23
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
23:05h
Roger Torrent Foto: Adrià Costa
La delegació de vot del conseller cessat i diputat d'ERC Toni Comín i la querella que el Parlament vol interposar contra el jutge Pablo Llarena són les dues patates calentes que estaran sobre la taula de la mesa aquest dimarts. L'òrgan haurà de decidir si accepta que Comín, com Carles Puigdemont, pugui votar a distància i analitzarà el recurs presentat per Cs contra la decisió de la cambra catalna de presentar la querella contra el jutge del Suprem.
Fonts parlamentàries han explicat a Europa Press que els dos assumptes s'abordaran en la reunió prevista per a les 10 hores: inicialment només estava previst analitzar el recurs de Cs contra la querella a Llarena però el vot de Comín s'ha inclòs a última hora després de rebre la sol·licitud aquest mateix dilluns. Si s'accepta com la de Puigdemont, podria votar en el ple del dimecres.
Comín era l'únic diputat del Parlament que va marxar a l'exili que encara no havia demanat la delegació de vot: l'últim a fer-ho va ser Carles Puigdemont. La petició de delegació és polèmica, ja que el Tribunal Constitucional en una interlocutòria va advertir que els membres del Parlament sobre els quals pesa una ordre judicial de recerca i captura i ingrés a la presó "no podran delegar el vot en altres parlamentaris".
Els vots delegats, clau per a una investidura sense la CUP
ERC i JxCat -que tenen majoria a la taula- defensen que tant Comín com Puigdemont s'han posat a disposició judicial en els països en els quals estan ara, Bèlgica i Alemanya respectivament, de manera que consideren que poden delegar el vot encara que en el seu dia no compareixessin davant del Suprem.
Els vots de Comín i Puigdemont són clau per desencallar la legislatura: si poden votar, JxCat i ERC sumen 66 escons, suficients contra els 65 que sumen Cs, PSC, PP i comuns per investir un president en segona votació. No obstant això, si els vots de Comín i Puigdemont s'impugnen i no fossin considerats vàlids, a JxCat i ERC els seria impossible investir un candidat en segona volta si no convencen la CUP que els seus quatre abstencions es converteixin en vots afirmatius.
La querella per presumpta prevaricació
L'altre punt que abordarà la mesa és la querella per presumpta prevaricació contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que el mateix òrgan rector de la cambra catalana va encarregar fa deu dies amb el suport de la majoria independentista i a proposta de Roger Torrent. Ara, la mesa haurà d'analitzar un recurs contra aquesta decisió presentat per Cs, que té poques possibilitats de prosperar perquè el reglament del Parlament no deixa clar si es pot recórrer una iniciativa així, segons han indicat diverses fonts parlamentàries.
L'article 38 del reglament del Parlament especifica que els grups poden sol·licitar a la mesa que reconsideri una decisió "d'índole parlamentària", com és el cas d'escrits, iniciatives i acords, però no de querelles. Com que mai abans s'havia presentat una situació així, es podria demanar que el reglament s'interpretés considerant que una querella és una iniciativa "d'índole parlamentària", però els lletrats del Parlament s'inclinen per descartar-ho.