Sant Jordi 2018: crònica

155 dracs i els «Sant Jordis» grocs

La jornada cultural està marcada per ser la primera des de la restauració de la democràcia sense Govern i amb la Generalitat intervinguda

per Sara González, Barcelona | 23 d'abril de 2018 a les 14:14 |
Roses grogues i llaços grocs s'obren pas aquest Sant Jordi | Albert Alemany
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sant Jordi sempre és Sant Jordi, encara que aquesta vegada sigui el primer sense Govern i amb la Generalitat intervinguda. No hi ha amfitrió a Palau. Ni roses beneïdes. Per no haver no hi ha ni missa. El 155 ha arrasat amb la litúrgia tot oblidant, però, que Sant Jordi és, sobretot, de la gent, que és capaç de mantenir viva la seva gran diada cultural voti el que voti per molta intervenció que hi hagi. Queda demostrat des de primera hora. La Rambla, reconquerida sota el crit del "no tinc por" i símbol d'una capital d'acollida, és un formiguer de llibres, de roses, de cultura, d'amor.

Llaços grocs amunt. Llaços grocs avall. Roses vermelles amunt. Roses vermelles avall. Les blau i grana també treuen el cap després que el Barça hagi guanyat la copa del Rei per golejada. Que no és un Sant Jordi habitual es veu amb un sol cop d'ull. El groc s'ha obert pas en forma de flors, de llaços i de samarretes i tenyeixen una jornada on tradicionalment el vermell no ha tingut pràcticament rival. Hi ha nou líders independentistes a la presó i set més fora del país i la reivindicació de la seva llibertat o retorn s'ha integrat ja en l'espai públic. Més encara en una jornada com aquesta que fa que un dilluns sigui menys dilluns i que la regressió en drets i llibertats es denunciï des de la voluntat de no perdre la festivitat. 


L'excepcionalitat política al carrer

Al Pati dels Tarongers, els visitants al Palau de la Generalitat han vestit l'estàtua de Sant Jordi amb roses grogues en una acció espontània. Els estands dels partits i de les entitats independentistes s'han omplert de merxandatge per recollir diners per a la caixa de resistència. També mini-urnes i cartes per enviar als líders europeus. Els seus líders no hi són, però els volen fer presents a través de cartells. I la gent pregunta i es penja xapes a la solapa de la jaqueta, que avui precisament sobra perquè la calor comença a apretar. 


El diputat de la CUP Carles Riera parla d'un Sant Jordi "de combat". L'adjunt a la presidència d'ERC, Pere Aragonès, fa una crida a demostrar la "fortalesa" per superar les adversitats. La portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, demana conjurar-se per "consolidar la república catalana". Definitivament, el 155 continuarà unes quantes setmanes més fins que hi hagi un acord d'investidura per formar Govern. Si és que n'hi ha.
 

La façana del Palau de la Generalitat, aquest dilluns. Foto: Albert Alemany


El drac Manuel Valls 

La parada de partits com la del PSC és com sempre. El seu líder, Miquel Iceta, defensa, però, que cal "normalitzar" la situació "per aixecar la vigència del 155". Aquell al qual els socialistes van donar suport però que ara pesa com una llosa. "Visca Ada Colau!", crida una dona en passar sense venir a tomb. Jaume Collboni està ja en campanya i demana no convertir Barcelona en un "camp de batalla més del procés". Pensa en un dels seus dracs de cara a les municipals: Ciutadans i el seu possible cap de cartell, l'exprimer ministre francès Manuel Valls, que aquest dilluns rebrà un premi de la mà de Societat Civil Catalana.

Uns metres més avall, una dona amb llaç groc s'atura a parlar amb el líder del PP, Xavier García Albiol. "Ja està bé, de debò, ja està bé", li diu. La conversa transcorre des de la discrepància però amb to respectuós. "És cosa de tots", li respon ell. I ja a Drassanes, el líder dels comuns també parla de la bèstia del 155 i de la necessitat de formar Govern mentre Barcelona en Comú assenyala "el drac dels lobbies" que amenacen l'alcaldessa Ada Colau.

Empunyant la rosa groga

El president del Parlament, Roger Torrent, exerceix el seu paper de màxim representant institucional en aquests moments de buidor governamental. L'epicentre de la part reivindicativa de la jornada es trasllada al bell mig de la plaça Catalunya, on una reixa col·locada per Òmnium es vesteix de roses grogues. Torrent també en posa una. A pocs metres, Societat Civil Catalana. Per a l'entitat unionista, l'independentisme és el seu drac.

Flaire de roses i de paper nou. Migdia càlid. Senyeres de sobrassada i formatge reencarnades en pans. Poca litúrgia, molta tradició i una clara voluntat reivindicativa. 155 dracs treuen foc pels queixals mentre una part de la societat catalana fa barbacoes amb ell i l'altra part no abdica en la seva protesta, sigui on sigui, per reclamar la llibertat dels presos polítics empunyant la rosa groga. Tots, però, ramblejant entre llibres i flors. 
 

Roses reivindicatives a Barcelona. Foto: Jordi Bes

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació