Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
barcelona: turisme

Barcelona, la capital turística... del cànnabis?

Els locals regulats de consum de marihuana i els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona alerten de "captadors" en zones turístiques que ofereixen droga, fins i tot, a menors d'edat | El 2017 es van tancar 41 locals sense llicència a la capital catalana

per Aida Morales, 22 d'abril de 2018 a les 15:20 |
Una persona preparant un cigarret de marihuana | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El consum de cànnabis a Catalunya és legal, sempre que es realitzi dins l'àmbit privat o en clubs i associacions regulades. No obstant això, la realitat sovint s'allunya de l'ideal, i malgrat que les entitats legals de consum de marihuana tenen un públic cada vegada més consolidat, al seu entorn apareixen, també, negocis que s'allunyen de qualsevol àmbit reglamentari. En aquest escenari, el turisme té, a Barcelona, un paper rellevant per impulsar trames il·legals.

Aquest és un dels problemes que detecten les associacions regulades, i que s'ha denunciat aquesta setmana des bona part dels grups municipals a l'Ajuntament. Malgrat que es compten unes 140 associacions cannàbiques amb llicència a la ciutat -sobretot situades als barris de Ciutat Vella, l'Eixample, Sant Martí i Sants-, les zones més cèntriques de Barcelona s'omplen dels anomenats "captadors", persones que interpel·len els vianants oferint-los coffee shops


El terme coffee shop fa referència als locals o restaurants propis dels Països Baixos on és legal el consum de marihuana, haixix i aliments amb cànnabis. Aquests establiments s'han convertit en un dels principals pols d'atracció de turistes, tot i que la seva regulació -a Amsterdam, per exemple- és estricta. Es prohibeix l'accés als menors d'edat, es limita el consum de drogues més fortes i hi ha una quantitat màxima de grams permesa per persona i dia.

El consum de la marihuana es regula a Catalunya per la llei que va aprovar el Parlament l'estiu del 2017

Aquest és el model que s'ha volgut copiar a Barcelona, però que s'ha aprofitat, també, des de les activitats que operen en una esfera d'il·legalitat. Si bé el consum de la marihuana es regula a Catalunya per la llei que va aprovar el Parlament l'estiu del 2017 amb els 118 vots a favor, els coffee shops que es promocionen en les zones més turístiques de la capital catalana acostumen a ser irregulars. Molts d'aquests són espais tancats, sense normes d'accés, i on el consum de drogues es promou de manera laxa, també, entre menors. 
 

Una planta de marihuana. Foto: ACN


La preocupació dels partits polítics

"Fa unes setmanes, en un trajecte a peu pel carrer Valldonzella, fins a quatre cops han ofert coffee shops als turistes", va lamentar en comissió el portaveu republicà Jordi Coronas a l'Ajuntament de Barcelona. Per això, va afirmar, és "més necessari que mai" prioritzar un augment de les inspeccions dels locals, en especial aquells que hagin traspassat la llicència per valors elevats: "Amb aquestes inspeccions volem acabar amb el turisme cannàbic que l'ordenança podria regular". 

Específicament, ERC demanava que es promogués un ordenança específica de salut, sobre la qual també van estar d'acord les federacions d'associacions de cànnabis, i altres grups polítics, com ara la CUP, que va reclamar que les coses "es facin bé".

L'existència dels captadors, també anomenats punteros, preocupa també la resta de grups. Marilén Barceló, de Ciutadans, va considerar que "falta control" i "actuar amb fermesa davant de la venda de drogues" il·legal, mentre que la popular Àngels Esteller va lamentar l'existència de les associacions -encara que siguin legals- i va criticar que Barcelona s'estigui convertint en "la capital del cànnabis". "Creiem que no hi ha d'haver clubs cànnabics", ha sentenciat. 

Sobre el fet que cada vegada hi hagi més turisme de la droga, el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy (Demòcrates) va indicar que la ciutat ja és un "destí turístic a nivell europeu del consum". "Hi ha associacions que es dediquen a lucrar-se, delinquint, i això no pot ser", va alertar.
 

El cànnabis es converteix en un atractiu turístic a Barcelona. Foto: ACN


Per la seva part, la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, va assegurar que el govern d'Ada Colau té la determinació de regular el sector, i que per això el 2017 es van inspeccionar el 55% de les associacions, amb el tancament de fins a 41 locals sense llicència. A hores d'ara, va dir, només hi ha dos llocs localitzats que operen no reglamentàriament: "Es pot dir que s'ha fet molt bona feina, però tenim un problema amb els punteros". Pin, però, va vincular el problema de la droga amb la falta de contenció del turisme a la ciutat, i va posar de relleu la "necessitat de reduir el nombre de visitants". 

La venda il·legal s'alimenta del turisme

Pin, doncs, va destacar que la venda il·legal de droga s'alimenta, sobretot, del turisme. "Jo mateixa vaig estar treballant en una (associació) fa anys", va relatar. També ho veuen amb preocupació les associacions legals. Èric Asensio, membre de la Federació d'Associacions d'Usuaris de Cànnabis -que engloba 22 locals- explica a NacióDigital que estan en contacte continuat amb l'Ajuntament, amb l'objectiu de tirar endavant nous reglaments. Ara per ara, relata, aquestes associacions només permeten l'accés als socis o aquells a qui aquests avalin, no permeten la venda de begudes d'alta graduació, tanquen a la mitjanit i tenen 15 dies de cadència, és a dir, que no permeten el consum a persones que faci menys de 15 dies que són sòcies. 

Amb aquesta estratègia, destaquen, s'evita el turisme "que ve a Barcelona un cap de setmana" a fumar cànnabis, i els locals propicien ambients de calma i comoditat, on el consum s'allunya d'actituds més festives. 

Menys associacions sense llicència que amb Trias

Asensio assegura que sota el govern del convergent Xavier Trias "hi havia més associacions" que actualment amb Colau. Puntualitza que ara s'estan portant a terme diferents regulacions que obliguen a tancar o modificar les associacions que no compleixin. 

En el cas de les prop de 150 entitats que operen a Barcelona, s'han establert una sèrie de normes urbanístiques, com ara distàncies i requisits tècnics. Entre aquestes, que no es poden instal·lar en un radi de 100 metres al voltant d'escoles o instituts, centres d'atenció i seguiment de drogodependències, o altres equipaments com hospitals, biblioteques o poliesportius. Aquesta distància creix fins als 150 metres als barris de Ciutat Vella, Gràcia i nuclis antics. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació