19
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
20
d'abril
a les
12:18h
Rajoy i Rivera segellant l'acord entre PP i C's Foto: Flickr PP
La relació entre el PP i Ciutadans va arribar a un punt de no-retorn la nit de les eleccions catalanes del 21-D. Els de Mariano Rajoy s'enfonsaven amb quatre diputats i menys vots que la CUP, mentre que els d'Albert Rivera i Inés Arrimadas celebraven a Plaça Espanya haver guanyat els comicis amb 36 representants, dos més que Junts per Catalunya (JxCat) i quatre per davant d'ERC. A partir d'aquell moment, al PP van constatar que partit taronja havia passat de simple amenaça a les enquestes a un rival a tenir en compte en clau estatal. A partir d'aquell moment les discrepàncies van anar pujant de to fins que, arran de les discrepàncies entre Pablo Llarena i Cristóbal Montoro per les despeses públiques de l'1-O, s'han desfermat completament les hostilitats.
El quadre el completa el xoc a Madrid pel màster de Cristina Cifuentes i l'inevitable confrontació a les urnes que arribarà amb les municipals i autonòmiques del maig de l'any vinent, on el mapa estatal pot canviar de color en zones sensibles.
1. Els diners de l'1-O
En un moment en què l'acusació per rebel·lió ha decaigut -almenys per ara- a mans de la justícia alemanya, el Tribunal Suprem es troba en plena recerca del finançament de l'1-O per trobar vincles entre el referèndum i l'administració. Un informe de la Guàrdia Civil sosté que es van destinar prop de dos milions d'euros a la votació, una versió que contradiu el posicionament que han expressat Mariano Rajoy -en seu parlamentària- i Montoro al llarg dels últims mesos. Rivera no ha deixat passar l'oportunitat per demanar "responsabilitats" -l'avantsala de la petició de dimissions- al govern espanyol: interpreta que, si l'1-O es va fer amb diner públic i que Hisenda controlava les finances catalanes, la Moncloa -per acció o omissió- és coresponsable de la votació.
Rivera demana explicacions i exigeix "responsabilitats" en cas que es demostrés que l'1-O es va finançar amb diner públic en ple control de les finances catalanes per part del ministeri d'Hisenda
A banda d'aquesta demanda de Rivera, que al Congrés ja va interpel·lar Rajoy sobre la qüestió, Ciutadans reclamarà la compareixença de Montoro a la cambra baixa. "Hi ha proves a nivell de la investigació judicial i policial segons les quals sí que hi ha pogut haver delicte", ha ressaltat Arrimadas en una visita a Tarragona. També ha criticat la "precipitació" del ministre i ha insinuat que potser ha actuat així "per tapar la seva gestió". En tot cas, però, el PP i el partit taronja coincideixen en una qüestió: que malversar també podria ser, per exemple, obrir un col·legi en diumenge. Qui té l'última paraula, però, és la justícia alemanya, que ha demanat més informació per decidir-se.
2. El màster de Cifuentes
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, va decidir dilluns renunciar al màster -presumptament- obtingut a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid que tants maldecaps li ha ocasionat en les últimes setmanes. Els partit taronja, que en un primer moment no van voler entrar al xoc, exigeixen ara la dimissió de Cifuentes per bé que no negocien -encara- la moció de censura que el PSOE promourà per derrocar-la. Existeix un corrent dins del PP que pressiona Rajoy per mantenir-se ferm davant les exigències de Ciutadans i, de fet, la presidenta madrilenya assenyala que té el suport explícit del líder dels populars en aquest embat.
Cristina Cifuentes, aquest dimarts al migdia Foto: Comunitat de Madrid
La convenció que el PP va celebrar fa unes setmanes a Sevilla va donar pistes sobre quina relació existeix entre els dos partits de la dreta espanyola. La cita, que s'havia de convertir en una plataforma de llançament dels populars, es va veure enterbolida pel màster de Cifuentes i per l'alliberament de Puigdemont a Alemanya, i va culminar amb el discurs més dur que Rajoy hagi fet mai contra Ciutadans. "L'alcalde del poble més humil de la serra de Grazalema té molta més experiència que ells", va assenyalar el president espanyol. No és cap secret que la seva relació amb Rivera és tibant.
3. Camí de les autonòmiques i les municipals
El 2019 serà un any fonamental per determinar quin pes té cadascun dels partits en el mapa autonòmic i municipal. El PP, que el 2015 ja va veure mermat el seu pes en un escenari de més fragmentació, tem que Ciutadans aconsegueixi un creixement rellevant en places on fins ara no tenia un competidor rellevant. Es tracta de comunitats com València -ara governada pels socialistes- i Madrid, on el PP no té clar un candidat després de tot l'afer Cifuentes. A les grans capitals, els populars també han d'estar atents a la puixança del partit taronja, que el 2015 tot just va presentar-se en societat.