25
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
9:42h
La sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutjarà, aquest dimecres 25 abril la vaga general que va convocar el sindicat Intersindical-CSC el passat 8 de novembre. Serà en una vista que començarà a les 10.30 hores, i que dirimirà si la segona aturada de país que va mobilitzar milers de persones va ser legal o no.
El cas arriba als tribunals arran de la denúncia de Foment del Treball, que va presentar una demanda contra el sindicat perquè considerava que l'aturada del 8-N tenia "motivacions polítiques" i, per tant, era "il·legal". De fet, la patronal -que ja havia intentat frenar sense èxit la vaga en primera instància-, sustentava els seus arguments amb declaracions dels màxims dirigents de CCOO i UGT a Catalunya, i indicava que aquesta havia estat aprofitada pels Comitès de Defensa de la República (CDR) per aturar carreteres i infraestructures, en favor del mandat de l'1-O i contra la repressió de l'Estat.
Per la seva part, la Intersindical ha defensat durant tots aquests mesos la legalitat de l'acte, i ha advertit que si la vaga és declarada il•legal, això afectarà "greument" la resta d'agents socials. La protesta denunciava la regressió de drets, la precarietat laboral i el reial decret-llei aprovat pel govern espanyol que facilitava el trasllat d'empreses establertes a Catalunya a altres comunitats autònomes. A més, la vaga també es feia com a acte de protesta per l’empresonament de més mig Govern, a més dels líders de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
En perill un dret fonamental
La il·legalització de la vaga suposaria, segons la Intersindical, posar en perill "un dret fonamental", i crear una jurisprudència perillosa per part del TSJC, ja que obriria la porta a il·legalitzar altres vagues "sota l'acusació" de ser polítiques. Una línia molt fina, indicaven, entre "allò social, polític i econòmic" que podia afectar la ciutadania i diversos col·lectius socials.
Aquesta és la mateixa visió que han denunciat aquest dimarts els representants de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP, que públicament han fet costat a la Intersindical-CSC, i han destacat la "regressió de drets fonamentals" que viu Catalunya. Importants mobilitzacions i talls de carreteres
La vaga va anar acompanyada de nombrosos talls de carreteres i manifestacions arreu del país. Des de primera hora, mig miler de persones van aconseguir baixar a les vies de l'AVE a Girona per interrompre la circulació, i es van produir talls en cinc línies de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) al Vallès. A més, centenars de persones van tallar l'AVE a l'estació de Sants, a Barcelona.
Durant la tarda es van viure més de vint talls de carreteres afectats per mobilitzacions en totes les demarcacions. L'AP-7, l'A-2, la N-152, la C-25, la C-16 o l'AP-7, entre d'altres, van viure talls intermitents. En alguns punts es van viure moments de tensió, com va ser el cas de la C-58 a l'altura de Sabadell, i també va ser complicada la circulació a la capital catalana, on hi va haver talls en els accessos, a l'avinguda Diagonal, al Paral·lel i a l'estació del Nord.
Ampli suport a la vaga
La vaga del 8 de novembre va tenir un ampli suport, malgrat que no va comptar amb el de CCOO i UGT, que es van desmarcar de la convocatòria. La majoria d'entitats de la Taula per la Democràcia, però, hi van apostar, per bé que especialment Comissions va vetar que la plataforma com a tal s'hi adherís. Per la seva part, l'ANC i Òmnium van defensar que la Taula es mullés a favor d'avalar la vaga, igual que altres entitats de molts sectors diferents, com els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), els escoltes, els esplais, els castellers, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Lafede.cat, Ecologistes en Acció, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC), l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el Ciemen o la Plataforma Pro Seleccions Catalanes.
També ho va fer la Intersindical Alternativa de Catalunya (on s'hi integra la USTEC, primer sindicat de mestres del país), que és una organització observadora de la Taula, i des de fora d'aquesta plataforma també hi donen suport moltes federacions de la CGT, el sindicat COS, nombrosos ajuntaments, ERC o la CUP.
El seguiment de la vaga, per altra banda, va sorprendre tothom, i va causar nombrosos talls viaris i ferroviaris, que només havia superat, anteriorment, l'aturada de país del 3 d'octubre. Llavors, la vaga es va convocar per rebutjar l'acció policial de l'1 d'octubre i el col·lapse institucional i la intervenció de la Generalitat arran de l'article 155.
El cas arriba als tribunals arran de la denúncia de Foment del Treball, que va presentar una demanda contra el sindicat perquè considerava que l'aturada del 8-N tenia "motivacions polítiques" i, per tant, era "il·legal". De fet, la patronal -que ja havia intentat frenar sense èxit la vaga en primera instància-, sustentava els seus arguments amb declaracions dels màxims dirigents de CCOO i UGT a Catalunya, i indicava que aquesta havia estat aprofitada pels Comitès de Defensa de la República (CDR) per aturar carreteres i infraestructures, en favor del mandat de l'1-O i contra la repressió de l'Estat.
Per la seva part, la Intersindical ha defensat durant tots aquests mesos la legalitat de l'acte, i ha advertit que si la vaga és declarada il•legal, això afectarà "greument" la resta d'agents socials. La protesta denunciava la regressió de drets, la precarietat laboral i el reial decret-llei aprovat pel govern espanyol que facilitava el trasllat d'empreses establertes a Catalunya a altres comunitats autònomes. A més, la vaga també es feia com a acte de protesta per l’empresonament de més mig Govern, a més dels líders de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
En perill un dret fonamental
La il·legalització de la vaga suposaria, segons la Intersindical, posar en perill "un dret fonamental", i crear una jurisprudència perillosa per part del TSJC, ja que obriria la porta a il·legalitzar altres vagues "sota l'acusació" de ser polítiques. Una línia molt fina, indicaven, entre "allò social, polític i econòmic" que podia afectar la ciutadania i diversos col·lectius socials.
Concentració a Tarragona durant la jornada de vaga del 8-N Foto: Jonathan Oca
Aquesta és la mateixa visió que han denunciat aquest dimarts els representants de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP, que públicament han fet costat a la Intersindical-CSC, i han destacat la "regressió de drets fonamentals" que viu Catalunya.
La vaga va anar acompanyada de nombrosos talls de carreteres i manifestacions arreu del país. Des de primera hora, mig miler de persones van aconseguir baixar a les vies de l'AVE a Girona per interrompre la circulació, i es van produir talls en cinc línies de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) al Vallès. A més, centenars de persones van tallar l'AVE a l'estació de Sants, a Barcelona.
Durant la tarda es van viure més de vint talls de carreteres afectats per mobilitzacions en totes les demarcacions. L'AP-7, l'A-2, la N-152, la C-25, la C-16 o l'AP-7, entre d'altres, van viure talls intermitents. En alguns punts es van viure moments de tensió, com va ser el cas de la C-58 a l'altura de Sabadell, i també va ser complicada la circulació a la capital catalana, on hi va haver talls en els accessos, a l'avinguda Diagonal, al Paral·lel i a l'estació del Nord.
Una manifestació limita la circulació a l'AP-7 Foto: Josep M. Montaner
Ampli suport a la vaga
La vaga del 8 de novembre va tenir un ampli suport, malgrat que no va comptar amb el de CCOO i UGT, que es van desmarcar de la convocatòria. La majoria d'entitats de la Taula per la Democràcia, però, hi van apostar, per bé que especialment Comissions va vetar que la plataforma com a tal s'hi adherís. Per la seva part, l'ANC i Òmnium van defensar que la Taula es mullés a favor d'avalar la vaga, igual que altres entitats de molts sectors diferents, com els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), els escoltes, els esplais, els castellers, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Lafede.cat, Ecologistes en Acció, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC), l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el Ciemen o la Plataforma Pro Seleccions Catalanes.
També ho va fer la Intersindical Alternativa de Catalunya (on s'hi integra la USTEC, primer sindicat de mestres del país), que és una organització observadora de la Taula, i des de fora d'aquesta plataforma també hi donen suport moltes federacions de la CGT, el sindicat COS, nombrosos ajuntaments, ERC o la CUP.
El seguiment de la vaga, per altra banda, va sorprendre tothom, i va causar nombrosos talls viaris i ferroviaris, que només havia superat, anteriorment, l'aturada de país del 3 d'octubre. Llavors, la vaga es va convocar per rebutjar l'acció policial de l'1 d'octubre i el col·lapse institucional i la intervenció de la Generalitat arran de l'article 155.