Un govern per sortir de la presó?

Els presos volen que es formi Govern ja. Els de Junts per Catalunya així ho han traslladat en diverses cartes al president Carles Puigdemont. El darrer cop a través d'una missiva enviada des de la presó d'Estremera, on estan interns Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, i també des de Soto del Real, on s'està des de fa més de sis mesos Jordi Sànchez. Les seves raons, explicades també a diversos interlocutors de la seva formació i als seus familiars, les explica Oriol March en aquesta informació exclusiva. El Govern no farà que surtin de la presó. Tampoc evitarà que Pablo Llarena els aparti de la vida política institucional. Ni tan sols els acostarà a presons catalanes (això passarà un cop se'ls hagi condemnat, si és el cas). Però recuperar l'executiu català farà que l'independentisme torni a tenir veu institucional i més mecanismes de pressió per preservar els seus drets i el del conjunt dels ciutadans. 

Falta menys d'un mes perquè s'esgoti el termini per anar a unes eleccions i el 155 segueix corcant l'autogovern. Sigui president Puigdemont (si s'aconsegueix modificant en temps i forma la llei de la Presidència) o qualsevol altre candidat de Junts per Catalunya, l'independentisme hi guanya més que no pas hi perd. Des del Govern no es podrà fer efectiva la República, però sense tenir-lo serà encara més difícil fer-la. Unes noves eleccions només serien filles de la seva incapacitat per arribar a un acord.

El PNB, a prop; Cifuentes, puntada de peu còsmica. De que hi hagi Govern a Catalunya en dependrà que s'aixequi el 155 i que el PNB pugui donar sense cap mena de remordiment, tal com pretén, suport als pressupostos de Rajoy. Ahir va defensar no haver donat suport a les esmenes a la totalitat per tombar-los (us ho explicaRoger Tugas) mentre que ERC i el PDECat exhibien disconformitat. Avui es rebutjaran les esmenes a la totalitat i els comptes seguiran el seu tràmit parlamentari. Als passadissos de la cambra baixa es parlava però de Cristina Cifuentes. Des que eldiario.es va destapar el cas del seu màster fals era un cadàver i una jugada bruta en forma de filtració d'un vídeo d'un furt de cremes cosmètiques a Okdiario ahir l'ha rematada políticament. Rajoy perd un dels seus principals suports. Ho explica Pep Martí en aquesta informació i sobre el tema n'opinaIrene Ramentol. Ara, el PP i Cs han de pactar, a més dels pressupostos, nou president o presidenta de la Comunitat de Madrid. 

La multiconsulta no ha mort. La Comissió d'Empara de l'Ajuntament de Barcelona ha emès un informe donant un toc d'alerta als polítics barcelonins. Segons aquest organisme consultiu la forma en què es va rebutjar celebrar la multiconsulta a Barcelona sobre l'aigua i la memòria històrica no és la correcta i s'ha de replantejar. Avui en parlarà l'alcaldessa Ada Colau, que fa poc va entomar la derrota al plenari. Jordi Bes va avançar ahir en primícia l'informe sobre la multiconsulta que podeu llegir en aquesta informació. Per cert que l'alcaldessa també es reuneix aquest matí amb Roger Torrent. En aquest cas per acabar de donar forma al front antirepressiu.


Vist i llegit

Televisió de Catalunya va commemorar dimarts a la nit els 40 anys de l'arribada de Josep Lluís Núñez a la presidència del Barça. Només amb Johan Cruyff a la banqueta, al final de la seva etapa presidencial, l'expresident va aconseguir èxits esportius però van acabar enfrontats. Les imitacions el van fer popular i van endolcir-ne la figura, que els darrers anys s'ha vist envoltada per l'escàndol per les condemnes per delictes fiscals. A les xarxes, el documental i si era oportú fer-lo van ser força criticats. El treball era amable amb ell però permetia entreveure l'autoritarisme que amagava el seu paternalisme i el control que exercia sobre tots els engranatges del club. Joan Gaspart, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu han intentat continuar la seva obra mentre que Joan Laporta va ser-ne l'antítesi, sobre tot en l'àmbit social. Recupereu-lo i jutgeu vosaltres mateixos.


 El passadís

El passat 6 de març el Cercle de Directius de Parla Alemanya va organitzar un acte al Círculo Ecuestre amb presència del president del Parlament, Roger Torrent, que va acabar com el rosari de l'aurora. Un dels presents va esbroncar Torrent, expressant el desig que els dirigents sobiranistes fossin empresonats. L'entitat va demanar disculpes. Però el Cercle de Directius no és l'única veu entre els alemanys catalans i la colònia germànica viu moviments interns. Fa dos anys es va crear la NeDeNa (Netzwerk Deutschsprachiger Nachwuchskräfte), la xarxa de joves empresaris i professionals de parla alemanya. Es tracta d'una entitat impulsada per un grup de joves emprenedors crítics amb la línia més conservadora del Cercle de Directius. Impulsada per Denis Gloger (Deventer Consulting) i Marten Schirmer (Iberiasports), ja són més de 400 membres i divendres celebren els dos anys amb una festa al despatx d'advocats Dauss.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1937 la Legió Còndor, de l'exèrcit nazi i aliada de Franco, va bombardejar el municipi biscaí de Guernica. Van morir unes 250 persones i tres quartes parts del poble (no la casa de Juntes, icona de l'autogovern basc) van quedar destruïdes. Va ser un dels grans bombardejos sobre la població civil durant la guerra però el va acabar de fer cèlebre el quadre de Picasso, que s'exposa al Centre d'Art Reina Sofia de Madrid. Aquest interactiu explica com es va pintar.


 L'aniversari

El 26 d'abril de 1972 va nàixer a Jerez de la Frontera el futbolista Kiko Narváez, un dels davanters que va fer fortuna a la dècada dels 90. Kiko va començar a les files del Cadis i el 1993 va fitxar per l'Atlètic de Madrid, on va militar fins el 2001 aconseguint diversos títols, entre ells la Lliga. Amb la selecció espanyola va aconseguir la medalla d'or als Jocs de Barcelona. Va acabar la seva carrera el 2002 a l'Extremadura i actualment fa de comentarista televisiu. Aquí les seves millors jugades.

​
Fes clic aquí per subscriure't-hi