25
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
18:41h
L'oposició rebutja l'afirmació conforme els pressupostos generals de l'Estat del 2018 són els més socials de la història. Així, la diputada d'En Comú Podem Lucía Martín ha afirmat que els comptes evidencien que "no és una guerra entre administracions, és una guerra del PP i Cs contra els ciutadans, dels que s'han d'encarregar després les comunitats autònomes i els ajuntaments. Així, ha criticat també l'aprovació de la llei per facilitar "desnonaments de famílies vulnerables sense cap garantia de reallotjament" i ha lamentat el baix nivell d'inversió a Catalunya, molt per sota del que preveu l'Estatut.
Així mateix, el diputat de Podem Segundo González ha criticat la reducció dels ingressos previstos en lluita contra el frau fiscal, malgrat el creixement econòmic previst, cosa que no estranya pel fet que el PP és "el partit dels cleptòmans". Per això, ha presentat una alternativa pressupostària que, segons afirma, permetria recaptar més lluitant contra el frau, apujant els impostos a les rendes altes, retallant beneficis fiscals regressius i traient el topall de les cotitzacions de seguretat social, per tal de gastar més en pensions, ajudes contra la pobresa, la dependència, el pla contra la violència de gènere, les escoles bressol, o l'habitatge. "Espanya no vols molles, vol un pastís que és seu", ha clamat.
El líder d'IU, Alberto Garzón, ha denunciat que la despesa social en relació al PIB cau i, a més, "si el PIB creix i els salaris no ho fan al mateix ritme, creix la desigualtat". Pel que fa a la política fiscal, també ha criticat que es preveu un 62% més de beneficis fiscals en impost de societats o que, tot i créixer l'economia, hi haurà menys recaptació en frau fiscal i es retalli la plantilla a l'agència tributària. "El sistema fiscal era prou bo i l'estan destruint, reduint la progressivitat", ha insistit, destacant també els beneficis fiscals de 2.000 milions als fons privats de pensions.
Montoro recorda el comunisme
En la resposta de Montoro, però, ha desacreditat les propostes d'Units Podem, en preguntar, només arribar al faristol: "Quant temps fa que va caure el mur de Berlín?". "Hi ha hagut un canvi d'idees en el món, però la història és també un reflux d'idees que semblen noves i on conflueixen els més vells pensament i fracassats pensaments de la història", ha seguit el ministre, que ha acusat els diputats d'esquerres de tenir "una visió de l'economia del maig del 68".
Tot i això, ha exposat que "el món avui viu una globalització que significa la millor oportunitat per al desenvolupament social que ha conegut la humanitat", mentre que el bloc soviètic va suposar, segons Montoro, "el major fracàs de la nostra història pel que fa a creixement econòmic, benestar i llibertats". "I vostès el volen ressuscitar", ha insistit, carregant contra Units Podem, la proposta fiscal dels quals, assegura, "enfonsaria el creixement econòmic i no hi hauria inversió ni creació d'ocupació".
Rebuig del PSOE
El primer en criticar els pressupostos durant la sessió de tarda del debat dels comptes al Congrés ha estat el diputat del PSOE Pedro Saura, que ha afirmat que, si es tenen en compte els creixements econòmics, "són els menys socials des del 2009", ja que "la despesa social creix un 2,8%, mentre el PIB creix un 4,3% i els ingressos creixen un 3%".
El portaveu econòmic dels socialistes ha acusat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, de voler "una societat que competeixi en salaris baixos" i "regalar 3.000 milions menys d'ingressos" a les empreses a través de beneficis fiscals, mentre que tan sols pretén destinar 1.000 milions en noves ajudes. "El creixement econòmic no arribarà a la majoria", ha asseverat, i ha criticat que el govern espanyol no preveu "cap reforma econòmica en aquesta legislatura" i no té "un projecte a mig termini per al país".
Estat social mínim
Així mateix, també ha tirat dards al seu principal soci, Ciutadans. "Quan oloren un estat social mínim, això els posa, és elitisme econòmic", ha ironitzat Saura, que ha retret als liberals que, votant els pressuposten, avalen els canvis al cupo basc. Igualment, ha afirmat que els comptes evidencien que "l'estat social que volen és el de Lituània, Letònia, Bulgària, Romania...", ja que evidencien la seva màxima conforme "la desigualtat és necessària per al creixement econòmic". Com a alternativa, ha proposta augmentar la despesa social i mantenir l'estabilitat econòmica amb reformes fiscals que passin perquè les empreses paguin un mínim del 15% en l'impost de societats o que l'1% més ric contribueixi més.
En la seva rèplica, Montoro ha afirmat que el seu projecte passa per, en tres anys, haver "trencat les ferides de la crisi econòmica". "Els governs que destrueixen l'economia la prosperitat són els que generen desigualtat, donen ales al populisme i fan creure als ciutadans que, sent membres d'un altre país, viurien millor", ha asseverat, recordant la gestió econòmica de l'anterior govern del PSOE, i ha reclamat "superar el risc de la ruptura social i de la ruptura política d'Espanya".
Mà estesa a acords
Així mateix, ha retret que els socialistes, en els governs autonòmics, "reneguen de la llei d'estabilitat pressupostària" i "entenen que governar és gastar". Tot i això, ha reclamat al PSOE que s'obri a acords amb el govern espanyol en àmbits com la reforma dels acords del pacte de Toledo o el nou sistema de finançament autonòmic.
Igualment, però, ha retret a Saura que doni lliçons sobre fiscalitat progressiva, quan, durant els executius de José Luis Rodríguez Zapatero les empreses pagaven de mitjana un 3% en impost de societats, així com van aprovar reformes tributàries regressives. "Se'ls va ocórrer a vostès suprimir l'impost al patrimoni, als progres socialistes!", ha ironitzat, així com ha recordat que els socialistes "van introduir el 2007 en la reforma del fiscal un gravamen diferent per a les rendes del capital".
Així mateix, el diputat de Podem Segundo González ha criticat la reducció dels ingressos previstos en lluita contra el frau fiscal, malgrat el creixement econòmic previst, cosa que no estranya pel fet que el PP és "el partit dels cleptòmans". Per això, ha presentat una alternativa pressupostària que, segons afirma, permetria recaptar més lluitant contra el frau, apujant els impostos a les rendes altes, retallant beneficis fiscals regressius i traient el topall de les cotitzacions de seguretat social, per tal de gastar més en pensions, ajudes contra la pobresa, la dependència, el pla contra la violència de gènere, les escoles bressol, o l'habitatge. "Espanya no vols molles, vol un pastís que és seu", ha clamat.
El líder d'IU, Alberto Garzón, ha denunciat que la despesa social en relació al PIB cau i, a més, "si el PIB creix i els salaris no ho fan al mateix ritme, creix la desigualtat". Pel que fa a la política fiscal, també ha criticat que es preveu un 62% més de beneficis fiscals en impost de societats o que, tot i créixer l'economia, hi haurà menys recaptació en frau fiscal i es retalli la plantilla a l'agència tributària. "El sistema fiscal era prou bo i l'estan destruint, reduint la progressivitat", ha insistit, destacant també els beneficis fiscals de 2.000 milions als fons privats de pensions.
Montoro recorda el comunisme
En la resposta de Montoro, però, ha desacreditat les propostes d'Units Podem, en preguntar, només arribar al faristol: "Quant temps fa que va caure el mur de Berlín?". "Hi ha hagut un canvi d'idees en el món, però la història és també un reflux d'idees que semblen noves i on conflueixen els més vells pensament i fracassats pensaments de la història", ha seguit el ministre, que ha acusat els diputats d'esquerres de tenir "una visió de l'economia del maig del 68".
Tot i això, ha exposat que "el món avui viu una globalització que significa la millor oportunitat per al desenvolupament social que ha conegut la humanitat", mentre que el bloc soviètic va suposar, segons Montoro, "el major fracàs de la nostra història pel que fa a creixement econòmic, benestar i llibertats". "I vostès el volen ressuscitar", ha insistit, carregant contra Units Podem, la proposta fiscal dels quals, assegura, "enfonsaria el creixement econòmic i no hi hauria inversió ni creació d'ocupació".
El diputat de Podem Segundo González, amb una pissarra amb els nous ingressos i despeses que proposa. Foto: Congrés dels diputats
Rebuig del PSOE
El primer en criticar els pressupostos durant la sessió de tarda del debat dels comptes al Congrés ha estat el diputat del PSOE Pedro Saura, que ha afirmat que, si es tenen en compte els creixements econòmics, "són els menys socials des del 2009", ja que "la despesa social creix un 2,8%, mentre el PIB creix un 4,3% i els ingressos creixen un 3%".
El portaveu econòmic dels socialistes ha acusat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, de voler "una societat que competeixi en salaris baixos" i "regalar 3.000 milions menys d'ingressos" a les empreses a través de beneficis fiscals, mentre que tan sols pretén destinar 1.000 milions en noves ajudes. "El creixement econòmic no arribarà a la majoria", ha asseverat, i ha criticat que el govern espanyol no preveu "cap reforma econòmica en aquesta legislatura" i no té "un projecte a mig termini per al país".
Estat social mínim
Així mateix, també ha tirat dards al seu principal soci, Ciutadans. "Quan oloren un estat social mínim, això els posa, és elitisme econòmic", ha ironitzat Saura, que ha retret als liberals que, votant els pressuposten, avalen els canvis al cupo basc. Igualment, ha afirmat que els comptes evidencien que "l'estat social que volen és el de Lituània, Letònia, Bulgària, Romania...", ja que evidencien la seva màxima conforme "la desigualtat és necessària per al creixement econòmic". Com a alternativa, ha proposta augmentar la despesa social i mantenir l'estabilitat econòmica amb reformes fiscals que passin perquè les empreses paguin un mínim del 15% en l'impost de societats o que l'1% més ric contribueixi més.
En la seva rèplica, Montoro ha afirmat que el seu projecte passa per, en tres anys, haver "trencat les ferides de la crisi econòmica". "Els governs que destrueixen l'economia la prosperitat són els que generen desigualtat, donen ales al populisme i fan creure als ciutadans que, sent membres d'un altre país, viurien millor", ha asseverat, recordant la gestió econòmica de l'anterior govern del PSOE, i ha reclamat "superar el risc de la ruptura social i de la ruptura política d'Espanya".
El diputat del PSOE Pedro Saura, durant la defensa de la seva esmena a la totalitat dels pressupostos. Foto: Congrés dels diputats
Mà estesa a acords
Així mateix, ha retret que els socialistes, en els governs autonòmics, "reneguen de la llei d'estabilitat pressupostària" i "entenen que governar és gastar". Tot i això, ha reclamat al PSOE que s'obri a acords amb el govern espanyol en àmbits com la reforma dels acords del pacte de Toledo o el nou sistema de finançament autonòmic.
Igualment, però, ha retret a Saura que doni lliçons sobre fiscalitat progressiva, quan, durant els executius de José Luis Rodríguez Zapatero les empreses pagaven de mitjana un 3% en impost de societats, així com van aprovar reformes tributàries regressives. "Se'ls va ocórrer a vostès suprimir l'impost al patrimoni, als progres socialistes!", ha ironitzat, així com ha recordat que els socialistes "van introduir el 2007 en la reforma del fiscal un gravamen diferent per a les rendes del capital".