava aquest divendres el pacte històric entre Corea del Nord i Corea del Sud per avançar cap a un temps de pau i sense armes nuclears. Les estampes d'entesa arriben en temps d'agitació diplomàtica. No deixa de ser una paradoxa que en l'etapa de Donald Trump a la Casa Blanca, quan més s'havia inflamat la retòrica bel·licista, la tensió s'hagi rebaixat fins al punt de visualitzar un horitzó de convivència.
La frase de la setmana
"La resistència de les persones té un límit i jo hi he arribat. Me'n vaig amb el cap molt alt, amb un sentiment amarg, però molt satisfeta, crec que hem fet una bona feina". Cristina Cifuentes no va resistir el foc amic. Després de l'erosió pel màster fraudulent -que ja la va situar a la corda fluixa-, la filtració del vídeo en què s'evidenciava que havia robat dues cremes en un supermercat va suposar l'estocada final. Cifuentes ja coneixia l'existència de les imatges -que dataven del 2011 i publicades per OK Diario-, un detall que evidencia l'actuació de les clavegueres per forçar la dimissió de la dirigent popular. Un cop difós el vídeo, la pressió del PP va fer la resta. "La vull fora abans de les 12", va afirmar Mariano Rajoy, segons eldiario.es. Va ser María Dolores de Cospedal qui va demanar en persona a Cifuentes que deixés finalment el càrrec. L'expresidenta madrilenya conserva l'escó, però Rajoy ja s'ha tret un altre problema del damunt.
El nom propi
Andrés Iniesta se'n va, entre llàgrimes. Aquest divendres ha anunciat el seu comiat del Barça. Amb 33 anys, el capità entén que és el moment de deixar pas, exigent com és amb el seu rendiment, honrat sempre amb el club. El futur d'Iniesta passa per la Xina, però abans encara tindrà temps d'afegir un nou títol de Lliga al seu extens palmarès, després de l'exhibició en l'última final de la Copa del Rei. Iniesta -amb el permís de Messi- simbolitza els anys daurats del Barça, hegemònic en les competicions domèstiques i referent també a Europa. Els anys prodigiosos, que en diria Ramon Besa. Per conèixer l'univers del geni de Fuentealbilla -el millor motlle que ha creat la Masia, essència d'una manera singular d'entendre el futbol-, val la pena llegirLa jugada de la meva vida, el llibre biogràfic en el qual el futbolista va compartir confidències amb el mateix Besa i Marcos López. I si teniu ganes de revisar els millors moments d'Iniesta, us proposem aquests vídeos, amb el gol d'Stamford Bridge inclòs.
Els imperdibles
Comença un cap de setmana llarg, de pont. Si teniu la sort de gaudir de temps lliure, us recomano que no deixeu escapar l'oportunitat de degustar el D'A Film Festival Barcelona. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, us proposa un film en concret: Good time, aclamada per la crítica com la millor pel·lícula de Canes. És el tercer llargmetratge dels germans Safdie, amb Robert Pattinson (saga Crepúsculo) de protagonista. Si també us agrada el bàsquet, dediqueu una estona a l'última entrega d'Informe Robinson. El programa recupera la figura de Drazen Petrovic, un dels grans talents del bàsquet continental. En el 25è aniversari de la seva mort, els testimonis recollits per l'equip de Michael Robinson il·lustren l'etapa de Petrovic com a rival i estrella del Reial Madrid. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?