26
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
22:52h
El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha dictaminat aquest dijous que la reforma de la llei de la Presidència impulsada per Junts per Catalunya (JxCat) que hauria de permetre la investidura a distància de Carles Puigdemont vulnera l'Estatut i la Constitució. Aquest organisme és consultiu i, per tant, la seva decisió no és vinculant.
Els dictàmens del CGE no són d'obligat compliment arran de la sentència de l'Estatut de l'any 2010. El nou marc d'autogovern reformulava i donava més pes a l'antic Consell Consultiu -un òrgan que tenen més comunitats autònomes- i, canvi de nom a banda, li donava atribucions com la capacitat de fer vinculants els seus dictàmens. L'Estatut va ser portat al Tribunal Constitucional pel PP i l'aleshores Defensor del Poble, el socialista Enrique Múgica, i va derogar el caràcter vinculant de l'òrgan consultiu català. Argumentava que l'única institució de l'Estat que podia decidir sobre la constitucionalitat d'una llei, i per tant tombar-la, era el propi TC.
D'aquesta manera, el Parlament podria aprovar la reforma de la llei de la Presidència malgrat l'opinió del CGE, com ja s'ha fet en altres ocasions desoint els dictàmens sobre l'adequació al marc legal. El ple debatrà la qüestió la setmana vinent, en la sessió del 3 i 4 de maig. Si finalment prospera, els grups parlamentaris o el mateix govern espanyol podrien impugnar el text aprovat al TC, que hauria de decidir sobre la seva constitucionalitat. En cas d'admetre a tràmit un hipotètic recurs del govern espanyol, que es dona per segur, la suspensió cautelar de la llei seria immediata.
El de CGE, que està presidit per Joan Egea, que és catedràtic de dret civil, està format per vuit juristes. Dues terceres parts d'ells s'escullen al Parlament amb una majoria qualificada de tres cinquenes parts dels diputats i la tercera part restant a proposta del Govern. L'actual té, per tant, una majoria d'orientació sobiranista.