Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Entrevista

Krystyna Schreiber: «Hi ha la sensació que Espanya ja ha condemnat els acusats abans del judici»

La periodista considera que "a Alemanya, l'1 d'octubre es va veure que la violència només venia d'una part" | La corresponsal alerta que "amb l'excusa d'aturar l'independentisme, es pot estar creant un estat policial"

per Pep Martí, Barcelona, 29 d'abril de 2018 a les 16:30 |
Krystyna Schreiber | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Krystyna Schreiber (Dresden) és periodista. Corresponsal de Die Welt/24, col·labora també amb altre mitjans com Junge Welt, la revista Jungle World i la televisió pública de la Suïssa de parla alemanya. Fa dos anys va publicar Què en penses, Europa?, on entrevistava diverses personalitats internacionals sobre el procés. Nascuda a Dresde, una ciutat alemanya que va ser arrasada a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, tenia tretze anys quan va caure el Mur. Schreiber considera que la societat espanyola encara té pendent assumir la memòria històrica i explica com es veu des d'Alemanya la situació a Catalunya.  

- Li ha sobtat tot el que ha succeït des de la detenció del president Puigdemont a Schleswig-Holstein?


- Sí. Positivament. No m'esperava una reacció tan immediata de la societat alemanya, fins i tot de sectors conservadors. La detenció ha fet que el cas de Catalunya arribés a Alemanya. En un primer moment, el govern de Berlín va intentar fixar que es tractava d'un tema jurídic, però van sorgir opinions de diversos polítics, d'extracció diferent, demanant una solució política al conflicte.

- L'opinió pública alemanya no sembla, a priori, de les més favorables al procés
sobiranista. Com veuen el conflicte els alemanys?


- S'ha de distingir molt clarament entre el que es pensa sobre una possible independència i sobre l'actitud del govern espanyol. Alemanya és un país federal i és molt escèptica sobre tot el que siguin separatismes. Es veu el federalisme com una solució que fa innecessari l'independentisme. El projecte europeu, a més, es veu a la llarga com un àmbit sense fronteres. I hi ha el temor a un efecte dòmino en cas d'independència que podria posar en perill l'estabilitat de la UE. Fixem-nos que a Die Linke, el partit que ha donat un suport més explícit a Puigdemont contra l'extradició, un dirigent com el president de Turinga, Bodo Ramelow, ha demanat diàleg, però dins d'un model federalista. També es veu el 47% obtingut pels sobiranistes com un xifra que no atorga legitimitat per a una independència unilateral. Però des de l'1 d'octubre hi ha hagut un abans i un després. S'han començat a entendre les motivacions dels sobiranistes però no s'accepten les solucions que proposen. Abans es veia Catalunya com una regió egoista. Ara es veu que des de Madrid no s'ha fet política.    


- Els arguments de Llarena sobre rebel·lió...

- La majoria de l'opinió creu que els estats han d'actuar amb proporcionalitat i que el jutge Llarena ha forçat molt la inclusió de l'acusació de rebel·lió. Molta gent creu que potser s'han comès delictes, però no violència. I l'1 d'octubre a Alemanya es va veure que la violència només venia d'una part. La resposta dels jutges alemanys ha suposat un precedent positiu. Que una protesta cívica no sigui considerada un fet violent és una bona notícia per la democràcia europea. Avui són els independentistes, però demà qui pot ser? Amb l'excusa d'aturar l'independentisme, es pot estar creant un estat policial. A part de ser una cortina de fum per amagar la corrupció.    

Krystyna Schreiber és corresponsal de diversos mitjans alemanys i suïssos a Barcelona. Foto: Adrià Costa


- Fins a on creu que es podria implicar el govern alemany en el contenciós polític?

- No tinc resposta a això. Però crec que hi ha hagut contactes  després de l'1 d'octubre, i una paraula clau, tant des de cercles governamentals com mediàtics, és "desescalar".  

"Titllar el sobiranisme de nazi demostra la manca de memòria històrica de la societat espanyola"

- Què pensa quan escolta les comparacions que es fan des dels cercles polítics i mediàtics de la dreta espanyola de sobiranisme i nazisme?

- És una banalització total del nazisme. Titllar el sobiranisme de nazi demostra la manca de memòria històrica que encara hi ha a la societat espanyola. Mai s'ha tallat amb el passat franquista. La transició va tenir moltes coses positives, però va assegurar la continuïtat dels poders fàctics. Amb la llei d'Amnistia, hi ha personatges que van participar en les tortures que se n'han sortit, com tampoc s'han anul·lat les sentències del franquisme, com la que va suposar la mort de Companys.    

- Sovint es repeteix des de la classe governant espanyola que Espanya és un dels països més descentralitzats del món. Vostè que és filla d'un país federal, comparteix aquest criteri?

- Descentralitzat? Potser administrativament. Però no té res d'un sistema federal. Les decisions es prenen al centre, no pas a les comunitats autònomes. El Bundesrat alemany no té res a veure amb el Senat espanyol. Les competències de les autonomies no estan fixades. Un federalisme real reconeix els diversos lands com a partners. Com quan es va decidir on hi havia la capital federal després de la reunificació. A l'estat espanyol és Madrid qui decideix on es prioritzen les infraestructures.
 

Krystyna Schreiber, entrevistat per Pep Martí. Foto: Adrià Costa


- Els moviments del president Puigdemont a Alemanya han estat encertats?

- Ell va dir en una roda de premsa després de sortir de la presó que la independència no és l'únic camí. Això va ser molt ben rebut. Ha donat una imatge tranquil·la, d'un home que demana diàleg.

- Va arribar a Catalunya fa quinze anys. La seva percepció sobre la realitat catalana ha canviat?

- Em va atreure el bon menjar... En un primer moment, només parlava anglès i vaig començar a estudiar castellà, com la gran majoria d'alemanys. Ara ja és diferent. Amb el temps vaig veure que es parlava una altra llengua, que en part entenia ja que també parlo francès. Per entendre la gent d'un lloc, has de parlar el seu idioma per saber com pensen. Vaig seguir el procés d'elaboració de l'Estatut i l'actitud de l'Estat.


"Quan es tracta de defensar de la unitat d'Espanya, el fi justifica els mitjans i desapareix l'estat de dret"

- Creu que Alemanya està redescobrint una imatge d'Espanya que no coneixia o havia oblidat?

- Alemanya va tenir molta incidència en la política espanyola durant la transició. Pensem en la influència que va tenir el Partit Social Demòcrata, l'SPD, els anys setanta, i el fet que alguns articles de la Constitució espanyola estan inspirats en l'alemanya. També des d'Alemanya es van demanar disculpes per l'afusellament de Companys. Es va anar consolidant la idea d'una nova Espanya democràtica. Fins i tot es va considerar que era un referent quant a justícia universal, després del cas Pinochet. Espanya va ser vista com un país seriós i va ser vista com un estat de dret quasi federal. Ara es veu que quan es tracta de la unitat d'Espanya, el fi justifica els mitjans i desapareix la democràcia i l'estat de dret. El mateix Rajoy va donar les gràcies a totes les institucions de l'Estat per defensar la unitat d'Espanya. O sigui, que no hi havia separació de poders. Hi ha la sensació que Espanya ja ha condemnat els acusats, abans que comenci el judici. I això no és ni democràcia ni estat de dret.
 

Schreiber: "Quan es tracta de la unitat d'Espanya, el fi justifica els mitjans". Foto: Adrià Costa


- El fet de néixer a Dresden, una ciutat que va ser arrasada al final de la Segona Guerra Mundial, ha estat un fet important en la seva vida?

- M'ha fet ser més sensible a la memòria històrica. És un tema important per mirar endavant com a societat. A Alemanya, els estudiants han de visitar obligatòriament els camps de concentració nazis. Si més no, era així en el land on vivia jo. Ara, però, amb l'ascens de l'extrema dreta de l'Alternativa per Alemanya, hi ha molta preocupació pel ressò que tenen aquestes idees en una part de la societat.

"Tenia 13 anys quan va caure el Mur, fins que no has assolit la llibertat no ets conscient que no la tenies"

- Com va viure la caiguda del Mur?     

- Tenia 13 anys. Per mi va suposar la consciència que fins que no has assolit la llibertat no ets conscient que no la tenies. Aleshores pots disposar de tu, pots prendre les teves decisions, és com una autodeterminació: on estudiar, on viatjar. En aquell moment, a la República Democràtica Alemanya, manifestar-se implicava risc a ser tirotejat. La revolució pacífica que es va viure m'ha marcat: la importància del sacrifici i del que es pot aconseguir si tothom està unit. Aquí es veu encara la pervivència de política autonomista, amb la manca d'unitat entre els sobiranistes, i això també es veu fora.  

- Veu una sortida negociada?

- Un corresponsal que va seguir els processos d'independència als països bàltics em va dir que si no hi ha una independència acordada, hi ha tres factors que sempre es compleixen: una majoria social molt contundent, un interès internacional en la independència i un "lobby" molt fort en la capital del país del qual es vol separar. Per exemple, hi havia lobbies potents bàltics a Moscou. En el cas català, aquests factors no s'han donat. Per negociar amb un estat com Espanya, necessites tenir un suport molt fort darrera.
 

Krystyna Schreiber, una mirada alemanya al conflicte entre Catalunya i l'Estat. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació