Entrevista

Xavier Sardà: «Si la marca Espanya s'expressa amb mentalitat castissa i excloent, no m'interessa»

El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix

per Pep Martí , 24 d'abril de 2018 a les 06:00 |
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Xavier Sardà (Barcelona, 1958) és periodista. Ha conreat quasi tots els gèneres, des de la ràdio -on va crear el personatge del senyor Casamajor, que es va convertir en un fenomen mediàtic- a la televisió, amb programes ja mítics com Tot per l'audiència (TV3) o Crónicas marcianas (Tele 5). Com a articulista i interlocutor en tertúlies, Sardà s'ubica en l'anomenada tercera via, allunyat del sobiranisme i de les posicions del govern espanyol. En aquesta entrevista, opina de la situació política i no amaga un sentiment d'orfandat per la manca d'intel·ligència i grandesa de l'Estat.

- Acaba d'escriure un article que porta per títol "Llarena, deixa-ho estar ja". L'Estat està perdent la batalla?


- Atenció. Per mi, l'Estat està perdent, sens dubte, la batalla de la imatge, sobretot a Europa. El sobiranisme està guanyant la Champions de la imatge. Això vol dir guanyar en un dels territoris, però no en el dels fets. Posem un exemple: qui té millor imatge en el món? Els palestins o l'Estat d'Israel? És a dir, el sobiranisme està guanyant la batalla de la imatge davant d'ell mateix i de l'opinió publicada, però això no vol dir que no passi per un moment d'adversitat.  

"El sobiranisme ha guanyat la Champions de la imatge"

- L'executiu de Rajoy amaga la seva incompetència sota la toga del Suprem?

- És que Rajoy... Imaginem-nos un estadista de debò, amb autoritat moral, que no té res a veure amb el poder, sense llast de corrupció, amb ètica, estètica i dialèctica per saber-se adreçar als catalans. Catalunya és un país empatat en molts aspectes. Si hi hagués hagut una actitud diferent, propositiva, per part de l'Estat, segurament el sobiranisme ho hagués tingut molt pitjor. Rajoy és el silenci encarnat.


- El veu capaç d'endurir la repressió per mantenir-se en el poder?

- No va per aquí. La dreta, fins fa poc, es fregava les mans perquè l'esquerra es dividia entre PSOE i Podem. Fins i tot veien amb satisfacció la possibilitat, anunciada per totes les enquestes, d'un sorpasso. El sorpasso no es va produir, però l'esquerra està dividida. Ara mateix, Rajoy està estupefacte. Perquè la mateixa divisió es produeix en el si de la dreta. Les eleccions posaran les coses al seu lloc. No crec que Rajoy pugui fer moltes coses. Ara els qui tenen un dubte enorme són els del PNB.

- Ells també han de gestionar les seves contradiccions.

- El PNB es troba que si no aprova els pressupostos i es va a noves eleccions, es poden trobar amb un govern dirigit per Ciutadans i poden tenir un conflicte molt seriós amb l'Estat.       

"L'error de l'independentisme ha estat no saber-se replegar i agafar aire"

- Ha estat un dels crítics mediàtics del procés. Per vostè, quin ha estat el major error de l'independentisme?

- En les tertúlies on vaig, a RAC1, a la meva apreciada Pilar Rahola, li he demanat moltes vegades: "com ho fareu?". Semblava que hi havia una gran carta amagada que facilitaria que el procés tirés endavant: un gran padrí internacional, potser, o un pacte secret. El com ha estat un desastre i és el que ha fet que tinguem tants dirigents a la presó i estiguem intervinguts. Moltes de les coses que han passat, fa quatre dies semblaven ciència ficció, com la intervenció de l'autonomia, o dels Mossos d'Esquadra. El principal error de l'independentisme ha estat no saber-se replegar i agafar aire. En el futbol i en la guerra, és molt important saber-se replegar. Ho va intentar Puigdemont i li ho van posar molt difícil. I ell ara ell ho viu de manera una mica perversa, com dient: ara qui és el botifler?
 

Sardà: "Nosaltres tenim una nació sense estat i ells un estat sense la nació que voldrien". Foto: Albert Alcaide


- La marca Espanya està molt damnificada?

- Sí, molt. Hauria de ser molt polièdrica. Hi va haver un moment en què la marca Espanya va existir. Ho vam viure. Quan vius les coses amb normalitat, no te n'adones. Això que entenem per Espanya, polièdrica, rica i complexa, va quallar a l'Expo de Sevilla, als Jocs del 92, en els ajuntaments, en les comunitats autònomes. Si la marca Espanya només s'expressa amb una mentalitat castissa i excloent, no m'interessa. Segueixen vivint en un miratge. Nosaltres tenim una nació sense estat i ells tenen un estat sense la nació que voldrien. Conèixer sense reconèixer no val.      

- Les declaracions de Cristóbal Montoro negant que s'hagi pagat un euro de diner públic en el referèndum són una inflexió decisiva?

- Ha generat una estupefacció general. Només que hagués dit que no hi havia hagut malversació "fins allà on jo sé" ja hagués estat diferent. Però aquí ens trobem amb un executiu en una direcció i un judicial en una altra. El senyor Puigdemont no es deu creure que passi de debò això, perquè li és molt òptim.

- Pot haver aquí alguna clau que se'ns escapa?  

- No ho sé. Jo he arribat a pensar... I si, en realitat, el govern espanyol vol evitar que Puigdemont els sigui lliurat per malversació? Que prefereixin tenir-lo al ciberespai que no pas portar-lo per malversació. Perquè per aquest delicte ningú està en presó preventiva. Ja se'l jutjarà, en tot cas. Però això són càbales.

"L'Estat ha deixat orfes els catalans no sobiranistes"

- L'Estat ha deixat sols els demòcrates que creuen en Espanya?

- No que creiem en Espanya, no. L'Estat ha deixat sols els catalans no sobiranistes. No puc parlar en general, però hi ha una certa orfandat. Els motius per no ser sobiranista ignoro els que té cadascú. Jo no ho sóc perquè no crec que sigui una solució real als problemes reals. Jo no sóc patriota, però tampoc ho sóc espanyol. Fa anys, quan governava també el PP, la meva postura davant la guerra a l'Iraq es considerava molt poc patriota. És evident que aquells que no som sobiranistes estem davant d'una tempesta perfecta. El sobiranisme no acaba de fructificar, s'ha posat en un atzucac, i els qui no ho som, tenim a l'altre costat el senyor Rajoy, que és la inacció.  
 

Xavier Sardà durant la conversa amb Nació Digital. Foto: Albert Alcaide


- Les responsabilitats d'uns i altres, però, són equiparables?

- És que depèn de com es plantegi això. Els qui donen una passa en fals primer, des del meu punt de vista, són els tres partits que, l'un per l'altre, fan la proclamació. Quan ho expliquin als seus nets, diran: com són els iaios! Hi va haver un dia que al matí s'anaven a convocar unes eleccions autonòmiques i al vespre es va proclamar la República. Aquell dia jo vaig acabar en una farmàcia perquè em prenguessin la pressió. És cert que el govern espanyol va deixar fer: les lleis de transitorietat, desconnexió, que el Parlament digués que no obeiria el Constitucional... Sí és cert que en els anys anteriors, el govern espanyol ho va fer fatal. Però qui dona la passa és la Generalitat. I tinc moltes persones a qui aprecio molt. Una col·lisió entre dues parts de l'Estat sempre és responsabilitat de les dues parts.     

- S'imagina algun dia sent independentista?

- Jo? És que li torno a dir: com ho farem? Imagini's que un dia hi ha un referèndum acordat i surt endavant. Doncs endavant. El problema és que continuen venent-me la independència sense explicar-me com. Que s'eixampli la base social? Potser sí. Però a mi el que em mortifica no és que Catalunya sigui independent, sinó com.   

- Continua sent pessimista i tement que alguna cosa dolenta sempre passarà?  

- Sóc pessimista en general. La lluita per un objectiu polític pot portar a vegades el teu poble a tenir més inconvenients que avantatges. Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades: el 1714, durant la República, amb la Guerra Civil.   

- De tots els personatges que ha generat el procés, quins el fascinen més?

- Home, he tingut molt bona sintonia amb Oriol Junqueras, per descomptat. Darrerament, amb Josep Rull i Jordi Turull, que van agrair molt, quan van ser fora de la presó, els nostres comentaris a la Sexta.

 

Xavier Sardà: "Puigdemont té més vocació d'activista que de polític". Foto: Albert Alcaide


- Com valora la figura de Carles Puigdemont?

- Puigdemont és un activista. En aquests moments, ell du a terme una croada, una guerra de desestabiltzació contra l'Estat. Segurament es formarà Govern, però si ell guanya la batalla judicial a Alemanya, es convertirà en un home molt incòmode per l'estat espanyol. Ell té més vocació d'activista que de polític.

"S'ha de ser suficientment objectiu per poder dir que per Ciutadans, Manuel Valls és una bona jugada"

- Li fa il·lusió, com a barceloní, tenir un dia un alcalde com Manuel Valls?

- Jo crec que s'ha de ser suficientment objectiu per poder dir que per Ciutadans és una bona jugada. Un català arriba a primer ministre francès, i se l'elogia. Ara els mateixos diuen que no perquè el fitxa determinat partit. És una bona idea per Ciutadans, que encara no està confirmada.

- Què creu que diria el senyor Casamajor de tot això que ens està passant?

- Era un senyor que treballava amb mi a la ràdio... Va ser un fenomen de la ràdio. Ara diria: "Això és un batiburrillo".

- Creu que són justes les crítiques de sectarisme contra TV3?

- Jo he estat molt crític amb TV3. Diria que és una televisió pública molt decantada. És una televisió sobiranista. El que no vol dir que no tingui bons amics que hi treballen, com també a TVE. També he estat molt crític amb TVE, que està fent autèntiques bestieses.

- Ara és un moment molt específic, però hem vist debats de TV3 en què a la taula hi havia un o més representants de Societat Civil o d'entitats contràries a la immersió lingüística, cosa que no succeeix en les televisions espanyoles.    

- Molt bé, exposi la seva opinió... No sé, no és un concurs, no sé qui va primer.

- Vostè acumula una gran quantitat de distincions i premis: Premi Ondas Internacional per La bisagra, Antena de Oro per Crónicas marcianas... Com se supera l'èxit?

- Jo vaig saber baixar d'un programa d'èxit perquè per horari -miri quina cosa més prosaica- atemptava contra el meu biorritme existencial. Jo he matinat, he fet els matins a RNE, les tardes a la Ser, he fet nits. Però acabar a aquelles hores de la matinada... Ho vaig fer vuit anys. L'èxit és un tirà i vaig saltar abans del xoc de trens. Ara escric als diaris, que és com vaig començar.
 

Xavier Sardà. Foto: Albert Alcaide

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació