Sant Jordi, còctel perfecte

La festa va aconseguir sobreposar-se al clima d'excepció i l'amor i els llibres van saber conviure amb la justa reivindicació política. Avui també són notícia Martí Gironell, Laia Vicens i Xavi Tedó, la mesa del Parlament, Xavier Sardà, el salt d'Unió a Masterchef, l'aixecament irlandès de Pasqua i Josep Borrell

24 d'abril del 2018
Actualitzat a les 6:55h
Teníem clar que seria un Sant Jordi d'excepció. Sense Govern, amb drets limitats i presos polítics. Un context ben difícil d'imaginar fa només uns anys. Però la festa va aconseguir sobreposar-se i l'amor i els llibres van saber conviure amb la reivindicació que es va fer sentir de diverses formes. Va ser un còctel equilibrat. Una mostra més de la grandesa de la nostra festa major cultural col·lectiva, que no podia ser, lògicament, aliena a la situació del país. La història d'èxit i emprenedoria que retrata la novel·la de Martí Gironell va triomfar i va conviure, en la categoria de no ficció, amb una obra del moment i netament periodística, en aquest cas sobre l'èxit col·lectiu de l'1-O a càrrec de dos bons companys, Laia Vicens i Xavi Tedó. Aquí podeu consultar el rànquing.

Sobre Sant Jordi us deixo la crònica del nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, i també la crònica política que en va fer Sara González. El colofó polític al dia el va posar Societat Civil Catalana en un acte que va tenir flaire d'estrena de Manuel Valls com a candidat de Cs a l'alcaldia de Barcelona. Roger Tugas en va fer aquesta informació


La patata calenta del procés. Però abans de pensar en les municipals de maig de 2019 caldrà resoldre la papereta de la investidura al Parlament de Catalunya per formar Govern, aixecar el 155 i explorar el marge que hi ha per seguir endavant amb el procés. Avui es reuneix la mesa de la cambra amb dues patates calentes: el vot delegat de Toni Comín i la querella de Roger Torrent contra el jutge Pablo Llarena. Ho explica Sara González aquí. Precisament Llarena ha rebut crítiques d'alguns periodistes i intel·lectuals partidaris de la tercera via, que veuen la seva com una estratègia condemnada al fracàs. Un d'ells és el periodista Xavier Sardà, que se sincera al nostre diari en aquesta entrevista de Pep Martí. Llegiu-la que no us deixarà indiferent. La duresa de Rajoy i el poder judicial poden esquerdar el bloc constitucionalista. Aquesta Espanya, admet, no li interessa. Sobre les fases que ha viscut el procés us aconsello l'opinió de Jordi Cabré i sobre el paper de la Corona a la final de Copa i en tot plegat, i lligant bé amb l'entrevista de Sardà, la de Joan Serra Carné a la Veu de Nació


Vist i llegit

Sant Jordi és, als mitjans de comunicació nacionals, una festa fortament centralitzada on el focus i els autors d'èxit se centren de forma gairebé exclusiva a Barcelona. A NacióDigital heu pogut tenir, com sempre, puntual informació del que s'ha fet a les vostres comarques a través de les edicions territorials. L'escriptor Francesc Serés va retratar ahir a l'Ara un dia de Sant Jordi en una ciutat mitjana en una bona crònica. En aquest cas ens va dur a Olot, la capital de la Garrotxa.  


 El passadís

La desfeta electoral d’Unió va obligar els seus quadres i càrrecs de confiança a reinventar-se electoralment. Alguns, com Josep Antoni Duran i Lleia o Josep Sánchez Llibre van anar a la CEOE, Ramon Espadaler ha acabat de diputat al grup socialista o Josep Maria Pelegrí al sector torronaire. A un dels assessors d'aquest darrer quan era conseller d'Agricultura, Víctor Gonzalo, que és enginyer de formació i era adjunt al gabinet a la conselleria, la vida l’ha portat darrere dels fogons. Aquests dies es pot veure l'assessor de Pelegrí i exdirigent d'Unió a la sisena edició de Masterchef, el popular programa de cuina de Televisió Espanyola. En el vídeo de presentació el qui va ser líder dels Joves d'Unió a Barcelona es presenta com a enginyer i expert en criptomonedes.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1916 els independentistes irlandesos s'aixecaven en armes contra el domini britànic en el que es va conèixer com la revolta de Pasqua. Els enfrontaments armats entre els voluntaris republicans i l'exèrcit anglès, que estava immers en la Primera Guerra Mundial, es van succeir a Dublín i a altres punts de l'illa. Els anglesos es van imposar militarment, però aquell alçament, amb màrtirs i proclamació unilateral de la república inclosa, va ser determinant per aconseguir l'objectiu independentista. Després de sis anys de tensions i funcionant amb una assemblea parlamentària, els irlandesos van aconseguir el reconeixement i l'estat propi el 1922. La república va nàixer, però, esquarterada perquè els comptats de l'Ulster van seguir -i encara ho estan- sota administració britànica. Així es va recrear i celebrar a Dublín fa dos anys el centenari de la revolta i la proclamació.


 L'aniversari

El 24 d'abril de l'any 1947, avui fa 71 anys, naixia a la Pobla de Segur Josep Borrell, que es va retirar de la primera línia política el 2007 després de ser president del Parlament Europeu. En l'actualitat és conseller d'empreses però ha estat en diverses travesses per liderar el PSOE i fins i tot hi ha qui pensa en ell com un dels "independents" cridats a incorporar-se a Cs. Borrell, de l'ala més jacobina del PSC i polèmic per ser favorable a mesures com el Pla hidrològic, va ser secretari d'Estat d'Hisenda i ministre de Foment als governs de Felipe González. El 1998 va guanyar les primàries a Joaquín Almunia però l'antic aparell i el grup Prisa el van tombar. Les seves intervencions en manifestacions de Societat Civil Catalana han estat polèmiques i a la darrera campanya al Parlament va fer una crida a "desinfectar" Catalunya. Aquí ho podeu recuperar.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi