Ara, el TC i el Consell de Garanties (que emet dictàmens que no són legalment vinculants però sí políticament i Bernat Surroca ens n'explica el per què) posen més difícil fer-ho reformant la llei de la Presidència per la via ràpida, que era el camí que exploraven Junts per Catalunya i ERC. O es renuncia a la presidència efectiva -però en la distància- de Puigdemont, que segueix a Alemanya a l'espera d'aclarir el seu futur, o es va unes eleccions que ningú vol llevat d'uns pocs entre els afins al president. Amb ERC a la defensiva i el PDECat debilitat, la decisió és a les mans de Puigdemont, que ha de gestionar un context que no és just però sí urgent. Sobre l'impacte de la sentència del TC llegiu l'anàlisi de Joan Serra Carné i sobre les possibilitats que hi ha ara la crònica d'Oriol March.
Quan la Justícia no sap administrar-ne. Indignació en saber-se i fàstic en llegir la sentència i el vot particular favorable a l'absolució. Són els efectes que va produir en la majoria de ciutadans el desenllaç del cas de "la Manada", una violació en grup als Sanfermines de l'any 2016. El tribunal no va admetre el delicte -ho va deixar en un abús- i les condemnes van ser de només 9 anys. Això va provocar manifestacions gairebé espontànies en moltes ciutats, també catalanes. És imprescindible reformar el codi penal per deixar menys marge a la interpretació laxa d'alguns jutges, el poder més retrògrad de l'Estat. El cas incorpora, a més, el fet que dos dels condemnats són funcionaris (un militar i un guàrdia civil), que cobraran el 75% del seu sou fins que la sentència sigui ferma. Sobre el per què de la condemna tan suau, llegiu l'aclaridora informació d'Aida Morales. Llegiu la Veu de Nació d'Esteve Plantada i l'opinió de Iolanda Fresnillo, que reflexiona sobre el masclisme que corca la justícia.
La pedra a la sabata de Ciutat Vella. Avui hi ha doble ple a Barcelona. L'extraordinari l'ha forçat l'oposició i no serà un bon tràngol per a l'alcaldessa, que serà reprovada per la seva gestió a Ciutat Vella, el districte més conflictiu de la ciutat, ara molt castigat pels narcopisos. I a l'ordinari, la incapacitat de Colau per trobar consensos l'ha dut a retirar de l'ordre del dia l'adjudicació de la concessió del servei de recollida d'escombraries. Queda un any per les municipals i la perspectiva de tenir majories sòlides que permetin acords és nul·la. Jordi Bes us explica els detalls. Sobre Barcelona, les municipals de l'any vinent i dos dels noms que hi podrien concórrer -Jordi Graupera i Manuel Valls- podeu llegir aquesta opinió de Manel Lucas.
Fins l'1 de maig. Dilluns és pont laboral i espero que la majoria de vosaltres descanseu. Per això no hi haurà El despertador. El newsletter diari de NacióDigital torna dimarts perquè l'1 de maig, malgrat que sigui festiu, estarà carregat d'actualitat. I ho farem amb música, si pot ser amb una cançó relacionada amb l'actualitat. Podeu proposar-ne responent aquest correu o enviant-ne un a eldespertador@naciodigital.cat
Vist i llegit
Els efectes del cas Cifuentes estan sent devastadors per al PP, un partit que cada dia té més fronts oberts a mida que s'acosten les eleccions autonòmiques, municipals i europees de l'any vinent. On pot notar més els efectes de la degradació és, precisament, a Madrid. El País difonia ahir al vespre, amb satisfacció, una enquesta en la qual Ciutadans obtenia 48 diputats a l'assemblea madrilenya -ara en té 17-, mentre que el PP s'enfonsava a la tercera plaça per sota del PSOE i a una distància de només dos escons amb Podem. Els populars hauran de fer un cop de cap si volen mantenir el poder en un dels seus bastions més preuats.
El passadís
Creix la irritació en el si de la carrera diplomàtica contra el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis. Primer de manera subtil i ara de manera cada cop més explícita, els professionals de la diplomàcia espanyola no s'estan de manifestar la seva crítica per la manera com des del Palau de Santa Cruz -seu del ministeri- s'ha gestionat la defensa dels interessos de l'Estat davant del repte sobiranista. S'acusa Dastis de maldestre i incompetent, i es considera una humiliació la derrota clamorosa del relat espanyol en les principals capitals europees. A més, Dastis ha comès alguns nyaps memorables, com quan va afirmar en una entrevista a la BBC que a l'escola catalana no s'ensenyava castellà. Fins i tot antics companys de promoció asseguren que Dastis no era el més perspicaç de la seva fornada a la carrera diplomàtica. El ministre va ser amb anterioritat representant permanent d'Espanya davant la UE i es considera imperdonable la seva manca d'habilitat per moure's per cancelleries per explicar la raó d'Espanya.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1947 se celebrava l'acte d'entronització de la Mare de Déu a Montserrat. La iniciativa de posar la verge negra en un nou tron pagat gràcies a donatius va servir per mobilitzar el catalanisme tradicional a l'escalf del monestir benedictí, dirigit per l'abat Escarré. Es va constituir una Comissió Abat Oliba per organitzar l'acte, pilotat per figures del vell catalanisme conservador com Ventosa i Calvell, i va aplegar activistes que serien rellevants en l'antifranquisme, com Josep Benet i Joan Reventós. La festa va donar per primer cop un clar protagonisme al català i va permetre que l'oposició es fes visible pràcticament per primer cop des del final de la guerra civil. Massa evident pel règim, que uns dies després cessava el governador civil, Bartolomé Barba. Així ho van recordar fa vint-i-un anys Giravolt de TVE a Catalunya.
L'aniversari
Avui també fa 71 anys la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. Referent de la música tradicional dels Països Catalans, la seva carrera arrenca l'any 1967 a Barcelona, on comença a cantar amb Els Setze Jutges i s'integra a la Nova Cançó. L'any següent, la censura va prohibir-li una de les seves cançons emblemàtiques: Què volen aquesta gent? (la podeu escoltar aquí, que encara és molt vigent, al Concert per la Llibertat). Bonet la va compondre amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima per denunciar la repressió franquista i la mort de Rafael Guijarro a mans de la policia per encobrir un cas de violència policial. A més dels seus 50 anys de trajectòria artística, Bonet és també un referent pel que fa al compromís amb la llengua i la cultura del país. Sentir-la cantar l'himne de Mallorca, la Balanguera (aquí), emociona. El periodista Jordi Bianciotto va publicar l'any passat un llibre sobre ella: Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres).
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi