L'ANC i la Intersindical-CSC reivindicaran l'1 de maig una «República dels drets socials»

Segons explica a NacióDigital, Jordi Naya, d'Universitats per la República, va ser el nucli impulsor d'aquest col·lectiu -que va tenir un paper rellevant al voltant de l'1-O- qui va idear aquesta convocatòria, la qual ràpidament va comptar amb el suport de l'ANC, la Intersindical-CSC -que tot just aquest dimarts s'ha enfrontat a un judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la vaga general del 8 de novembre-, les Assemblees en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), la FNEC, les Joventuts d'ERC, la Forja, Dones per la República i Agents Rurals per la República, entre altres entitats -a més d'altres que encara estan pendent d'adherir-s'hi-.

La motivació de la manifestació respon a dos objectius. Per una banda, per tornar a impulsar mobilitzacions amb un contingut netament independentista i no només antirrepressiu -"un dels motius pels quals reprimeixen és perquè la reivindicació passi a ser antirrepressiva i deixi de ser independentista", afirma Naya-. I per l'altra, per obrir el debat sobre "què vol dir fer República i omplir de contingut" aquesta reivindicació, especialment en un moment de tanta mobilització sectorial en àmbits com l'estudiantil o el pensionista.
 Així, Naya defensa que, "si ha calat que cal seguir sumant en l'independentisme, la millor via és un discurs que qualli en la classe treballadora", sumant reivindicacions al projecte de República catalana, a banda de les marxes contra la repressió i els presos polítics, que monopolitzen les últimes convocatòries. A més del salari mínim de 1.200 euros i la jornada de 35 hores, el manifest reivindica una pensió mínima de 1.200 euros, la renda garantida de ciutadania o reduir les jornades i redistribuir "el temps de forma justa entre l'àmbit laboral, de cures personals i socials i l'oci".

Demandes feministes

Igualment, els convocants demanen executar mesures per erradicar la divisió sexual del treball de forma real i efectiva, acabar amb les discriminacions i desigualtats laborals de les dones -bretxa salarial, condicions laborals, sostre de vidre, sexualització, assetjament sexual i per raó de sexe-, o visibilitzar que "les tasques domèstiques i de cura són també un treball" i impulsar mesures per eliminar la doble jornada laboral de les dones, a més d'acabar amb l'aplicació del 155.

De fet, Naya subratlla la importància que una gran i transversal organització com l'ANC assumís totes aquestes demandes, cosa que hauria de permetre posar-les "al centre del debat polític" i emplaçar a que "la construcció de la República passi per aquestes polítiques socials". De fet, Universitats per la República aposta perquè Alcem-nos i les seves reivindicacions no poden "quedar en un discurs d'un sol dia", sinó que ha d'instar el Parlament i el futur Govern "a treballar en aquesta línia per a la majoria del país".

Futur de la plataforma

Si això fos així, la plataforma es podria consolidar i, segons desitja Naya, mirar d'agrupar més teixit socio-laboral del país per treballar per la República i els drets socials, agrupant també treballadors, afiliats o no a sindicats, i sent un "caldo de cultiu mobilitzador". El manifest, de fet, també inclou la demanda de rebaixa de les taxes universitàries, la sanitat pública per a tothom, la reversió de les retallades en educació o unes pensions dignes. Per ara, però, només hi ha la manifestació de l'1 de maig a l'horitzó.

Malgrat les dificultats pel fet que la jornada coincidirà amb un dimarts de pont o que aquell dia ja tindrà lloc la manifestació dels grans sindicats CCOO i UGT, la marxa d'"Alcem-nos" sortirà a les 17.30 des de plaça d'Urquinaona i acabarà a la plaça de Sant Jaume, on es farà l'acte polític, amb representants de diversos col·lectius que defensaran les reivindicacions del manifest i que "la construcció de la República passa per dotar-la de contingut". A Girona, a més a més, altres col·lectius convocaran també una manifestació amb el mateix lema i objectius.