El PSC torna a confiar en Collboni per revifar a Barcelona

Jaume Collboni ha estat ratificat com a cap de llista del PSC de Barcelona a les eleccions municipals del 2019. En un acte a l'Ateneu Barcelonès, la plana major dels socialistes a la capital catalana ha fet confiança al regidor per intentar derrotar Ada Colau als comicis de l'any vinent. Miquel Iceta ha estat l'encarregat de cloure l'acte amb un missatge dur contra l'alcaldessa, de qui ha assegura que "ha supeditat Barcelona al procés independentista". 

Qui coneix de prop el socialista Collboni (Barcelona, 1969) diu d'ell que és "perseverant". Aquesta serà, de fet, la segona vegada que encapçala la candidatura en una plaça que els socialistes van governar durant 32 anys i que, ara per ara, és difícilment recuperable. A diferència de fa quatre anys, Collboni viu ara un nomenament plàcid -no ha tingut rival a les primàries- i el seu lideratge del partit a la capital catalana està consolidat, malgrat els mals resultats a les eleccions del 2015.

Ara, Collboni demana la confiança dels votants de Barcelona en Comú "desil·lusionats" i dels que van apostar per Ciutadans perquè se senten menystinguts amb l'independentisme. Amb tot, ha dit, la seva aposta és no convertir la ciutat en un camp de batalla de la política nacional. "Cal passar pàgina de l'etapa Ada Colau i protegir la ciutat del conflicte independentista", ha etzibat. El dirigent socialista ha reivindicat el llegat de Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu: "Vull continuar el fil roig de la història de Barcelona".

D'unes primàries convulses a una reelecció plàcida

L'any 2014, el PSC era el primer partit que va apostar per unes primàries obertes a la ciutadania per escollir el seu candidat a les municipals. Sobre el tauler de joc, quatre aspirants: Carmen Andrés -actual regidora-, Jordi Martí -ara gerent municipal designat per Colau-, Laia Bonet i Rocío Martínez-Sampere. El procés de tria no va estar exempt de polèmiques, especialment perquè es va acusar la candidatura de Collboni d'haver induït el vot de persones de col·lectius d'immigrants. Tot i això, ningú va posar en dubte que ell, que era el candidat de la cúpula del carrer Nicaragua -ara traslladada al carrer Pallars- va ser el guanyador de les primàries.

És, de fet, un dels pocs representants que queda dempeus d'aquella generació de quadres joves socialistes batejada com la generació Blackberry i compta amb la confiança del primer secretari del partit, Miquel Iceta. La victòria a les primàries, però, no es va traduir precisament en un bon resultat a les eleccions municipals del 2015. Dels 11 regidors del mandat anterior, els socialistes van passar a quatre i a ser la cinquena força al consistori, el pitjor resultat d'un partit que havia ostentat l'alcaldia durant 32 anys fins que Xavier Trias li va arrabassar a Jordi Hereu l'any 2011.

La fugaç estada al govern municipal

Amb tot, Collboni va saber trobar en la debilitat del govern d'Ada Colau, amb 11 regidors, la manera de multiplicar la vàlua dels seus quatre representants. Gairebé un any després de les eleccions municipals, el PSC entrava al govern municipal i donava aire al govern en minoria de Barcelona en Comú. Collboni assumia la segona tinença d'alcaldia i la regidoria de Cultura, amb la qual va guanyar en projecció, i els socialistes, malgrat haver quedat cinquena força a les urnes, assumien un protagonisme molt valorat des de la direcció nacional del PSC.

El pacte no va durar més de 18 mesos. El suport dels socialistes al 155 va ser el detonant per trencar una aliança que Colau mai hauria volgut desfer, però sí bona part dels seus col·laboradors i de les bases de Barcelona en Comú, que van votar majoritàriament a favor de no continuar de la mà del partit que havia contribuït a suspendre l'autogovern de Catalunya. Per al PSC suposava tornar a la poca transcendència consistorial i per al govern municipal un retorn a una minoria més dèbil a un any i mig de les municipals del 2019. 
 
L'enduriment del discurs contra Colau

Des de que es va trencar el pacte, Collboni ha endurit el seu discurs des de l'oposició contra el govern de Colau, que no ha aconseguit sumar els suports suficients per impulsar propostes estrella com la del tramvia i la multiconsulta. Ara, en la presentació de la seva candidatura assenyala la "falta de lideratge" a la ciutat i abandera un projecte que pretén recuperar el concepte de la Barcelona metropolitana, un dels bucs insígnia dels anys d'alcalde de Pasqual Maragall i que va quedar estroncat.

La contrarellotge fins a les municipals es preveu dura i incerta. Alguns dels interrogants que planen és si el pla de Jordi Graupera per presentar-se com a força aglutinadora de l'independentisme reeixirà o no -fins ara ERC i el PDECat han rebutjat l'oferiment- i si Ciutadans presentarà un candidat mediàtic com l'exprimer ministre francès Manuel Valls perquè el debat nacional torni a predominar en la campanya i això es pugui traduir en una repetició del suport obtingut a la capital catalana a les eleccions del 21-D -el partit taronja va ser el més votat a la capital catalana. Collboni no ho té precisament fàcil. Ell, però, persevera.