El sindicat independentista, molt compromès amb el procés, ha rebut suports explícits que van des de Junts per Catalunya, ERC i la CUP fins a les entitats sobiranistes. En l'àmbit laboral ho han fet la Federació Sindical Mundial o el potent sindicalisme nacional d'Euskadi i Galícia, i a Catalunya li han fet costat centrals alternatives com la IAC o la CGT. CCOO i UGT, que aquesta tarda presenten les mobilitzacions de l'1 de maig i viuen amb molta incomoditat i equilibris de tota mena el moment polític, han evitat el suport explícit malgrat que la patronal ha usat declaracions dels seus líders desqualificant la vaga per anar contra la Intersindical-CSC, que ha convocat una concentració de suport a dos quarts d'onze davant el TSJC al passeig de Lluís Companys. Llegiu aquí la informació d'Aida Morales.
Desnonaments i aliances. En política hi ha decisions (i votacions) que poden ser poc oportunes i produeixen fotos incòmodes. Potser és el que va passar ahir al Congrés quan el PDECat va aconseguir el suport del PP, Ciutadans i el PNB a una reforma, inspirada entre d'altres pel Col·legi d'Advocats de Barcelona, que facilitarà els desnonaments exprés. Els nacionalistes ho van presentar com una forma de lluitar contra les màfies i de protegir els petits propietaris, les ONG i les entitats públiques que gestionen l'habitatge social. Ho veurem. L'esquerra ho va criticar durament i és una d'aquelles decisions que encarirà al PDECat tancar aliances a Barcelona, on busquen sumar com a mínim amb ERC. A la ciutat, a més del tema sobiranista, hi juga l'eix social i la problemàtica, irresolta, de l'habitatge és central. La darrera novetat en aquest àmbit es la irrupció de Manuel Valls, que podria liderar Cs. Sara González en va fer aquesta anàlisi.
Vist i llegit
Fins ara es presentava com un tòpic dir que la generació dels joves que tenen entre 20 i 35 anys, i que s'han incorporat al mercat laboral en un context de crisi i precarietat, són els primers que viuran pitjor que els seus pares. Feia dècades que cada generació millorava les condicions de benestar de l'anterior. A La Vanguardia, Alícia Rodríguez de Pazexplicava un informe de Caixabank Research que donava algunes dades preocupants, com ara que els joves amb casa pròpia han passat del 65% al 43% i l'empobriment és galopant degut als sous baixos.
El passadís
Nota pendent de Sant Jordi. Barcelona en Comú va optar per l'originalitat a la seva paradeta. S'hi va poder veure la seva diputada al Parlament, Susana Segovia, disfressada de drac. Però van passar més desapercebuts (i no es mereixien aquest anonimat) els punts de llibre que repartia el partit de l'alcaldessa Ada Colau. Què millor que reinventar una llegenda que pot ser considerada sexista i posar-la a favor de la causa a un any de les eleccions? La poesia que apareixia al darrera era ben original: "Hi havia una vegada / una ciutat molt bufona / oberta, divertida... / es deia Barcelona. / Barcelona no tenia / prínceps ni princeses / La gent preferia / tenir una Alcaldessa. / La ciutat tenia / més enemics: / els lobbies ferotges / que volien ser rics. / Els lobbies volien / privatitzar-ho tot, / fer pagara a la gent / fins i tot per fer un rot! / Fum, lobby o fons voltor: / has de saber que sempre / guanya l'amor. / I tu? / Vols defensar Barcelona / de Volts, Lobbies i Fums?".
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1986 es produïa al reactor número quatre de la central nuclear de Txernòbil (a la URSS, avui Ucraïna) el que segurament és l'accident nuclear més greu de la història. La zona es va haver de deshabitar malgrat ens intents de segellar les fuites per una radiació que encara avui dura malgrat que els altres reactors de la central, inaugurada als anys 70, van seguir en funcionament fins l'any 2000. TV3 va recordar així els 30 anys de la catàstrofe, que va transmetre una imatge de debilitat de la superpotència soviètica i conscienciar dels perills d'aquesta energia.
L'aniversari
El 26 d'abril de 1956, avui fa 62 anys, naixia a Riaño, Lleó, l'actor Imanol Arias, un dels més populars a les pantalles espanyoles. Criat a Euskadi, de ben jove marxa a fer carrera a Madrid on ha protagonitzat desenes de sèries i pel·lícules. La seva feina més popular ha estat la sèrie Cuéntame, que TVE emet setmanalment des de 2001. Arias representa un pare de família que viu els anys finals del franquisme i els setanta i vuitanta. En els darrers anys ha tingut problemes amb Hisenda. En aquesta entrevista reconeixia el seu cansament amb l'exitosa sèrie.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi