PDECat: Entrevista

Neus Munté: «Per guanyar l'alcaldia de Barcelona ens hem d'unir a altres forces polítiques»

La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable

per Joan Serra Carné / Oriol March , Barcelona, 20 d'abril de 2018 a les 20:15 |
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A mitjans de 2015, quan Artur Mas la va escollir com a vicepresidenta del Govern després del trencament de la federació CiU, la cúpula convergent donava per fet que Neus Munté (Barcelona, 1970) acabaria tenint una carrera política esclatant. "Serà allò que vulgui ser", indicaven al partit. Les turbulències del procés van acabar -almenys de moment- amb la carrera governamental de Munté, però ara té un nou objectiu: ser la candidata del PDECat a les eleccions municipals del 2019. En aquesta entrevista amb NacióDigital, l'exconsellera de la Presidència repassa la gestió d'Ada Colau, analitza les fórmules del sobiranisme per anar unit a les urnes i traça les línies mestres de col·laboració entre Junts per Catalunya (JxCat) i el PDECat, partit que presideix.

- Amb quin programa es presenta en aquestes primàries?


- Amb un programa de recuperació de la potència de Barcelona, de les oportunitats que genera i de l'exercici de la seva capitalitat. En els darrers tres anys hi ha hagut una gestió molt erràtica, molt ideològica i en alguns aspectes molt acomplexada. És fonamental és recuperar els consensos polítics i socials de ciutat, que també s’han perdut en aquests tres anys. La prova és el darrer plenari, en el qual l'equip de govern es queda sol a l'hora de tirar endavant el Tramvia i la multiconsulta. El meu projecte per encapçalar la candidatura del PDECat a l'alcaldia es basa en la recuperació de l'esperit de la Barcelona emprenedora, oberta, inclusiva, i que vol exercir sense matisos la capitalitat de Catalunya, un país que en aquests moments es troba massacrat pel 155. L'alcaldessa està de perfil davant d'aquesta situació tan greu.

- Parlava de diferències substancials entre vostè i l'alcaldessa Colau. La més rellevant seria en la manera d'abordar les aliances?


- Per fer polítiques públiques duradores i eficaces cal teixir acords amb els altres partits, però també cal comptar amb el teixit social, amb el món empresarial i amb els sindicats. Això és el que ha faltat a Ada Colau: ha vist amb desconfiança molts d'aquests sectors, que són estratègics. Puc acreditar una certa expertesa en aquesta matèria, i també complicitat amb alguns d'aquests actors. És imprescindible, en aspectes tan importants com l'habitatge, la mobilitat, la creació d'ocupació o bé les polítiques socials, establir i acords amb altres formacions polítiques i amb els agents que hi incideixen.

"És bastant probable que l'escenari de fragmentació existeixi en la propera legislatura, especialment si no som capaços, des del moviment independentista, aglutinar-nos i sumar esforços"

- A l'hora de buscar aliances, l'equip de govern de Barcelona en Comú s'ha trobat amb un consistori fragmentat en el qual només disposaven d'onze regidors. Sembla que en les properes eleccions podria repetir-se l'aritmètica.

- Reconec les dificultats de context. Però en l'anterior etapa de Xavier Trias tampoc hi havia una majoria folgada i va ser possible entendre's amb altres forces. És bastant probable que aquest escenari de fragmentació existeixi, especialment si no som capaços, des del moviment independentista, aglutinar-nos i sumar esforços a efectes de poder guanyar l’alcaldia i tirar endavant projectes potents que la ciutat necessita.

- Parlava de projectes importants. Cada alcalde ha tingut idees emblemàtiques que volia tirar endavant. Quines són les seves?

- Hi ha alguns projectes que ja estan iniciats i que s'han de culminar, com ara la reforma de la Plaça de les Glòries. També hem de treballar conjuntament amb la Generalitat per culminar la línia 9 del metro, per tot el que suposa de connexió amb infraestructures estratègiques com La Sagrera, Mercabarna i l'aeroport del Prat. En matèria de transport públic, però també d'habitatge, cal pensar cada vegada més en clau metropolitana, i per tant ampliar les fronteres administratives de la ciutat. També cal pensar en com obrim la Ciutadella al mar i què en fem del zoològic. Hi ha d'haver una aposta molt clara pel vianant: Barcelona, per condicions orogràfiques i per climatologia, pot convertir-se en una capital de referència internacional per a ells.
 

La presidenta en funcions dle PDECat parteix com a favorita en les primàries Foto: Adrià Costa


- Què faria amb el tramvia, un dels projectes estrella de l'equip de Colau que l'oposició ha tombat?

- Estic d'acord que cal unir la Plaça de les Glòries i la Plaça Francesc Macià perquè no té cap sentit que els dos extrems [del tramvia] no tinguin una continuïtat des del punt de vista de la connectivitat. Soc molt crítica amb com s'han fet les coses des de l'Ajuntament, crec que de manera matussera i ideològica. La meva aposta és pel bus elèctric. Econòmicament és més sostenible, i mediambientalment també.

"La meva aposta per unir la Diagonal és el bus elèctric: econòmicament és més sostenible, i mediambientalment també"

- Vostè que aspira a ser alcaldessa: quins són els problemes concrets de la ciutat i quines solucions concretes proposa?

- L'habitatge és un problema molt greu que té a veure amb un aspecte positiu: Barcelona és una ciutat d’èxit, molt atractiva, i són moltes les persones que hi volen venir a viure. La demanda supera el parc existent, això fa que s'encareixin els pisos i provoca l'efecte d’expulsió de persones que no poden pagar el preu del lloguer. Aquest és un problema que existeix des de fa anys, i l'alcaldessa Colau va abanderar-lo molt des del punt de vista de donar solucions a l'aspecte del preu i als desnonaments. Això últim ha estat impossible. Les dades són molt tossudes: el consistori pot establir determinades mesures però no té tota la clau de volta. Hem de treballar per veure com podem ajudar les persones més joves a tenir el primer habitatge amb ajudes.

- I això no ho està fent, l'alcaldessa?

- Crec que no ho està fent. Hi ha hagut una inacció important durant els primers anys,  més marcats per la denúncia i l'activisme que no pas per la feina que toca fer. Els desnonaments no s'han pogut aturar i el preu de l'habitatge ha crescut un 35% en els últims tres anys. No en culpo l'alcaldessa perquè és un fenomen global, però és evident que ara se'n deu adonar que l'Ajuntament no disposa de totes les eines. Per frenar els desnonaments no n'hi ha prou amb proclames polítiques i intentar frenar-los des del carrer. Cal mediar i cal oferir habitatge social a les persones que no en tenen.
 
- Es relaciona sovint l'increment del turisme amb la pujada del preu de l’habitatge. Quina resposta se li ha de donar a aquesta problemàtica?

- El turisme l'hem de veure com una oportunitat, ben regulada i ben endreçada, i intentar que els beneficis repercuteixin molt més enllà del que hem entès fins ara. La clau és establir un índex de preu de referència [del lloguer] com va fer la Generalitat en la legislatura anterior, i crec que l’ajuntament està en disposició de trobar una fórmula similar a aquesta per tal que els increments desmesurats no es produeixin.

"Sento que formo part d'aquesta ciutat, i em sembla que això és molt díficil si no la coneixes prou o si no hi has viscut durant molts anys. Crec que aquesta és la situació, exactament, en què es pot trobar Manuel Valls"

- Què li sembla que Ciutadans ofereixi a de Manuel Valls, exprimer ministre francès, ser cap de llista a Barcelona?

- Denota que Barcelona és una ciutat d’èxit i que tothom hi té alguna cosa a dir. Això és molt positiu. Estic molt il·lusionada amb el procés de primàries del PDECat i sento que formo part d'aquesta ciutat, i em sembla que això és molt díficil si no la coneixes prou o si no hi has viscut durant molts anys. Crec que aquesta és la situació, exactament, en què es pot trobar Valls. Per pensar seriosament en seure a la taula de l’alcaldia i poder gestionar aquesta ciutat, te l'has de sentir molt teva, i això no ho pot dir.
 

Munté va sortir del Govern, del qual feia de portaveu, a mitjans de juliol Foto: Adrià Costa


- Com va decidir concórrer a les primàries? Amb qui en va parlar?

- És una idea que tenia al cap des de feia temps. N'havia parlat amb Carles Puigdemont, Artur Mas i Joaquim Forn. Vaig decidir presentar-m’hi quan vaig considerar que la meva experiència em configurava com una possible bona candidata i tenir coses a oferir concretes més enllà de les ganes i la il·lusió. Podia presentar com a credencials qüestions que són necessàries per estar al capdavant de l'Ajuntament.

- Ho tenia pensat, per tant, quan era al Govern?

- N'havíem parlat, però jo estava molt centrada en les responsabilitats de Govern i no volia avançar esdeveniments. Ho veia molt lluny.

- Vist en perspectiva, creu que va fer bé de deixar el Govern el juliol passat? Se’n penedeix? Creu que va ser una decisió adequada?

- Va ser una decisió de calat, per descomptat. Va ser molt parlada amb Puigdemont, amb els companys de partit i amb la família. No me n'he penedit en cap moment. Després han passat fets gravíssims que han afectat els meus companys, entre els quals la persona que em va rellevar al capdavant de Presidència, en Jordi Turull, que és molt amic meu. No soc conscient d'haver actuat en cap moment [des del Govern] com per haver merescut anar a presó preventiva, i el meu company Turull tampoc. Per tant, m'ha ocupat més temps aquestes reflexions que no pas pensar si havia fet bé o no. En aquell moment, a mi em va semblar i al president també, el millor que hi hagués una sèrie de relleus per culminar aquells mesos que venien. Les coses es van fer a fi de bé per culminar el procés, perquè s’incorporés gent que venia carregada al 200%, i això és tot.

"Al juliol, a mi em va semblar el millor que hi hagués una sèrie de relleus al Govern per culminar aquells mesos que venien. Les coses es van fer a fi de bé per culminar el procés, perquè s’incorporés gent que venia carregada al 200%"

- Fins a quin punt van pesar les discrepàncies que podrien ser nuclears amb el president Puigdemont?

- No hi havia diferències nuclears.

- No ho definiria així?

- No, en absolut. Evidentment que teníem visions diferents sobre moltes coses, també ordinàries del dia a dia. Pel que fa a l'estratègia que estàvem duent a terme, jo estava absolutament d'acord amb què fins l'últim minut de la pròrroga calia intentar trobar un acord. Esclar que veia les dificultats en aquesta entesa, perquè a l'altra banda ningú volia ni tan sols seure a la taula. El president no es va rendir mai, i ho va intentar. Diferències nuclears, insisteixo, no n'hem tingut mai [amb Puigdemont].

Forma part de la UGT i també ha estat diputada al Parlament Foto: Adrià Costa


- Creu que el fet que no arribés fins al final en aquell Govern, destinat al xoc amb l la pot perjudicar com a candidata?

- Crec que no. No m'he trobat fins ara cap impediment a nivell de partit ni a fora. ni a nivell de partit, ni a fora. Altra cosa són les xarxes socials, però fora d'aquest micromón no m'he trobat mai amb un qüestionament sobre aquesta decisió. No he trobat mai ningú que m'hagi xiulat ni increpat. Al contrari: tinc bon rotllo amb molta gent, fa molts anys que estic en política i la gent em valora per una trajectòria que sobrepassa la d'aquest darrer any. No he qüestionat el president ni els companys de Govern com sí han fet altres persones, ni ho faré mai, no hi veig motiu i em sembla molt roí.

- Pensa, com el seu rival Carles Agustí, que el PDECat s'ha de presentar a les municipals amb una fórmula a l'estil Junts per Barcelona?

- Estem en un moment en el qual la gent demana actors més transversals que els partits polítics tradicionals. Hi ha una qüestió pràctica: per guanyar l'alcaldia de Barcelona ens hem d'unir a altres forces polítiques per aconseguir la majoria. Qui arribarà, sinó, a 21 regidors? Veig molt difícil que ho puguin fer el PDECat o ERC en solitari. Vinc d'una tradició que fa molts anys que està apostant per aquestes estratègies més transversals: hem fet Junts pel Sí i Junts per Catalunya. Té tot el sentit que anem a les municipals amb una marca més àmplia i més transversal buscant complicitats amb partits però també amb plataformes i independents.

"El que més il·lusió em faria és ser alcaldessa de la meva ciutat, però al mateix temps haurem de veure com es gestiona la suma sobiranista, i això pot passar per fer sacrificis"

- No es pot donar per fet, per tant, que si vostè és escollida com a cap de cartell del PDECat, acabi sent candidata a l'alcaldia.

- Aquesta és la meva voluntat. Em presento a les primàries per ser candidata a l'alcaldia. Ara bé: és bastant incompatible demanar unitat i sacrificis a fora i tu mantenir-te agafada [al càrrec]. El que més il·lusió em faria en aquests moments és ser alcaldessa de la meva ciutat, però al mateix temps haurem de veure com es gestiona aquesta suma, com aglutinem la força que necessitem per guanyar l'alcaldia, i això pot passar per fer sacrificis. Per tant, se n'hauran de fer.

- La fórmula ha de passar per un candidat independent?

- Podria ser un candidat independent si arribéssim a la conclusió que és el plus que necessitem per poder conquerir l'alcaldia. A partir del moment en què, si és així, els associats del PDECat em donen la confiança i soc la candidata, jo també reivindicaré tot allò que puc aportar en aquesta llista. Crec que podem acabar trobant una fórmula que satisfaci tots aquests aspectes.

No tinc la sensació que Puigdemont doni suport a Graupera. Sé que [Graupera] el va anar a veure, com molta altra gent, però no tinc la sensació que li faci costat

- Per fer una aposta transversal, el millor camí és participar en les primàries que promou Jordi Graupera?

- Les primàries obertes de Graupera no sé com s'han de fer, com s'organitzen, quines garanties tenen. Com a idea per reflexionar sobre les primàries, l'empoderament de la gent i la participació, està molt bé, però a partir d'aquí cal veure com es configuren: qui hi participa, qui pot votar, com es confecciona una llista. Graupera ha de concretar moltes coses. Les primàries no deixen de ser un instrument, i després hi ha el projecte de ciutat, que no coneixem encara.

Munté és molt amiga de Jordi Turull, empresonat a Estremera Foto: Adrià Costa


- Té la sensació que Puigdemont dona suport, de manera tàcita, al projecte de Graupera?

- No, no tinc aquesta sensació. Sé que el va anar a veure, com molta altra gent, però no tinc la sensació que li faci costat en aquest sentit. Sé que per al president és molt important la unitat, diumenge [en l'entrevista a TV3] va parlar de tot Catalunya i específicament de Barcelona per la importància simbòlica que té.

- En tot cas, però, veu la resta de partits independentistes amb ganes de fer una llista unitària de cara a les municipals? Només en parlen vostès, per ara.

- Pel que he escoltat i he pogut parlar en alguna ocasió amb Alfred Bosch [líder d'ERC a Barcelona], ara per ara no sembla ser-ne partidari. Les coses són així, no cal que ens enganyem, però treballaré per aconseguir-ho. En el moment en què sigui candidata del PDECat voldré parlar amb les forces polítiques, amb plataformes i persones que tenen interès en poder concórrer en aquesta possibile llista unitària. Els beneficis són molts. El risc de concórrer cadascú pel seu compte és que ens poguem trobar amb què la candidatura més votada, encara que sigui per molt poc, esdevingui novament la que s’atrinxera a l’ajuntament de Barcelona. I això pot ser una repetició dels últims tres anys [Ada Colau] o pot molt pitjor si guanyés la llista de Ciutadans.

"Estic convençuda que no ha canviat res des del 21 de desembre, al qual vam concórrer com a JxCat per guanyar les eleccions i fer que Puigdemont fos president"

- Agustí diu que cal investir sigui com sigui Puigdemont. Hi està d’acord?

- Estic convençuda que no ha canviat res des del 21 de desembre, al qual vam concórrer com a JxCat per guanyar les eleccions i fer que Puigdemont fos president. Hem d'escoltar-lo: ens va demanar confiança, ens reclama que ningú es posi nerviós i que és conscient dels terminis [acaben el 22 de maig]. Hem de confiar i esperar que això pugui avançar una mica més. Per mi continua sent el candidat a president, com el primer dia.

- Cal tornar-lo a investir encara que això obligui a una reforma de la llei de Presidència?

- Crec que sí. La reforma de la llei de la Presidència ha de tirar endavant. Fa moltes setmanes que hi estem treballant, és perfectament possible i no hem d'oblidar que estem en ple segle XXI i que els mecanismes d'investidura s'han d'adaptar als temps. Estem en unes circumstàncies excepcionals i anòmales, perquè el president és a l’exili per manca de garanties a l'Estat a l'hora de tenir un judici just, però la voluntat dels ciutadans i la majoria parlamentària han de permetre perfectament que sigui investit.

- És compatible defensar la investidura a distància i reclamar un Govern efectiu?

- El Govern ha de ser efectiu de totes totes. Per mi un Govern efectiu pren decisions, i treballa per afavorir la ciutadania, Just el que no és el de Mariano Rajoy, encara que estigui físicament a la Moncloa, perquè és l'immobilisme personificat. L'aspecte del president [Puigdemont] és essencial, però a partir d'aquí això ha de ser compatible amb uns consellers que intentin recuperar el temps perdut per culpa del 155.

La presidenta en funcions del PDECat s'enfrontarà a Carles Agustí en les primàries Foto: Adrià Costa


- Un Govern amb Puigdemont de president és un Govern efectiu?

- Per mi, pot ser-ho perfectament. L'efectivitat ve donada per la capacitat de prendre decisions, de reconnectar ràpidament amb els reptes que tenim com a país, i prendre novament les regnes dels departaments. Estic convençuda que es pot fer amb voluntat i capacitat de gestió.

- Vostè és presidenta en funcions del PDECat. Quin grau d’influència té el partit en el grup parlamentari de Junts per Catalunya?

- Les qüestions es parlen i es discuteixen. Aquí no hi ha un JxCat per Catalunya gran i un PDECat petit, ni un PDECat gran i un JxCat petit. Formem part del mateix espai. Vam compartir i vam acordar a l'inici de tot que aquesta era la fórmula que necessitàvem i que el president Puigdemont ens demanava per poder guanyar les eleccions, i no ens vam equivocar, i ell tampoc. A partir d’aquí, les dinàmiques són diferents. JxCat és ara un grup parlamentari que s'està trobant amb totes les dificultats pròpies d’engegar una legislatura en unes circumstàncies tan excepcionals. El PDECat és un partit i el nostre dia a dia és molt diferent, però ens trobem a l'hora de consensuar estratègies. S'ha parlat molt de les diferències i les dissensions. No estem d'acord amb tot. Hi ha qüestions que hem d'analitzar i en les quals encara ens hem d'entendre. Però la voluntat hi és: conec la ferma voluntat del PDECat, però també la de JxCat per tirar endavant amb la màxima unitat possible i amb molta responsabilitat, perquè el repte que tenim, en el moment en què es pugui formar Govern, encara és més gegantí.

"Les qüestions es parlen i es discuteixen. Aquí no hi ha un JxCat per Catalunya gran i un PDECat petit, ni un PDECat gran i un JxCat petit. Formem part del mateix espai"

- En una entrevista a Marta Pascal publicada abans del 21-D al diari Ara deia que totes les grans decisions del grup parlamentari les prendria el PDECat. Té la sensació que això és així?

- Sí, no tinc una sensació gaire diferent, perquè JxCat està composat per persones del PDECat. Quan es reuneix el grup parlamentari, quan es reuneix la permanent del grup parlamentari, hi ha persones que tenen una ascendència molt important en el PDECat, com és el cas de Marc Solsona, Albert Batet o bé Marta Madrenas, sense oblidar que el president Puigdemont és un associat del PDECat. Em sento molt ben identificada amb les persones que parlen, negocien i prenen decisions. I, per descomptat, hi ha un intercanvi d'informació molt fluïd amb altres persones del PDECat, jo inclosa.

- Quina ha de ser la relació futura i estable entre el PDECat i JxCat? És la segona refundació de CDC i la primera del PDECat? El partit s'acabarà dient Junts per Catalunya?

- El nom és el menys important, em preocupa poc. És molt poc modern en un partit dir-se partit, encara que soni una mica estrany. A mi no m'agrada dir-me partit: ho som com a estrucutura, però no cal repetir-ho ni dur-ho en el nom. Hem d'anar cap a aquest espai que sobrepassa la idea de partit clàssic i, posats a parlar de noms, Junts per Catalunya em sembla excel·lent. Ja sabem que agrada i que ha aconseguit moltes adhesions en els últims mesos. Es tracta d'una relació que ha d'anar confluint, que ha de ser molt permeable i que sobretot ha de ser complementària. És necessària una estructura mínima territorial, amb presència a totes les comarques i una estructura sectorial amb capacitat de fer discurs i debat de portes endins. I JxCat té i tindrà molta feina a fer-se més gran des de l’adscripció de més persones, i haurà de fer un camí tenint en compte que ja estarà desenvolupant responsabilitats importants a nivell de Parlament i de Govern. Això fa que haguem de repartir-nos una mica la feina. En el moment que hi hagi Govern i s'hagi de nomenar el sottogoverno, això implica molta dedicació i molts esforços. Hi ha d'haver algú que estigui planificant les actuacions que s'han de fer per aconseguir més associats, gestionar la part econòmica -que és molt important- i el desplegament territorial. Aquí hi veig una incompatibilitat amb el que és el PDECat entès com el carrer Provença [on hi ha la seu] i totes les ramificacions en el territori, i allò que representa JxCat, que ha de tenir una altra dinàmica d'actuació i que ha de ser més lliure, però alhora necessita una estructura que necessita aquesta feina.

- En el congrés ordinari del PDECat s'han de renovar càrrecs de la direcció?

- No ens hem de distreure. Hem de consensuar molt bé què esperem d'aquest congrés del juliol. Originàriament, tal com es va preveure en el conclavefundacional, pertocaria abordar qüestions de caire ideològic, i el que hem d'acabar de consensuar i de parlar amb els diferents actors del partit és veure com ho gestionem. Estarem a un any vista de les eleccions municipals i ens podem trobar amb persones que vulguin focalitzar les actuacions cap al món local i s’hagin de fer alguns retocs necessaris per abordar la lluita pel 2019, que són importantíssimes, i el reforçament del nostre espai polític amb JxCat. Encara és aviat per delimitar exactament l'ordre del dia del congrés.
 

La dirigent nacionalista aposta per la col·laboració entre JxCat i el PDECat Foto: Adrià Costa


- Hi ha sectors del partit que demanen renovar càrrecs.

- El que hi ha per sobre de tot al meu partit és sobretot sentit de la responsabilitat. Tothom és molt conscient que ara, entrar en segons quines dinàmiques internes, no afavoreix el nostre espai polític. I no afavoreix l'aposta que estem fent per restaurar el Govern legítim. Ens faríem un flac favor si entréssim en segons quines dinàmiques. Això no obsta que no puguem parlar i discutir, i que no ho puguem fer d'una manera molt oberta. De fet, venim d'un congrés on es van situar molts elements crítics sobre la taula, i es va parlar sense embuts. Van sortir coses molt positives, d'altres que no ho són tant. En tot cas, venim d’un congrés molt desacomplexat. Aquest esperit ha vingut per quedar-se, forma part de les coses que han canviat molt de fa anys enrere, on hi havia una disciplina més fèrria. Ara no succeeix, i em sembla molt sa que sigui així. Ara bé: tenim persones a la presó, no ho podem perdre mai de vista, i els esforços s’han de centrar en això, en la defensa col·lectiva de la seva legitimitat i innocència, i continuar eixamplant el nostre moviment. No sé si això és compatible amb entrar en segons quines disquisicions internes. Benvinguda la crítica i l’autocrítica, però hem de ser conscients de què ens hi estem jugant.

"Tothom és molt conscient que ara, entrar en segons quines dinàmiques internes, no afavoreix el nostre espai polític. I no afavoreix l'aposta que estem fent per restaurar el Govern legítim"

- Si és escollida candidata, deixarà la presidència del PDECat?

- És una qüestió que he d'analitzar. L'aspiració a ser la candidata a l'alcalcia em pot portar a replantejar l'rdre de prioritats en el sentit que hauré d’esmerçar molts esforços a conèixer millor la ciutat, a parlar amb molta gent, a fer-me visible. Només queda un any per les eleccions, no disposem d’una legislatura sencera. El que vull és reforçar i ajudar el meu partit tan com pugui perquè tingui les màximes possibilitats de reeixir. Això farà que jo hagi de pensar i consensuar quina és la millor opció.

- La millor opció seria situar Joaquim Forn com a president?  

- Seria un president excel·lent per al partit. És una persona a la qual respecto i admiro moltíssim. Fa molt temps que ens coneixem, he seguit tota la seva trajectòria. Crec que hagués estat el millor candidat possible a l'alcaldia de Barcelona, com va dir Xavier Trias.

- Així ho va verbalitzar en una entrevista a NacióDigital.

- Li vaig dir que hi estava totalment d'acord. Crec que ho pensa molta gent, no només del PDECat. Dit això, efectivament podria ser un magnífic president, però és d’aquelles qüestions que hem d’analitzar bé. S'ha de comptar amb el seu parer i la seva opinió.
 

Les primàries del PDECat se celebraran a mitjans de maig Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació