Entrevista

Carles Agustí (PDECat): «Cal una llista a Barcelona per fer front a l'extrema dreta de Cs i Valls»

El candidat a les primàries de la formació a Barcelona assegura que el partit ha de mutar en Junts per Catalunya al congrés que s'ha de celebrar al llarg d'aquest 2018 | Insisteix que cal investir Puigdemont i desplegar el mandat del referèndum de l'1-O perquè era "vinculant"

per Oriol March, Barcelona, 26 d'abril de 2018 a les 13:01 |
Carles Agustí | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Abans del congrés fundacional del PDECat, Carles Agustí (Barcelona, 1970) va ser un dels quadres del partit que van agitar més el debat intern. Al capdavant del corrent Generació Llibertat, Agustí apostava per bastir una estructura més horitzontal, amb un component digital incontestable i una manera de procedir més transparent. Alguna de les propostes van acabar formant part dels estatuts, pels quals vetlla des de la comissió d'ètica de la formació nacionalista. Ara, com a candidat a les primàries del PDECat a Barcelona, manté el discurs regenerador davant la seva rival, Neus Munté. En aquesta entrevista a NacióDigital, defensa sense embuts que a l'estiu cal un congrés refundacional en el qual les sigles nacionalistes han de mutar en Junts per Catalunya.


- Amb quin projecte es presenta a les primàries?


- El lema és Obrim Barcelona, i descriu força bé el projecte. Cal obrir-la als ciutadans, perquè considerem que l'alcaldessa Ada Colau no gestiona des de l'Ajuntament, i quan parla de participació és façana. També és necessari obrir la ciutat a l'àrea metropolitana i a Catalunta: Barcelona, ara mateix, es mira de perfil o d'esquena tot el que estpa passant, que és prou greu. Com a capital de la República, ha de liderar la restauració d'una democràcia avançada i la implementació dels resultats del referèndum de l'1-O. I també cal obrir Barcelona al món, perquè l'Ajuntament està desapareixent. 

- En quins punts concrets es concreta aquesta proposta?

- Són cinc punts bàsics. El primer és recuperar la gestió al consistori; ara no es fa, perquè l'alcaldessa ha convertit l'Ajuntament en una agència de comunicació. El segon és la justícia social, que jo lligo molt a la lluita contra la precarietat social i laboral. Hi ha una dada molt rotunda: el lloguer mitjà de Barcelona està agafant els 900 euros quan molts sous, almenys un 40%, està per sota dels mil euros. En tercer lloc hi ha la regeneració, perquè la gent vol una transformació dels partits i de les administracions amb criteris de transparència i participació, àmbit en el qual tinc experiència. El quart punt és la internacionalització, mentre que el cinquè són els barris. Aposto per una segona descentralització de la ciutat que passi dels districtes als barris.

"Cal obrir-la als ciutadans, perquè considerem que l'alcaldessa Ada Colau no gestiona des de l'Ajuntament, i quan parla de participació és façana"

- Deia fa uns dies que es veu amb opcions de guanyar. En què es basa?

- Rebem bons ímputs. El meu fort és un model de partit que aposta per una formació nova, que considera que el procés català no s'ha acabat i segueix, amb una aposta clara per la implementació del referèndum vinculant de l'1-O, i la mateixa aposta per investir el president Puigdemont. Notem que això agrada i que té entrada.

- Considera que Neus Munté gaudeix del suport de l'oficialisme del partit?

- Estem en un procés de maduració ràpida en la celebració d'eleccions primàries. Aquest espai polític -abans CDC, ara PDECat- està fent un esforç molt interessant d'adaptació al segle XXI. Es pot parlar de neutralitat fins al punt que l'aparell de partit, que pot tenir unes tendències o inèrcies -o no-, queda al marge de les primàries.

Agustí va ser un dels dirigents més actius en la refundació de CDC Foto: Adrià Costa


- S'ha creat un comitè organitzador.

- És qui vetlla pel procés. Això és una gran novetat respecte tots els processos anteriors.

- En què es diferencia vostè de Neus Munté?

- Conec millor Barcelona. He treballat a l'Ajuntament, conec millor els barris i els districtes i per tant els seus problemes. Al govern municipal de Xavier Trias portava la participació ciutadana i l'associacionisme, la qual cosa em donava capil·laritat. Poso en valor els meus coneixements en modernització i reforma de l'administració i de la política, que és el que la gent demana. Es demanen partits nous, tenir menys estructura, sortir al carrer, ser present els xats de mòbil. El model de partit que defenso s'assemblaria més a JxCat o bé a l'Assembla Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. I, pel que fa al procés, crec que l'1-O va ser un referèndum vinculant i que el 27 d'octubre no va ser un error. El que va ser un error va ser abandonar el carrer, hauríem d'haver aguantat com a societat civil, de manera pacífica. Sobre la meva rival també puc situar com a actiu aquest plantejament.

- Ella va dir davant del jutge que l’1-O no va ser un referèndum vinculant.

- Efectivament.

"Crec que l'1-O va ser un referèndum vinculant i que el 27 d'octubre no va ser un error. El que va ser un error va ser abandonar el carrer, hauríem d'haver aguantat com a societat civil, de manera pacífica"

- El mandat del 27-O, finalment, com recordava vostè, no es desplega. Però qui pren la decisió, juntament amb el Govern i l'estat major del procés, és Puigdemont, a qui vostè defensa com a candidat. Què ha canviat?

- Ell mateix va dir fa uns mesos que havia estat un error haver abandonat els carrers i no desplegar. Tan de bo trobem una altra etapa en la qual poguem dialogar, però ara estem aquí. Ho demostra la no-investidura de Puigdemont [al gener]: no se'l va escollir i no arribem enlloc perquè, es proposi qui es proposi, des de l'Estat o des de la justícia -que són el mateix- s'hi veu un problema. Al final fem la volta i tornem al president, no hi ha una altra sortida.

- Tornant al camp barceloní: en què es diferencia vostè d'Ada Colau?

- En moltes coses. Sóc un polític amb projecte, i també un gestor, i Colau no respon a cap d'aquestes coses. Ella arriba legítimament a l'alcaldia a través d'un moviment veïnal amb un projecte molt basat en pobresa, desigualtats, en contra dels desnonaments i en defensa dels desnonats, i això s'ha desdibuixat. En tots i cadascun d'aquests camps, les dades han anat a pitjor. Ha desdibuixat el projecte: fa uns dies acompanyava els tennistes del trofeu de tennis del comte de Godó, i fa uns mesos inaugurava el congrés de mòbils que tant criticava i no volia que seguís. El meu projecte va lligat a Barcelona com a capital de la República, cosa que Colau no reconeix. La ciutat ha der liderar la implementació dels resultats.

El rival d'Agustí és Neus Munté, que parteix com a favorita Foto: Adrià Costa


- De l'1-O.

- Sí. Barcelona ha d'estar al costat del president de la Generalitat en l'estratègia que ell vulgui seguir per implementar els resultats. Era un compromís amb el poble, era un referèndum vinculant, va sortir el resultat que va sortir i s'ha d'implementar. La ciutat ha d'estar al costat i liderar aquesta implementació, som la capital del país.

- Colau s'ha trobat amb un panorama inèditament fragmentat a l'Ajuntament. Això li ha impedit tirar endavant la multiconsulta i el tramvia. Vostè és partidari d'unir-lo per al Diagonal?

- Inicialment era partidari d'unir-lo per la Diagonal, perquè em semblava lògic. Fins i tot CiU ho havia arribat a portar al programa electoral. Qui es carrega aquest projecte és Ada Colau: gestiona tan malament el debat que al final tothom li acaba votant en contra per coses diferents. Al final queda desactivat el pla perquè l’alcaldessa no ha dialogat i perquè no ha treballat prou hores.

"Barcelona ha d'estar al costat del president de la Generalitat en l'estratègia que ell vulgui seguir per implementar els resultats. Era un compromís amb el poble, era un referèndum vinculant, va sortir el resultat que va sortir i s'ha d'implementar"

- Què vol dir?

- Un alcalde de Barcelona no pot treballar vuit hores. Ni, si està de baixa del que sigui, quatre. I després, al vespre, cap regidor va a cap acte perquè és fora de l'horari laboral. Els càrrecs públics, els que representem la ciutadania, no tenim horari. Si soc alcalde, treballaré 24 hores al dia, set dies a la setmana, 365 dies l'any. Colau i els seus regidors no ho fan, i això afecta enormement la ciutat.

- Parlàvem del tramvia.

- Les dues potes del tramvia han d'estar unides? Sí, clarament. Per la Diagonal? Sí, perquè estan situades a dues bandes. Com? Amb vehicle elèctric. Havent-se carregat l'alcaldessa l’opció del tramvia, ens queda el vehicle elèctric.

- Cada alcalde té els seus projectes emblemàtics. Quins serien els seus?

- Primer, dibuixar la Barcelona dels barris. Després, la capitalitat de la República, l'obertura al món, una estratègia conjunta amb l'àrea metropolitana i la lluita contra la precarietat social. Més enllà de tot això, faig una aposta per un salari digne de ciutat. L'Ajuntament no té competències per implantar aquest sou digne de ciutat, però sí perquè els diferents agents socials es posin d’acord per garantir-ho: empreses, sindicats, treballadors, ciutadans i, finalment, el consistori. L'objectiu és aconseguir que a la capital del país no hi hagi cap sou per sota dels mil euros.

Agustí sosté que Colau no té projecte i que ell port aportar un perfil de gestor a l'Ajuntament Foto: Adrià Costa


- Turisme i habitatge són dues de les qüestions més espinoses que hi ha a l’agenda de la ciutat. Quina és la fórmula perquè reverteixin els beneficis en la ciutadania, en el primer cas?

- L'objectiu és que els perjudicis del turisme no afectin la ciutat. El que cal és superar la turismofòbia. Hem de ser capaços de provocar l'atracció cap a més pols de Barcelona, hem d'aconseguir que tota ella sigui atractiva. El fet de tenir concentrats els punts neuràlgics d'atenció fa que el turisme es concentri i provoqui perjudicis, com a la Sagrada Família o al Park Güell. Això suposa una afectació al model de comerç de barri.

- L'habitatge també està afectat pel turisme.

- Com a gran ciutat del món, Barcelona pateix les mateixes inèrcies i els mateixos perills que les grans ciutats d'Europa i de Nord-amèrica, que va ser pionera en el risc de gentrificació en el centre o diversos punts de la ciutat. Això va molt lligat al preu del lloguer. Hi ha diverses mesures a desenvolupar, entre les quals no és descartable una intervenció sobre el preu. Si es dispara el preu del lloguer o del sòl, des de l’administració pública es pot incentivar o arribar a intervenir perquè això no passi.

- Més des de la Generalitat que des de l'Ajuntament.

- Evidentment. Nosaltres podem ajudar en el marc d'una estratègia conjunta de país. Hi ha hagut un increment de preus que posa en perill la vida dels residents de tota la vida.

"Si anem separats, donem moltes més opcions a que l'opció més votada sigui Ada Colau o Ciutadans amb Manuel Valls. En canvi, si anem units és segur que guanyem"

- Una de les notícies de l’última setmana va ser que Manuel Valls sospesa una oferta per ser candidat de Ciutadans a l’alcaldia de Barcelona.

- Ho veig com l'aprofitament d'una oportunitat saltant-se tots els valors familiars i ideològics. Si ell és socialista, si és català, si té uns valors familiars d'arrel catalanista en el seu pare, la seva germana, la seva família… Em sorprèn molt que aquesta persona, a qui casualment ara ningú vol a França, ara aparegui aquí. La política es fa per valors, no per aprofitar oportunitats deixant al marge els ideals. Això el convertiria en un mercenari de la política, i aquí ja tenim l'exemple d'Enric Millo. Em sorprendria molt que [Valls] encapçalés una candidatura d'extrema dreta. Ciutadans és l’extrema dreta, això és així: [defensen] empresonaments per ideologia, no respecten els resultats a les urnes, no denuncien les agressions de l'extrema dreta -més de 150 a Catalunya-, no denuncien les vulneracions evidents i flagrants dels drets democràtics. L'únic que li falta per dir a Ciutadans és que no volen refugiats. És inevitable fer una apel·lació a ERC i al senyor Alfred Bosch. Ara mateix és l'última i única peça que falta perquè aquí poguem construir una candidatura unitària independentista que faci front a l'extrema dreta espanyola.

- Per evitar que Ciutadans governi, segons el seu punt de vista, cal una llista a l'estil Junts per Barcelona. Però no sembla que ningú més la vulgui, més enllà del PDECat, ja que ERC hi està en contra.

- Al final les evidències venceran el senyor Bosch i ERC. Són molt òbvies. Si tenim ara al davant la candidatura del senyor Valls -que pot agafar vot del PSC, i del PP-, pot acabar sent la llista més votada. Si anem separats, donem moltes més opcions a que l'opció més votada sigui Ada Colau o Ciutadans amb Manuel Valls. En canvi, si anem units és segur que guanyem. De quinze regidors no baixaríem, i serien més que Colau i Manuel Valls. És una evidència. Bosch i ERC han de veure que ja no estem parlant de governar un partit o un altre. Estem parlant que l'extrema dreta espanyola pugui ser la força més votada a la capital de la República catalana. I això els hauria de fer obrir els ulls i superar la perspectiva de partit. Es tracta d'anar tots junts, amb una llista unitària dels defensors de la República catalana per fer front a aquesta extrema dreta.
 

El candidat a les primàries també forma part de la comissió d'ètica del PDECat Foto: Adrià Costa


- Compta amb la CUP?

- La CUP no la descarto. Seria bo que hi fos, però considero més nuclear l'espai que configuren el PDECat i ERC.

- Ha tingut contactes amb Jordi Graupera. La fórmula podria ser que el candidat del PDECat anés a aquestes primàries obertes que planteja o que aquestes iniciativa  fos l'embrió de la llista republicana que defensa?

- Coincidim amb pràcticament el 100% del discurs però ens hem de posar d'acord amb les formes. Nosaltres estem fent el nostre procés de primàries com a PDECat, el senyor Graupera ha de fer el seu procés, i ERC està fent el seu. Quan cadascú hagi fet el seu procés, aleshores ens hem de posar d'acord. El que no podem és sotmetre'ns ara a unes primàries que poc o molt estan fetes a mida pel senyor Graupera. Em sembla molt bé el que ell ha aixecat, que és tremendament interessant. No ho hem de menysprear.

"Coincidim amb pràcticament el 100% del discurs de Jordi Graupera, però ens hem de posar d'acord amb les formes"

- És a dir, que cadascú faci el seu procés i després ja es buscarà un acord per la llista.

- Sí.

- I aquesta llista també es podria votar?

- Podem trobar una fórmula. Però l'hem de decidir entre tots, no és la que ell [Graupera] ens ha d'imposar de manera unilateral.

- La sensació, però, és que qui esculli la militància del PDECat no té garantit ser cap de cartell d’una llista a les eleccions municipals del 2018.

- Si sorgeix una figura independent, transversal o que surti d'unes sigles i que reuneixi transversalitat, un coneixement entre la població, que sumi més enllà del nostre espai política, no tindré cap problema en fer un pas enrere per garantir la recuperació de l’ajuntament de Barcelona.
 

Agustí lidera la vessant de govern obert de la Diputació de Barcelona Foto: Adrià Costa


- Vostè fa bandera de la investidura de Puigdemont. Cal fer-ho el més ràpid millor?

- Sí, sense cap mena de dubte.

- Encara que comporti conseqüències legals?

- Fem el que fem, hi haurà aquestes conseqüències legals. Evidentment, que hem de garantir i protegir jurídicament les nostres institucions i representants, però qui està tergiversant la llei, qui està desobeint, qui no està complint amb la Constitució, no és la part catalana o independentista, sinó l'estat espanyol. Que no ens dirigeixin el debat cap al fet que nosaltres estem desobeint o que estem incomplint la llei, perquè és l'Estat qui ho està fent. I això, jurídicament i políticament, ho hem de defensar.

- El PDECat ha de celebrar un congrés al juliol. Cal renovar càrrecs?

- Els estatuts parlen de congrés cada dos anys. Aquest conclave ha de ser el del pas de PDECat a JxCat. És el moment perfecte per fer això. A partir d’aquí, si això comporta canvis de càrrecs o no, no ho sé. El PDECat ha estat o és una bona experiència de partit renovador, modern, amb democràcia interna, que ha fet una transició molt interessant, però JxCat és el port d’arribada, el que ens dóna una obertura molt més gran. Treballa amb estructures molt més febles, més digital, i aquí ens necessitem tots. JxCat necessita els quasi 500 alcaldes del PDECat i els seus 14.000 associats, que és el que dona capil·laritat, i JxCat li és absolutament necessari per al PDECat.

"El PDECat ha estat o és una bona experiència de partit renovador, modern, amb democràcia interna, que ha fet una transició molt interessant, però JxCat és el port d'arribada"

- I cal canviar més coses a banda de la marca? Cal autocrítica?

- El PDECat segueix tenint una estructura massa feixuga i hem d'anar cap a un model més digital, amb menys estructura, més de carrer i més àgil. El que no ens pot passar és que molts debats flueixin traient fum pel mòbil, i arribem a espais com el consell nacional o el comitè nacional i ningú obre la boca. Això és que no funciona. El PDECat ha començat a fer un exercici interessant d’això però aquest nou canvi, aquesta nova muda de pell cap a JxCat, ens ha de permetre implementar del tot.

- La cúpula del PDECat ha estat tèbia amb el procés i la defensa de Puigdemont?

- No és exactament així. Aquest paper corresponia al grup parlamentari de JxCat. El PDECat el que ha fet ha estat el seu paper, ajudant els presos polítics i a les famílies. Sí que vull dir que quan es defensa només constituir Govern, jo em sento incòmode. Trobo a faltar més coses, hi ha d'haver dignitat. Dignitat és el qui -Carles Puigdemont-, i ja trobarem la fórmula. No és que li devem, és el que van dir les urnes. I dignitat també és carrer, denunciar què està passant a Catalunya. Si no mantenim aquesta tensió pacífica, que és el que crida l'atenció de la comunitat internacional, no ens en sortirem. L’estat espanyol busca que aquí hi hagi normalitat, constituir Govern per treure el 155 i com si no hagués passat res amb presos polítics i exiliats. I això no ho podem tolerar.
 

Nascut a Barcelona, va tenir càrrecs de responsabilitat a CDC i a la JNC Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació