Aquest tindrà un nota trista i, alhora, reivindicativa. El clam pels drets civils, que pren forma amb el crit de llibertat presos polítics i el groc proscrit als estadis -les roses d'aquest color seran, però, la sensació-, es deixarà sentir a tots els racons. Perquè Sant Jordi és cultura i és amor, sí, però també és llibertat. I no la tenim plena. L'ofensiva, necessària, per aconseguir-la s'ha cobrat el preu de persones empresonades o exiliades i institucions manllevades. Però som a temps de donar-li sentit, contingut i dignitat. Aquest Sant Jordi l'hem de gaudir però ha de ser més reivindicatiu que mai. Sobre la diada política us deixo la crònica d'Oriol March i La veu de Nació de Germà Capdevila.
Però Sant Jordi segueix sent sobre tot llibres i roses. A NacióDigital reivindiquem l'ofici d'escriure amb tres escriptors consagrats i una promesa. Màrius Serra, Llucia Ramis, Joan Lluís Lluís i Irene Solà són les nostres apostes i amb ells hem parlat. Ho ha fet Esteve Plantada, el nostre cap de Cultura, en aquest reportatge amb espectaculars fotos a la Pedrera d'Adrià Costa. Toca regalar i regalar-se llibres. Pels que no ho teniu clar i voleu badar una mica sense les empentes de les parades i les llibreries i us hi voleu atansar amb una idea més clara, Plantada us n'ha triat 130: aquí podeu consultar 80 recomanacions de novel·la i assaig (de les memòries a l'1-O i als que agiten consciències); en aquesta altra peça 30 d'infantil i juvenil; i aquí 20 poemaris que constaten la bona salut de la lírica. L'altra protagonista és la rosa: d'on surten, quin recorregut fan, com es manipulen? Ho explica en aquest reportatgeFrancesc Cusí.
Ens veiem avui? L'1-O ja ha generat força literatura en l'intent d'explicar aquella jornada i els dies anteriors i posteriors. Us ho explicàvem en aquesta informació. Un dels autors d'èxit aquests dies és el nostre company Oriol March, que ha publicat Los entresijos del procés (Catarata). Si ho voleu el podreu saludar i us el signarà a la parada d'Alibri (Rambla Catalunya amb Diputació) d'11 a 12 del matí, o al Corte Inglés de Francesc Macià de 6 a 7 de la tarda. I fa uns mesos qui us envia cada dia aquest Despertador va escriure amb Roger TugasI tot això com es paga? (Ara Llibres). Per ara no ens n'han tornat cap i és plenament vigent. Ens podem saludar i us el signarem de 4 a 5 de la tarda la parada del Pare Manel, a Rambla Catalunya-Gran Via, i de 5 a 6 a la de l'ANC una mica més avall, a Rambla Catalunya amb plaça Catalunya.
Traficants d'amor. Avui serà un dia de carrer, i molt especial a Barcelona. Els Txarango el van fer començar a dos quarts de quatre a la plaça Felip Neri i van veure com "maldestres traficants canvien llibres per roses" a la seva cançó Amagada Primavera del seu treball Benvinguts al llarg viatge. La podeu escoltar aquí. Me la recomana Esther Madrona, que espero que passi un dia presidit per l'amor. Cada setmana la comencem amb una cançó proposada pels lectors i que, si pot ser, tingui a veure amb l'actualitat. Podeu fer-les arribar contestant aquest correu o a [email protected].
Vist i llegit
Avui serà "escoltat" perquè us proposo recuperar un programa de ràdio. És el Solidaris, l'espai que Catalunya Ràdio dedica els dissabtes a la tarda a les lluites per un món millor i que dirigeix Albert Segura. Van ser a València amb els pares del Guillem Agulló, que fa 25 anys va ser assassinat pels nazis, i els millors cantautors valencians amb les seves cançons i anàlisi del moment del seu país. El podeu escoltar aquí. Per cert que hores després de la gran manifestació pels carrers de València que dissabte a la tarda va retre homenatge a Guillem en motiu del 25 d'abril, la violència ultra va atacar l'espai que l'ajuntament valencianista i progressista acaba de dedicar-li. Ells són menys que aleshores però encara hi són. Nosaltres hem perdut la por.
El passadís
La final de la Copa del Rei que dissabte va guanyar el Barça a Madrid va donar per molt. Malgrat les peticions de molts socis i el clima polític, que va crispar encara més les requises de material independentista, la junta de Josep Maria Bartomeu no va fer cap gest que incomodés el rei Felip VI, que presidia la llotja. A la zona presidencial del camp hi havia també l'exsecretari general de l'Esport Josep Maldonado, que entre moltes altres coses ha estat diputat i senador de CiU. Després d'una llarga carrera institucional, Maldonado presideix ara la Taula Assessora de l'Esport Català. Era al partit al costat de l'expresident del Barça Joan Gaspart. Quan va entregar la copa i marxava del camp, Felip VI li va allargar la mà i Maldonado li va encaixar sense més. Les càmeres ho van captar. L'exsecretari de l'Esport, habitual a les llotges i en tota mena d'actes socials gràcies també a la seva tasca solidària, és independentista i el gest li va costar crítiques públiques i privades. D'immediat Maldonado es va disculpar a Facebook i, després de recordar que té amics empresonats, va explicar que l'encaixada va ser "un acte reflex" i que si ara fos no saludaria el monarca. "Encara ara no entenc perquè ho he fet i en demano disculpes publiques a tothom que es pugui sentir ofès... el primer sóc jo mateix", va afirmar. Aclarit.
L'efemèride
Ja que la cosa va de llibres, i que abans m'he referit també al País Valencià, hem de recordar que tal dia com avui de l'any 1962 veia per primer cop la llum un llibre d'Edicions 62, el gran segell de la literatura en català. L'editorial, ara en mans del Grupo Planeta, com la resta de les del Grup 62, havia estat fundada el 1961 sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes. El primer llibre que van publicar va ser l'assaig Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster. Una obra mítica i d'enorme influència que va marcar els cànons d'aquest gènere al nostre país i que va reformular, i posar al dia, la identitat valenciana. Sobre Fuster, sempre vigent, i els atacs de l'extrema dreta escrivia aquest cap de setmana un articleFrancesc Viadel.
L'aniversari
El 23 d'abril de 1896 va nàixer a Cubelles el pallasso Charlie Rivel, que era el nom artístic de Josep Andreu i Lasserre. Va morir el 1983 a Sant Pere de Ribes després d'una vida carregada d'èxits fent riure petits i grans. La seva cara més fosca és des de finals dels anys 30 i durant els 40, quan va abraçar la causa nazi i va viure a Alemanya fent amistat amb el mateix Hitler i Goebbels. Perduda la segona guerra mundial, Franco el va rehabilitar i els seus udols, la seva inconfusible característica, es van tornar a sentir a les carpes de circ i als escenaris. Aquí el podeu recordar en una actuació a Montecarlo als anys 70.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi