pressupostos de l'Estat

El PNB visualitza gestos de Rajoy amb Catalunya i validarà la tramitació dels pressupostos

L'acord, després d'una reunió entre el president espanyol i el del PNB, inclou un increment mínim de les pensions de l'1,6%

per Roger Tugas Vilardell, 25 d'abril de 2018 a les 14:08 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rajoy mirant-se Montoro, aquest dimecres al Congrés Foto: Congrés dels Diputats


El PNB votarà contra les esmenes a la totalitat al projecte de pressupostos de l'Estat del 2018 perquè valora el que considera gestos de Mariano Rajoy amb Catalunya i perquè el govern espanyol ha acceptat les seves exigències pel que fa a la millora de les pensions. L'acord arriba després d'una reunió aquest dimarts entre el president espanyol i el president del PNB Andoni Ortuzar i l'ha anunciat aquest dimecres el líder dels nacionalistes bascos al Congrés, Aitor Esteban.


Durant la trobada, Ortuzar hauria expressat la seva "oposició frontal per al manteniment del 155 i dels cants de sirena quant a la prolongació d'aquest article" i va traslladar les "reivindicacions del col·lectiu de pensionistes". En tot cas, el PNB es "congratula les declaracions de Rajoy [aquest dimecres] conforme hi ha un compromís ferm per tal que, quan hi hagi un Govern, immediatament quedi derogat el 155 i que s'obri un nova etapa de diàleg a Catalunya".

Així mateix, el govern espanyol hauria acceptat també el seu plantejament quant a matèria de pensions, el qual inclou un increment mínim a totes les pensions de l'1,6% el 2018 -el mínim era de l'1% en el text original- i, en base a l'IPC, un altre el 2019, que la pensió reguladora de la pensió de viduïtat pugi del 52% al 56%, i el 2019 ho faci al 60%, i que el factor sostenibilitat s'ajorni al 2023.

Un Govern que compleixi la llei

En concret, les paraules de Rajoy que han satisfet el PNB han estat unes declaracions als passadissos del Congrés en què ha afirmat que "l'urgent i el raonable" és formar ja un Govern que compleixi la llei, iniciï una "recuperació" econòmica, social i institucional i posi fi a l'article 155. Segons ha afegit, "tots" han d'ajudar a "obrir una etapa de diàleg", primer entre catalans i després entre institucions.


El president espanyol ha assenyalat que hi ha una "majoria molt important en la societat catalana i espanyola" que creu que "l'urgent i el raonable en aquest moment és formar un Govern", la qual cosa permetria obrir "una nova etapa que té les seves conseqüències". "I formar un Govern suposa el final de l'article 155, tal com va acordar el Senat al seu moment", ha insistit.
 

Cristóbal Montoro, aquest dimarts, al Congrés dels diputats, presentant el projecte de pressupostos. Foto: Congrés dels diputats


El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha presentat aquest dimecres el projecte general de pressupostos del 2018 assegurant que aquests generalitzen els beneficis de la sortida de la crisi. En aquest context, a més, ha aprofitat per criticar indirectament el procés català en afirmar que ara toca defensar "Europa com a espai de convivència, riquesa i benestar" i "lluitar davant dels populisme i els nacionalismes excloents que volen debilitar-la", un cop superades "les convulsions que va provocar la crisi".

Així, també en relació a les actuacions de l'Estat en relació a les comunitats, ha asseverat des del Congrés: "L'estat de les autonomies som tots, no existeixen administracions aïllades". Així, ha subratllat els sistemes de préstecs als governs autonòmics, com el fons de liquiditat autonòmica, a través dels quals ha finançat "269.00 milions d'euros, dels quals al voltant de 100.000 s'han dedicat a pagar proveïdors".

Reducció del dèficit

Unes mesures que, assegura, ha permès estalviar 34.389 milions d'euros a les autonomies, i ha conclòs, en relació a la reducció dels nivells de dèficit assolida, que "no es pot sostenir que el problema fossin les comunitats autònomes", per bé que, en realitat, les administracions que més l'han retallat han estat precisament les autonomies, cosa que ha obviat.

El ministre ha destacat que es tracta d'uns pressupostos amb "vocació profundament social" que permeten "tancar el llegat de la crisi econòmic i obrir una nova etapa de major prosperitat i benestar per a tots els espanyols". A més, ha justificat el retard en presentar el text per la "greu crisi institucional i constitucional" viscuda a Catalunya arran del referèndum, però assegura que els comptes permeten avançar cap a "l'Espanya més prospera que hàgim conegut mai", traient pit del fet que el PIB per càpita ja és superior al d'Itàlia.
 

Diputats de Cs, que donaran suport als comptes, durant el debat de pressupostos. Foto: Congrés dels diputats


L'estabilitat de les pensions

D'aquesta manera, Montoro ha rebutjat qui vol "confondre entre que la seguretat social estigui en dèficit o que estigui en risc el pagament de les pensions", motiu pel qual ha cridat a un acord per millorar la seva sostenibilitat però no a "transmetre desconfiança entre els pensionistes actuals i futurs", ja que "les pensions no les garanteix els ingressos de la seguretat social, els garanteix l'Estat".

Així, ha demanat suport per obrir "les portes de bat a bat a la fi de la crisi". "En els pressupostos del 2012 debatíem com repartir els sacrificis de la crisi, avui en presentem uns per repartir els beneficis de la recuperació", ha reivindicat, i s'ha obert a debatre esmenes parcials en comissió, i ha etzibat: "Si no hi ha estabilitat política a Espanya, de quina recuperació estarem parlant?".

Augment notable de la despesa militar

El projecte de pressupostos generals de l'Estat del 2018 inclouen mesures socials com un increment de les pensions més baixes de fins al 3%, rebaixes de l'IRPF, un augment dels salaris dels treballadors públics, la rebaixa de l'IVA al cinema o un lleu increment de la partida per a dependència, però, en canvi, creix molt més la partida militar. El pressupost del ministeri de Defensa, de fet, creix 7,5 cops més que la despesa social en dos anys, ja que augmenta les partides un 46,1% des del 2016, mentre que la previsió per a sanitat, educació, serveis socials i ocupació ho fa en un 6,1%.

Així mateix, la inversió prevista per a Catalunya segueix sent molt baixa, tan sols el 13,3% del total, malgrat que el país representa un 16,2% dels habitants i un 19,2% del PIB estatal. És exactament el mateix percentatge que estava previst invertir el 2017, per bé que, en termes absoluts, la quantitat augmenta en 200 milions d'euros.
 

Diputats d'Units Podem, durant el debat de pressupostos del 2018. Foto: Congrés dels diputats


Pendents de PNB i Nova Canària

Durant la tarda de dimecres, els partits que han presentat esmenes a la totalitat defensaran el rebuig a tramitar els comptes. Es tracta del PSOE, Units-Podem, ERC i, dins el grup mixt, PDECat, Compromís i Bildu. Tot i això, seran rebutjades amb els vots del PP, Ciutadans, Coalició Canària, Fòrum Astúries, Unió del Poble Navarrès i el PNB, qui encara no ha garantit el seu suport definitiu, ja que ho condiciona a l'aixecament del 155 a Catalunya i a mesures que enerven el partit d'Albert Rivera, com el traspàs de la seguretat social al País Basc. Així mateix, Montoro també haurà de convèncer les properes setmanes el diputat de Nova Canària, que dijous donarà suport a les esmenes a la totalitat però serà clau per acabar de validar els comptes.

En la primera intervenció posterior a Montoro, la portaveu del PSOE al Congrés, Margaritat Robles, ha criticat que el ministre a afirmat "fins a vuit cops digui que és un govern amb credibilitat", quan no té "cap tipus de credibilitat" després de la dimissió de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. A més, ha criticat que la despesa social és del 38%, "molt inferior al d'altres països de la Unió Europea", que "no aborda el dèficit estructural de 80.000 milions d'euros de la seguretat social" i pretén "reduir el dèficit públic a costa de retallar la despesa pública".

Pressupostos de l'estafa

Al seu torn, la portaveu d'Units Podem, Irene Montero, ha definit els comptes com "els pressupostos generals de l'estafa" que consoliden un "model de societat basada en l'extrema precarietat" en què "els homes poderosos d'aquest país no han deixat de fer-se rics" fins i tot durant la crisi. El diputat del grup Segundo González, a més, ha lamentat que mantenen "les retallades durant la crisi, no serveixen per trencar la bretxa salarial durant la crisi o per modernitzar l'economia i evitar errors del passat" i ha destacat que "la despesa pública creix per sota del que creix el PIB nominal".

Així mateix, el portaveu adjunt d'ERC, Gabriel Rufián, ha criticat que, "si aquests pressupostos agraden a Cs, és que no són bons, significa que són reaccionaris, de dretes i en la línia de l'última dècada, del club dels colpistes de 155". En aquest sentit, ha destacat que "pugen les pensions un 0,25% i el pressupost de Defensa un 6%, potser es podrien invertir les prioritats".

El suport de Cs

Per contra, el diputat de Cs Toni Roldán ha justificat que hi donin suport perquè, segons afirma, són els "més socials dels últims 10 anys, "aporten estabilitat i progrés" i inclouen "totes les exigències" dels liberals. Per això, ha demanat a la resta de grups que "deixin de bloquejar el progrés", ja que, d'aquesta manera, estan frenant "4.000 milions de partides socials de les comunitats autònomes".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació