Màrius Serra: «La condició industrial de Sant Jordi no té res a veure amb la lectura»

És molt poc habitual que un autor surti a signar per Sant Jordi amb un dels protagonistes del seu llibre. Però això és el que passarà aquest 23 d'abril si voleu que Màrius Serra us autografiï un exemplar de La novel·la de Sant Jordi, acompanyat en tot moment per Oriol Comas, un dels protagonistes d'aquesta obra que fa passar una gran estona entre lletres, assassinats, llibres i jocs, també entre culpables, innocents i escriptors de tota mena i condició. Àvida per a lectors experts, però també comprensible per a lectors no iniciats, el llibre arriba amb la promesa de tenir continuïtat. "Està assegurat, i amb en Comas de personatge".
 
"L'obra, de fet, és una coautoria entre jo i ell –establert a la història com una mena de Sherlock–. Però és escrita a dues mans: l'escriptor soc jo. En Comas surt al llibre i també fa d'editor, a banda de ser el meu amic. Em va llegint, i té veu i vot en l'argument". També és l'encarregat de pensar jocs com Lo Siginero o L'Ego, ambdós amb pes a l'argument, tot i que, més enllà de lligams íntims o de la saviesa en l'arquitectura lúdica, en Comas hi és com a "màxim exponent de la croada que reivindica el joc com a experiència cultural". No pas poca cosa, en un món tan poc avesat a l'amistat i el reconeixement.
 
"El joc és una experiència considerada de sèrie B, i a mi m'interessava molt explorar-ho –continua Serra–. Per això vaig pensar que el vehicle de la novel·la negra era el millor, perquè podia plantejar-ho tot com un problema de lògica". Un repte a la recerca del qui serà. Per això hi ha un joc, a banda dels inventats, que té una importància cabdal. I que existeix realment. "No és d'en Comas, però ell n'és el gran propagador". Es tracta de l'Eleusis, que serveix de metàfora en la dialèctica entre alta cultura i cultura popular. "És el joc que utilitzen els poetes de la novel·la per matar. Té la particularitat que ha de crear regles en cada partida, i que no poden ser ni molt fàcils, ni massa complexes". Del contrari, tothom perd, com si això determinés una manera d'entomar la literatura.
 
L'ego, desbordat per un Sant Jordi "industrial"
 
"Hi ha un mirall amb voluntat paròdica, per això m'hi he posat jo. Ironitzo amb l'autoficció, i intento no tractar-me gaire bé", afirma, somrient. "Per Sant Jordi, el tema de l'ego es desborda. Hi ha feromones de competència i competitivitat, provocades per una condició industrial de la festa que no té res a veure amb la lectura. El mateix concepte de best-seller és d'una pretensiositat absoluta, perquè li posen l'etiqueta abans que ho sigui". O el fet que, per mesurar l'èxit dels llibres, es facin servir mètodes "copiats de l'EGM", amb una diferència: "si tu agafes els cinc programes més escoltats del matí a la ràdio, sumats potser representen el 80% del consum. Però, si agafes els vint llibres més venuts de la diada, sumats són només un 7%", assenyala. "Informativament, no tenim el tema ben resolt".
 
Mesures d'èxit a banda, les feromones desbocades de l'ego són força habituals en segons quins ambients literaris. Només cal repassar les pàgines –molt divertides– on apareixen un grup de poetes i escriptors que fan el Sant Jordi alternatiu a L'Antic Teatre. "Els poetes tenen una visió del món molt peculiar", detalla. "Per a mi, la poesia té una doble cara meravellosa. És l'aristocràcia de la llengua, però també és un territori ple de farsants. Entenent la lògica de la industria, la poesia i el món editorial són dos pols oposats. M'agradava molt la idea d'un grup de poetes que assassinen autors de best-seller", recalca. "El poeta es qualifica més i el narrador es quantifica més. Per sort, és un tema del qual en puc parlar amb tranquil·litat, perquè no sóc poeta i admiro moltíssim la poesia".
 
La ficció i l'assoliment de la República catalana
 
Un dels gran ganxos del llibre és el fort correlatiu que manté amb la realitat. Però hi ha un tema que només es tracta a la ficció: el referèndum i l'adveniment –o no– de la República catalana, un dels motius que ressona al llibre Eleusisper Sant Jordi en un exercici de meta-realitat. "Va ser una solució in extremis. Jo tenia la novel·la tancada abans de l'estiu. I el 17 d'agost hi ha un atemptat a la Rambla, que és molt present al llibre". I, tot seguit, l'1-O i el que va venir després. " Vaig estar temptat de no publicar la novel·la", confessa.
 
"Buscant solucions, vaig veure que tot podia arreglar-se eliminant la referència a l'any 2018, i fer que Sant Jordi fos contemporani, sense definir". Aquesta convenció entre autor i lectors permetia que l'acció passés abans de l'1-O. "I com que jo ja tenia el joc de l'autoficció, i com que tot el que passa és un joc, totes les al·lusions a les coses que han passat les posem dins la novel·la de ficció". Serra confessa que va ser un moment crític, però també que la giragonsa de la ficció dins de la ficció l'ha acabat satisfent. El resultat són constants estira-i-arronses amb l'ara, amb el que coneixem i el que no, amb les pistes que són part de la vida i les il·lusions, amb allò que presagiem o que voldríem que hagués passat.

El que Màrius Serra no pot defugir, com a autor, és el canvi editorial emprès amb La novel·la de Sant Jordi, on passa del Grup 62 –propietat de Planeta– a Amsterdam, segell d'Ara Llibres. "No veia aquest llibre en un gran grup. Ara som cap de rata i no cua de lleó", explica. "Coincideix, a més, que em sento en plena sintonia amb l'editorial. Valoro molt que algú que, en l'actual situació que vivim, prengui la decisió d'esborrar la pàgina 155 de tots els llibres que publica", subratlla. I així és, amb el número eliminat de la novel·la que pot ser l'èxit d'aquest Sant Jordi, tal com passa a la ficció, on Serra triomfa amb cues de lectors. I tal com pot passar en una realitat que ens demostra, tossuda, que no sempre és tan allunyada de la ficció.