26
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
18:30h
Veto a una eventual investidura de Carles Puigdemont. El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit aquest dijous el recurs del govern espanyol contra la candidatura del president a l'exili, proposada per Roger Torrent, president del Parlament, durant el mes de gener. La decisió del tribunal sobre aquell episodi, a la qual s'hi podran presentar al·legacions en un termini de 20 dies, implica la suspensió de la candidatura de Puigdemont, però també tanca la porta a altres vies estudiades pels grups parlamentaris, com una eventual reforma de la llei de la Presidència.
Tot i que el recurs feia referència a la proposta formulada aquest gener, el pas executat pel TC avisa de les conseqüències "penals" en les quals poden incórrer tots aquells dirigents que contravinguin la resolució i impedeix que, amb la legislació actual, Puigdemont pugui optar a la presidència de la Generalitat. "Avui s'ha demostrat que el govern va fer el que havia de fer", ha expressat la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría arran del veto del TC. "Un fugat de la justícia no pot ser president de la Generalitat", ha afegit Santamaría per celebrar el nou escenari.
L'argumentari del TC: "Qüestions d'interès general"
El TC ja va fixar el 28 de gener les condicions en què es podia produir una investidura de Puigdemont: havia de ser presencial i comptant amb el permís del jutge Pablo Llarena, el magistrat del Tribunal Suprem que assumeix la causa general contra els dirigents independentistes. Fins ara, el tribunal només havia dictat mesures cautelars en contra de la investidura a distància, però encara no havia admès a tràmit el recurs del govern espanyol. Ara ho fa i, alhora, no considera el recurs de Junts per Catalunya (JxCat) de frenar l'admissió a tràmit acceptada aquest dijous. Compleix, per tant, amb el guió desitjat per la Moncloa.
La candidatura del president a l'exili no es va arribar a votar mai perquè Torrent va suspendre el ple d'investidura al Parlament del 30 de gener, una decisió que va enutjar els diputats de JxCat i va obrir una crisi amb ERC. Posteriorment a aquests fets, les forces independentistes van optar per la via Jordi Sànchez, que després seria la via Jordi Turull, totes dues frustrades. El TC assenyala que actua per "qüestions d'interès general" i davant la possibilitat que Puigdemont pugui tornar a ser nomenat candidat a la presidència.
La reforma de la llei de la Presidència, torpedinada
La reflexió del tribunal impacta directament en el pla traçat per JxCat, a la qual la mesa del Parlament ha donat recorregut: la reforma de la llei de la Presidència per acceptar una investidura a distància que ara ja està formalment suspesa. De fet, el ple del TC declara "radicalment nul·la i sense valor ni efecte qualsevol acte, resolució, acord o via de fet que contravingui la suspensió acordada". Per tant, abans del 22 de maig, data límit per executar una investidura i formar Govern, no es podria afrontar la votació per convertir Puigdemont en president de la Generalitat. En cas contrari, la mesa del Parlament patiria el perill de tornar a situar-se sota el focus judicial.
Les forces independentistes, liderades per JxCat, tenien la intenció de debatre la reforma de la llei de la Presidència en el ple de la setmana que ve, els dies 3 i 4 de maig. L'informe del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha dictaminat per unanimitat que aquesta iniciativa no s'ajusta a l'Estatut ni a la Constitució . El seu posicionament no és vinculant però fixarà el camí a la mesa del Parlament.
El veto del TC a Puigdemont alimenta el debat sobre les alternativa que té sobre la taula l'independentisme. Puigdemont havia demanat "temps" al seu partit per prendre una decisió. ERC i el PDECat pressionen l'entorn del president a l'exili per accelerar l'execució d'un pla D i evitar eleccions, petició formulada també pels presos polítics de JxCat reclosos a Estremera i Soto del Real, tal com ha avançat NacióDigital. La nebulosa de noves eleccions no s'ha dissipat.
Tot i que el recurs feia referència a la proposta formulada aquest gener, el pas executat pel TC avisa de les conseqüències "penals" en les quals poden incórrer tots aquells dirigents que contravinguin la resolució i impedeix que, amb la legislació actual, Puigdemont pugui optar a la presidència de la Generalitat. "Avui s'ha demostrat que el govern va fer el que havia de fer", ha expressat la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría arran del veto del TC. "Un fugat de la justícia no pot ser president de la Generalitat", ha afegit Santamaría per celebrar el nou escenari.
L'argumentari del TC: "Qüestions d'interès general"
El TC ja va fixar el 28 de gener les condicions en què es podia produir una investidura de Puigdemont: havia de ser presencial i comptant amb el permís del jutge Pablo Llarena, el magistrat del Tribunal Suprem que assumeix la causa general contra els dirigents independentistes. Fins ara, el tribunal només havia dictat mesures cautelars en contra de la investidura a distància, però encara no havia admès a tràmit el recurs del govern espanyol. Ara ho fa i, alhora, no considera el recurs de Junts per Catalunya (JxCat) de frenar l'admissió a tràmit acceptada aquest dijous. Compleix, per tant, amb el guió desitjat per la Moncloa.
La candidatura del president a l'exili no es va arribar a votar mai perquè Torrent va suspendre el ple d'investidura al Parlament del 30 de gener, una decisió que va enutjar els diputats de JxCat i va obrir una crisi amb ERC. Posteriorment a aquests fets, les forces independentistes van optar per la via Jordi Sànchez, que després seria la via Jordi Turull, totes dues frustrades. El TC assenyala que actua per "qüestions d'interès general" i davant la possibilitat que Puigdemont pugui tornar a ser nomenat candidat a la presidència.
La reforma de la llei de la Presidència, torpedinada
La reflexió del tribunal impacta directament en el pla traçat per JxCat, a la qual la mesa del Parlament ha donat recorregut: la reforma de la llei de la Presidència per acceptar una investidura a distància que ara ja està formalment suspesa. De fet, el ple del TC declara "radicalment nul·la i sense valor ni efecte qualsevol acte, resolució, acord o via de fet que contravingui la suspensió acordada". Per tant, abans del 22 de maig, data límit per executar una investidura i formar Govern, no es podria afrontar la votació per convertir Puigdemont en president de la Generalitat. En cas contrari, la mesa del Parlament patiria el perill de tornar a situar-se sota el focus judicial.
Les forces independentistes, liderades per JxCat, tenien la intenció de debatre la reforma de la llei de la Presidència en el ple de la setmana que ve, els dies 3 i 4 de maig. L'informe del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha dictaminat per unanimitat que aquesta iniciativa no s'ajusta a l'Estatut ni a la Constitució . El seu posicionament no és vinculant però fixarà el camí a la mesa del Parlament.
El veto del TC a Puigdemont alimenta el debat sobre les alternativa que té sobre la taula l'independentisme. Puigdemont havia demanat "temps" al seu partit per prendre una decisió. ERC i el PDECat pressionen l'entorn del president a l'exili per accelerar l'execució d'un pla D i evitar eleccions, petició formulada també pels presos polítics de JxCat reclosos a Estremera i Soto del Real, tal com ha avançat NacióDigital. La nebulosa de noves eleccions no s'ha dissipat.