Les traves jurídiques allunyen la investidura «legal» de Puigdemont

Carles Puigdemont no podrà ser investit "legalment" president de la Generalitat. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha afirmat que la reforma de la llei de la Presidència per fer-ho possible no s'ajusta al marc legal vigent -l'espanyol de la Constitució i l'Estatut- i el Tribunal Constitucional (TC) ha indicat que no pot se'l pot investir a tràmit i que si passa la mesa incorrerà en responsabilitats penals. Si la majoria republicana desatén els consells del CGE, que no són vinculants, com sembla que vol fer Roger Torrent, el TC suspendrà d'immediat la votació i no es farà efectiu un eventual nomenament. Quines sortides hi ha? Passar al "pla D" i buscar un nou candidat abans del 22 de maig o altres dues que generen consensos menors: anar a eleccions o desobeir investint Puigdemont i fer efectiva la República amb totes les conseqüències. 

La reforma de la llei de la Presidència, pensada per investir Carles Puigdemont a distància, va ser registrada en solitari per Junts per Catalunya (JxCat) quan les relacions amb ERC passaven per un mal moment. Torrent feia nou dies que havia suspès el debat per escollir Puigdemont de nou com a president de la Generalitat davant les mesures cautelars imposades pel Tribunal Constitucional (TC) i la nul·la expectativa de que la investidura fos efectiva en aquell moment, i JxCat movia els fils per adequar a la legalitat la investidura. Era una forma de mantenir l'estratègia de confrontació amb l'Estat. Aquesta via ha rebut un cop aquest dijous amb el dictamen del CGE, que la considera inconstitucional i contrària a l'Estatut. No ha estat l'únic revés de la jornada.
 
Unes hores abans, el TC ha admès finalment a tràmit el recurs del govern espanyol contra la proposta de Torrent -amb data del 27 de gener- de proposar Puigdemont com a candidat a la investidura després de constatar el suport que JxCat, ERC i la CUP expressaven cap al president a l'exili. En un primer moment, el Constitucional va emetre una sèrie de mesures cautelars -que torpedinaven la tria a distància sense admetre tècnicament el recurs, impulsat per Soraya Sáenz de Santamaría- que van motivar l'ajornament del ple i que van desencadenar en la recerca de candidats alternatius per part de l'independentisme. L'admissió a tràmit del recurs suposa suspendre la possibilitat que Puigdemont sigui president en un moment en què JxCat el torna a situar com a cap de cartell a través de la reforma de la llei de la Presidència.

La reforma de la llei de la Presidència es debatrà en el ple que se celebrarà al Parlament els dies 3 i 4 de maig, tres setmanes abans de la data límit

Tot plegat -el dictamen del CGE, no vinculant, i la suspensió del TC- arriben quan ja s'encara la recta final per investir nou president si no es vol anar cap a noves eleccions. La candidatura de Puigdemont havia revifat des del moment en què el tribunal d'Schleswig-Holstein va descartar el delicte de rebel·lió i el va deixar en llibertat sota mesures cautelars -ara mateix no pot sortir de Berlín mentre es resol l'extradició-, però els dos nous embats jurídics el posen en qüestió. En privat, alts dirigents de JxCat consultats assenyalen que Puigdemont dona ordres de "confrontació fins al final", malgrat que té clar que no podrà ser president de manera efectiva.

El dictamen del CGE, en tot cas, no ha alterat els plans de Torrent per al següent ple. El president del Parlament ha inclòs la reforma de la llei de la Presidència en l'ordre del dia, de manera que previsiblement es debatrà divendres vinent. L'escenari més probable és que la reforma, en cas d'aprovar-se, sigui recorreguda pel govern espanyol al TC, que en admetre el recurs la suspendria immediatament. En aquesta línia, a l'independentisme li quedarien unes dues setmanes per trobar una alternativa si vol evitar noves eleccions. Aquests són els tres escenaris oberts que hi ha en aquests moments per resoldre un dilema amb data de caducitat: 22 de maig.
 

Els tres escenaris de la investidura

- Aprovar la reformai desobeir amb tots els efectes: com marca l'ordre del dia del ple dels dies 3 i 4 de maig, la modificació legal per permetre la investidura a distància s'ha de debatre la setmana vinent. El CGE s'hi ha posicionat en contra, però com que el dictamen no és vinculant, la tramitació segueix endavant. Si JxCat, ERC i CUP opten per aprovar-la i, sobre tot, per fer-la servir per investir Puigdemont -els anticapitalistes ho defensen sense matisos-, suposaria anar al xoc amb l'Estat, que activaria tots els ressorts. El portaveu parlamentari de la llista presidencial, Eduard Pujol, ha indicat que el dictamen "no s'aguanta per enlloc", i ha denunciat que té un component "polític". Ha volgut deixar clar, de passada, que no renunciaran a investir Puigdemont però no concreten fins on estan disposats a arribar i si això implicaria fer efectiva la República que es va proclamar però no desplegar el 27 d'octubre. - Pla D: el PDECat, els presos polítics de JxCat i ERC reclamen la formació immediata de Govern per aixecar el 155 i evitar noves eleccions. Els reclusos han enviat cartes a Puigdemont per tal d'elevar aquesta demanda, que fa mesos que circula entre els familiars. La crida a fer un executiu efectiu i presencial implica, en bona mesura, descartar la candidatura del president a l'exili, i això passa per consensuar un "pla D" que permeti situar un president a la Generalitat que pugui exercir amb normalitat aquestes funcions. "Ens reiterem en la necessitat de constituir Govern abans no expiri el termini el proper 22 de maig", assenyala el PDECat en un comunicat que no esmenta la possible investidura de Puigdemont. En privat, dirigents de JxCat també defensen aquesta via, tot i que un reducte del grup parlamentari no descarta les eleccions. - Eleccions: si no s'escull algú abans d'aquesta data, els comicis seran automàtics. Josep Costa i Elsa Artadi, dos dels puntals de Puigdemont al grup parlamentari, s'han desplaçat a Berlín per abordar el nou escenari amb el president a l'exili. Els partits, per si un cas, ja tenen greixades les maquinàries electorals, per bé que tant el PDECat com ERC volen evitar tornar a les urnes. El desenllaç depèn, en bona mesura, de la decisió que prengui Puigdemont, també pendent de la resolució a Alemanya de la demanda d'extradició per part del Tribunal Suprem.