El capítol d'ETA és a punt de tancar-se. Aquesta setmana hem sabut que l'organització armada concretarà la seva dissolució el primer cap de setmana de maig, anunci completat aquest divendres amb un missatge de perdó a part de les víctimes i d'assumpció del dany causat. Esperat des de fa anys, finalment ha arribat el gest més rellevant d'ETA per contribuir a la pau. Tot i que el comunicat dirigeixi el mea culpa a les víctimes que "no tenien una participació directa en el conflicte", el moviment és substancial. I potser definitiu.
La resolució del conflicte armat a Euskadi s'ha macerat lentament. Per molt que des de les institucions espanyoles s'atribueixi l'actual escenari exclusivament a l'èxit de l'ofensiva policial i judicial, el trajecte cap a la pau ha requerit de més reflexió que acció. La història d'ETA és el relat d'una legitimitat perduda. Quan els seus dirigents han assumit el debat profund que ja havia fet l'esquerra abertzale -com Arnaldo Otegi-, l'organització ha fet el pas que la ciutadania basca exigia.
Per com de connectat està amb la realitat, avui val la pena recuperar un 30 minuts emès per TV3 l'estiu del 2012. Amb un encapçalament diàfan -El perdó-, el reportatge recull el testimoni de diversos membres d'ETA que han fet públic el seu penediment en contactes discrets amb víctimes del terrorisme. L'experiència és colpidora.
Manuel Valls flirteja amb l'unionisme... i pensa en Barcelona. L'ex-primer ministre francès, que era la veu del socialisme renovador a França abans de la seva caiguda en desgràcia, es podria convertir en l'ariet de l'unionisme a la capital catalana. Valls ja va fer costat a Ciutadans -i també al PP- en la campanya del 21-D i ara es deixa estimar per la formació d'Albert Rivera, que busca desesperadament un candidat per enfrontar-se a Ada Colau a la capital catalana. Les municipals de la primavera que ve seran una batalla crua. Si voleu aprofundir en el viratge protagonitzat per Valls -fa temps esquer electoral als mítings del PSC-, llegiu aquest article de Pep Martí, que desgrana la trajectòria erràtica de qui aspirava a governar França amb les sigles socialistes.
Els següents passos de Puigdemont. De les paraules del president a l'exili i dels missatges de Junts per Catalunya en podem deduir que la investidura -si es concreta- serà en temps de descompte. El termini per evitar eleccions finalitza el 22 de maig. El nom de Puigdemont torna a estar sobre de la taula, així com la conseqüent reforma de la llei de la Presidència. Ara mateix sembla poc compatible fer casar la insistència de Junts Per Catalunya amb la pressa per disposar de Govern que mostren ERC i el PDECat. A NacióDigital hem entrevistat la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, que aquest dijous subratllava la legitimitat per reclamar una "investidura el més aviat possible". Aquest cap de setmana també us oferirem les converses que hem mantingut amb els exconsellers Andreu Mas-Colell i Neus Munté.
Montoro, qüestionat per Llarena i atacat per Ciutadans. És tal la determinació dels aparells de l'Estat (i de l'unionisme més furibund) per castigar amb fermesa l'independentisme que no se salva de la crema ni el ministre d'Hisenda. Cristóbal Montoro, per protegir la seva gestió a Hisenda, insisteix des de fa temps que no s'ha destinat cap euro públic a finançar el referèndum de l'1 d'octubre. I, esclar, com que el relat de la malversació ja no ha admet marxa enrere, ara els problemes són per al ministre, acusat de fer el joc als líders sobiranistes. Aquest divendres ha comptat amb el suport de la Moncloa, conscient que el cas Montoro ha desfermat les hostiliats de Ciutadans contra el PP. Els d'Albert Rivera ja han demanat explicacions. Com es complica la judicialització de la política.
Vist i llegit
Per a la generació que vam descobrir la vida i l'esport a la dècada dels 80 i que vam apassionar-nos-en als 90, determinats noms ens condueixen a la infantesa amb un somriure. És el cas de John Pinone, una de les estrelles d'aquell Estudiantes que competia amb Barça i Reial Madrid a l'elit del bàsquet espanyol. Fora del fitxatge estranger arquetípic que arribava a la competició, el nord-americà era un pivot blanc i corpulent, poc àgil i menys espectacular, però tremendament efectiu. Considerat un dels millors jugadors universitaris de la seva època -en la generació de Michael Jordan, Hakeem Olajuwon, Patrick Ewing, James Worthy, Clyde Drexler o Dominique Wilkins-, Pinone no va trobar el seu lloc a la NBA, però va tocar el cel a Madrid. Els seus duels amb Audie Norris han passat a la posteritat. Coincidint amb la celebració que Estudiantes va organitzar dels 25 anys del triomf a la Copa del Rei del 1992, Pinone ha tornat a Espanya. La revista Jot Down el va entrevistar, una conversa que transporta el lector a anys de bàsquet en estat pur. Si teniu un record daurat d'aquella època, no us la perdeu.
La frase de la setmana
"Si m'hagués tornat a presentar, Macron no seria president; ho seria Le Pen o Fillon". Gairebé un any després que cedís el Palau de l'Elisi a Emmanuel Macron, François Hollande torna a escena amb la publicació d'un llibre -Les lliçons del poder- en el qual repassa els cinc anys de presidència. No van ser anys fàcils ni per a Hollande ni per a França: atacs terroristes, crisi econòmica a Europa i decadència del socialisme francès. L'expresident, en una conversa amb diversos corresponsals a París -entre els quals Marc Bassets, d'El País-, raona que és responsabilitat de l'esquerra torna a "mobilitzar els esperits". La principal amenaça que observa Hollande és la regressió dels principis democràtics. No li falta raó si es refereix a tot el que veu a Europa. Resulta curiós que la seva reaparició s'hagi produït la setmana que Macron ha anunciat amb Merkel la voluntat de "refundar" la Unió Europea.
El nom propi
Miguel Díaz-Canel serà l'encarregat de pilotar Cuba 60 anys després de presidència ininterrompuda de la família Castro. Delfí de Raül Castro -de qui ja va ser el número dos des del 2013- i dirigent ortodox, el nou president cubà és el primer mandatari de l'illa que no va participar directament en la lluita armada. De Díaz-Canel se n'espera continuisme, fidel com s'ha mostrat a la retòrica revolucionària. Els dèficits de l'economia cubana seran el seu principal maldecap. Per conèixer la trajectòria -almenys fotogràfica- del nou president, no és sobrer repassar l'edició digital de Granma (la capçalera oficial), que ha "obert" als cubans l'arxiu fotogràfic per apropar-los al relleu del castrisme.
Els imperdibles
Aquest dilluns és Sant Jordi. El millor dia per recordar que som afortunats de fer aquest trajecte acompanyats. També el millor dia per celebrar el privilegi de dedicar-nos cada dia a escriure. Amb la intenció que viviu una bona diada -tot i l'excepcionalitat del 155- i que hi arribeu preparats per saber quins llibres voleu comprar, el nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, us ha recomanat durant tota setmana deu obres per temàtiques, amb entregues puntuals cada dia. Feu-li cas, té bon criteri. Diumenge us presentarem una portada monogràfic amb tot el que us calgui saber de Sant Jordi. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?