Pep Fornés: «La cultura a Espanya ha viscut sota un 155 permanent»

Pep Fornés (Barcelona, 1957) és director del Museu Etnològic i de Cultures del Món, una institució que compleix 75 anys i ho celebra amb la publicació del llibre Etnològic BCN, editat per l'ajuntament de Barcelona. El nom de Pep Fornés està lligat a moltes de les iniciatives culturals de la ciutat, des de la recuperació de la festa major de Gràcia al festival de música popular Tradicionàrius, passant per la recuperació dels grallers graciencs i el Carnaval. Li acaben de concedir el Premi Vila de Gràcia per la seva tasca en defensa dels valors cívics i l'entorn ciutadà. En aquesta entrevista, explica l'Etnològic i opina sobre política i cultura des de la seva mirada dissident.

- La cultura també està patint el 155?

- Tot ho pateix. I la cultura és molt sensible a tota intervenció, però, com que és resilient, hem après a fer cultura amb majúscula amb pressupostos en minúscula. Nosaltres, d'intervenció n'hem patit sempre. La intervenció que tenim els directors de museu és absoluta. Els directors de museus som esclaus grecs. Podem ser mestres de l'emperador, però esclaus. La cultura a Espanya ha viscut sota un 155 permanent.

"Els directors de museu som esclaus grecs, podem ser mestres de l'emperador, però esclaus"

- Com viu la situació que viu el país?

- De forma compromesa. El que estem patint no és només una situació política, sinó també moral i social. Tenia clar que s'arribaria fins aquí. Jo vaig néixer sota el franquisme i a casa m'han ensenyat que aquesta gent són capaços de tot i no dubto que hi arribaran. Però la vida és lluita. Jo porto 61 anys vivint i sempre he tingut aquesta percepció.   

- La repressió anirà a més?

- És evident. Si ja hi ha veus que diuen que cal ser més contundent, que amb el 155 no n'hi ha prou! L'altre dia ho vaig escoltar de la periodista Victoria Prego. La voluntat és de preservar en la repressió. No podem viure en la ignorància, que és com la nit de la ment però sense lluna ni estrelles, que deia Confuci. No estic tant d'acord en l'Aristòtil que assegurava que la ignorància era la mare de la maldat. Jo no ho crec. Hi ha molt bona gent ignorant que són bones persones. La maldat va per una altra banda, va sola, i no té perquè ser ignorant.

Pep Fornés, director del Museu Etnològic i de Cultures del Món Foto: Albert Alcaide

- Després de romandre quatre anys tancat i reobrir-se, Barcelona ja sap quin museu etnològic vol?

- No sé si Barcelona ho sap. Jo sí que ho sé. L'etnologia és l'estudi de la cultura dels pobles i jo vull un museu etnològic compromès, crític, on poder mantenir controvèrsies. Tots els museus del món han de ser això, i desplegar la museologia social.

- I què vol dir la museologia social?

- Hi va haver una nova museologia, que volia apropar els museus a la gent, fer els museus didàctics. Això ja ho va ser el Museu Etnològic. Deixar de ser una recol·lecció o un aparador de curiositats. Avui en dia, la nova museologia és social, que vol dir fer partícip a la gent: associacions, centres d'estudis, universitats, i també associacions de veïns que participin en exposicions o debats. Un museu que sigui capaç d'incorporar i mostrar la memòria incòmoda, el passat incòmode. No és un museu fàcil, i ho volem fer amb talent propi, no comprant talent de fora i portant exposicions fetes.

- El passat incòmode. Com han fet amb l'exposició "Ifni: la mili africana dels catalans"?

- Sí, és clar. Fa 60 anys hi va haver una guerra que Espanya va lliurar amb el Marroc, a Ifni, durant el franquisme, i és una guerra que Franco va perdre. Per això va ser ocultada, però allí van morir molts catalans. El títol és adient. Era una mili africana, un càstig. Ifni era com anar a presidi, abans de ser anar a la mort. Aquí no se'n parlava o se'n parlava amb triomfalisme: Codorniu regalava caixes de cava i El Gaitero sidra. El cava anava a parar als oficials i la sidra als soldats. Els veterans tenen l'associació més rellevant de l'exèrcit espanyol, té 400 socis i té la seu a Lleida. Amb ells hem fet aquesta exposició. Això és un museu social. Hi parlen els catalans i els marroquins que van fer la guerra. Perquè també parlen ells.

"Barcelona, l'ajuntament, el Museu Etnològic i el Parc Zoològic van participar en el projecte colonialista a Guinea"

- Va tenir molt d'èxit l'exposició sobre Floquet de Neu. Què volíeu explicar?

- L'exposició "Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial" és la mateixa tònica. Guinea Equatorial va ser una colònia espanyola que es va intentar camuflar com a "provincia", però l'ONU no s'ho va empassar. Vam fer també un reconeixement del fet que l'ajuntament de Barcelona, el Museu Etnològic i el Parc Zoològic havien participat del projecte colonialista a Guinea. Com també l'orde claretià, la família Millet i molta altra gent. El museu recol·lectava materials etnogràfics a Guinea. El parc es va endur Floquet de Neu i es va dedicar a l'exportació d'animals per tot el món, cosa que estava prohibit en molts països. Va ser un negoci i amb l'exposició vam trepitjar un ull de poll.  

Pep Fornés, en un moment de l'entrevista. Foto: Albert Alcaide

- En breu publicareu un llibre sobre Santa Eulàlia. Què té encara que no s'hagi publicat?

- És la patrona de Barcelona i és un llibre total perquè recull tots els aspectes de Santa Eulàlia: la iconografia, les llegendes, el seu significat, el que va representar la bandera de Santa Eulàlia. No s'ha fet mai un llibre així. El presentarem el 31 de maig, dijous de Corpus.  
- Ha estat director del museu sota alcaldes de signe diferent: Jordi Hereu, Xavier Trias, Ada Colau...

- I més, perquè porto 40 anys de funcionari, des de Narcís Serra.- S'han notat aquests canvis en la política cultural?   

- No.

- Hi ha hagut continuïtat?

- Sí.

- No hi ha hagut canvis?

- Quins canvis?

- Com definiria la línia que s'ha seguit?

- Una línia bastant conservadora, de creure que la cultura i el patrimoni són la Cultura i el Patrimoni en majúscula. Jo m'he dedicat sempre a la cultura pública, com hi ha una sanitat pública i una escola pública. La cultura o és popular o no és cultura.

"En tres anys hi ha hagut tres responsables de cultura: Berta Sureda, Jaume Collboni i ara Joan Subirats"

- Amb Ada Colau no hi ha hagut cap canvi?

- Sí, hi ha hagut tres responsables de cultura en tres anys: Berta Sureda, Jaume Collboni i ara Joan Subirats. Potser amb l'any que queda fins a les eleccions hi ha canvis. Hem d'esperar, veure què fa Joan Subirats. Des de Joan Clos, he vist els mateixos equips. S'han fet obres, això sí. Jo vaig impulsar el Tradicionàrius, la transformació de la festa major de Gràcia, la innovació de la Cavalcada amb l'ajuda de Comediants, vaig obrir el Carnaval a totes les cultures...

Pep Fornés explica el model de museu que vol ser l'Etnològic. Foto: Albert Alcaide

- Ha tingut marge de maniobra, en aquest sentit.

- Jo sempre he fet el que he volgut fer mentre m'han deixat. Darrerament, sí que m'he trobat que em costa més fer coses que abans feia amb més facilitat i menys recursos. Potser és que em faig gran...    

- Com es fa per ser un gestor cultural durant 40 anys i no esdevenir un buròcrata gris?

- Sentint-me gent. I després també és important no deure favors. A mi mai em donaran de nota un Muy Decifuentes.

"Fer de mestre al Carmel ha estat la feina més important de la meva vida"

- Vostè ha estat mestre a l'upper Diagonal, a Pedralbes. I al Carmel. Això dona bagatge?

- Vaig ser a Pedralbes, sí, en una escola que havia estat també residència del president Macià. Una casa molt elegant. Recordo que un dels alumnes era el net de Kubala, i era gent de classe benestant. Després vaig anar al Carmel, a l'escola Tramuntana, un Carmel que no s'assembla en res al que és ara. Fèiem de tot. És la feina més important que he fet a la meva vida. Allí vaig conèixer la meva dona. Sortíem plorant. Teníem els nens de les barraques del Carmel i combatíem situacions dramàtiques. Vaig arribar a tenir 1.500 nens.

- Manté contacte amb els seus exalumnes?

- Fa poc, ens vam trobar amb alumnes de la primera fornada. Una d'elles ens va explicar que antics alumnes es troben per sopar i que cadascun ha fet el seu camí, però quan es troben, tots són com germans, i em va dir: "Això us ho devem als mestres de Tramuntana, que ens vau educar en la igualtat". Sovint no som conscients de la feina que fem. Això i la tasca que vam fer a l'Assemblea Democràtica de Gràcia, en els anys finals del franquisme, i quan vam inventar els grallers, el Carnaval, el Tradicionàrius, el que m'ha fet ser servidor públic, m'ha dut problemes, però n'estic ben orgullós.