Un Sant Jordi radiant, malgrat l'excepcionalitat política

"Jo faria 200 quilòmetres a peu per ser aquí", diu Joan-Lluís Lluís, el darrer guanyador del premi Sant Jordi per Jo soc aquell que va matar Franco. "Cada Sant Jordi és un moment de felicitat, potser el dia més gran del món. I és una festa nostra, catalana, que reinventem cada any, amb alguns defectes, però amb una gran quantitat de qualitats i virtuts". L'autor ho diu sense dissimular la passió per la diada, però també la tristesa per l'excepcionalitat política del moment. "Cal matar Franco cada dia, perquè no va morir el 1975. El franquisme només va entrar en hibernació", diu Lluís.
 
"Això encara fa més dolorós que en Jordi Cuixart no pugui ser-hi", afegeix, sense estalviar cap paraula. "Fa molts mesos que dic que quan surti de la presó vull que ens truqui a tots els guanyadors de la Nit de Santa Llúcia perquè l'anem a trobar i ho celebrem amb ell, tal com mereix. Però es fa llarg esperar, com cantava Pau Riba". Amb tot, el context polític no ha de fer oblidar que avui viurem "una gran festa de la cultura i de la intel·ligència". I per a Lluís, això esdevé "una arma contra la barbàrie. Potser no és la més eficaç de totes, però transmet una imatge de Catalunya com a país potent".
 
Martí Gironell: premi Ramon Llull
 
Avui, la jornada ha començat ben d'hora, a les nou del matí, en una trobada amb els periodistes. Com diu Lluís, aquest dilluns viurà "una mena de joc de l'oca, però de llibreria en llibreria i de parada en parada. És un dia d'esclavitud, però d'una esclavitud feliç". La recepta és anar ben mentalitzat, i preparat, "amb calçat confortable i havent verificat que els bolígrafs funcionin". En Martí Gironell, guanyador del Ramon Llull, explica que en porta tres, de bolígrafs, per si en falla algun. L'autor de Besalú porta des del 2007 vivint la diada de Sant Jordi com a autor i enguany està "il·lusionat, engrescat, content i amb moltes ganes".
 
"És un dia molt especial, un no parar". Per a ell, el més destacable és veure com fa cua la gent que el pot fer signar fins a sis vegades. "Treuen tres o quatre llibres meus de la bossa", confessa, somrient. "Hi ha un lector que s'han anat fidelitzant al llarg dels anys". Gironell, però, tampoc no pot defugir l'actualitat, que agafa encara més pes quan parlem de la seva obra, La força d'un destí. "Quan vaig escriure el llibre, poc em podia pensar que hi hauria tants paral·lelismes amb el que estem vivint. Ens han pres el dret de reunió, de demostrar un color, d'opinar. Hi ha idees perseguides. Per si una cosa ens ensenya Jean Leon –el protagonista– és que si lluites i creus en els teus ideals, te'n pots sortir".
 
Antoni Bassas: premi Josep Pla
 
"Afronto el dia com un nen al matí de reis", explica Antoni Bassas, guanyador del Josep Pla amb Bon dia, són les vuit!. "Ahir em vaig ficar al llit amb molta il·lusió, esperant trobar moltes cigarretes de xocolata a les sabates. Tinc moltes ganes de veure oients convertits en lectors". Ja fa un mes que va "on the road", com diu, amb el seu llibre, tot un èxit. Preguntat per com s'ha preparat per signar, explica que ha fet proves. "He tingut temps de provar i m'he adonat que allò que llisca millor sobre el paper del meu llibre és una ploma". I mostra un caixa ben plena de càrregues de tinta, "per si cal".
 
Bassas coincideix amb els altres dos autors que l'acompanyen. "És un dia brillant. Mira, si els catalans fóssim uns dropos no hauríem creat Sant Jordi. Som capaços de fer coses molt especials, malgrat els nostres defectes". I, en aquest sentit, el periodista vol reivindicar, més que mai, la festivitat del dia. "Com que la situació política és la que és, per això avui crec que serà un gran dia, amb moltes ganes de somriure". I tot ja és a punt per viure'l, per dignificar la idiosincràsia d'un poble, d'una manera de fer, i d'una manera de ser dignes i únics a ulls del món.