18
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
19
d'abril
a les
7:26h
Què uneix un exconseller d'Empresa de llarga trajectòria convergent amb un exdirigent sindical? Quins vincles polítics poden existir entre un exalcalde de Figueres que es defineix com a liberal i un exdiputat de Catalunya Sí que Es Pot combatiu contra les retallades? La resposta és múltiple, complexa, segurament inesperada, i només s'explica per les circumstàncies polítiques derivades del xoc entre Catalunya i Espanya. En essència, Santi Vila i Joan Coscubiela podrien acabar compartint militància. I ho podrien fer dins l'anomenada Gran Plataforma per la Moderació presentada aquest dimecres a la sala d'actes del Cercle d'Economia, on aquest concepte sempre agrada.
Aquesta Gran Plataforma de la Moderació, de moment simbòlica i verbalitzada per Coscubiela, no té per què ser conservadora. L'exdiputat de la confluència d'esquerres -que tantes turbulències va viure durant la legislatura passada- insisteix en tot el debat moderat per Anton Costas que el diàleg és un terme que va a la baixa. També es queixa amargament del mal que fan les divisions mediàtiques Brunete -a Madrid- i Ítaca -a Barcelona-, a les quals iguala a l'hora de generar efectes nocius en la ciutadania. Ràpidament es veurà que l'altar de la moderació que posa damunt la taula Coscubiela té una divisa fonamental: igualar els errors comesos al Parlament i al Congrés, equiparar les actuacions de l'Estat amb les de la Generalitat. Equidistància? Ho sembla.
"El terreny de joc polític és impracticable", lamenta poc més tard Vila, que com el seu company de debat arriba a aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç en el qual repassa les vivències com a conseller del Govern que va portar el país cap a la independència -bé, ell en aquell moment ja no hi era- i proposa una sèrie de mesures per reconduir el conflicte. Segons ell, la solució passa perquè Espanya es reconegui com a "nació de nacions", una expressió amb efluvis de Zapatero que alguns podrien considerar anacrònica. Els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que van laminar l'Estatut, per exemple. L'exconseller, ariet de la moderació i estrella de la tercera via, sosté que les "solucions tècniques" arribaran. Sense posar-hi terminis, per descomptat.
En aquesta Espanya "nació de nacions", recalca Vila, es donarien les condicions necessàries per tal que a Catalunya hi hagués de nou una oferta política moderada i centrista -només li ha faltat dir, potser, que estaria encantat de liderar-la-. "Si l'encaix amb l'Estat no és possible, aquesta opció nacionalista serà independentista", ha reconegut l'exconseller, que ha considerat oportú que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) esdevingui un partit polític per tal de confrontar idees a les urnes. No és cap secret que Vila va advertir Carles Puigdemont de la seva incomoditat al voltant de la presència de les entitats a la primera fila de les decisions claus del procés.
"Tu i jo estem totalment d'acord"
Coscubiela, aplaudit dempeus per Ciutadans, PP i PSC en el debat de la llei de transitorietat jurídica, posa el retrovisor i situa el primer error de la legislatura passada en la declaració d'inici del procés del 9 de novembre del 2015. "Això es va fer per salvar Artur Mas", assenyala l'exdirigent sindical. Aquella declaració, de la qual bona part dels consellers se'n van assabentar per la premsa -i en ple debat setmanal del consell executiu-, es va fer en bona mesura per mantenir viva la possibilitat que la CUP investís l'expresident de la Generalitat. "Tu i jo pensem exactament el mateix", indica Coscubiela a Vila en aquest precís instant. Lluís Rabell i Gemma Lienas, fidels companys de grup parlamentari de CSQEP, assenteixen amb un somriure des de primera fila.
Bona part de les primeres intervencions dels dos ponents s'han basat en passar comptes amb el procés. "S'han destruït els referents polítics que hi havia i s'han substituït per antipolítics, que sublimen el conflicte", recalca Coscubiela, que ha acusat l'anterior Govern de "bombardejar" les mateixes "pistes d'aterratge" que el seu grup parlamentari havia negociat anteriorment amb ells per trobar sortides polítiques. No han faltat esments a la "fractura social" -primer als grups de whatsapp, ara ja a primera fila, segons la seva versió- i elogis a "l'amic Miquel Iceta", el primer secretari del PSC que va acabar avalant l'aplicació implacable de l'article 155 de la Constitució.
Vila, com no podia ser d'una altra manera, critica la CUP per haver "imposat" bona part del full de ruta independentista. És l'únic moment en què ha aparegut la discrepància directa entre els dos ponents: "Vau tenir el seu suport a canvi d'acceptar el soviet carlista". Aquest és un dels conceptes fonamentals del llibre de Coscubiela, i es nota que el repeteix a cada presentació. La preocupació entre el públic, per cert, és diversa: des del paper de Ciutadans fins al termini per formar Govern. Només un dels qui pren la paraula critica -i no de manera directa- la intervenció de l'autonomia.
La presentació pública de la Gran Plataforma per la Moderació, en tot cas, ha volgut fer arribar un missatge a les institucions espanyoles: "Si hi ha alternativa a l'independentisme, ha de venir des de Madrid. Els intents reformistes i de moderació que alguns dels diputats aquí presents han intentat van ser duraments castigats i humiliats Hem de veure si els partits espanyols hi tenen alguna cosa a dir". Fins ara, la moderació i el diàleg han estat protagonistes de portades -la tercera via té força al quiosc-, de proclames i d'invocacions múltiples. A la pràctica, però, el buit és sorollós.
Aquesta Gran Plataforma de la Moderació, de moment simbòlica i verbalitzada per Coscubiela, no té per què ser conservadora. L'exdiputat de la confluència d'esquerres -que tantes turbulències va viure durant la legislatura passada- insisteix en tot el debat moderat per Anton Costas que el diàleg és un terme que va a la baixa. També es queixa amargament del mal que fan les divisions mediàtiques Brunete -a Madrid- i Ítaca -a Barcelona-, a les quals iguala a l'hora de generar efectes nocius en la ciutadania. Ràpidament es veurà que l'altar de la moderació que posa damunt la taula Coscubiela té una divisa fonamental: igualar els errors comesos al Parlament i al Congrés, equiparar les actuacions de l'Estat amb les de la Generalitat. Equidistància? Ho sembla.
Vila insisteix que la solució passa perquè Espanya es reconegui com a "nació de nacions", una expressió amb efluvis de l'època de Zapatero
"El terreny de joc polític és impracticable", lamenta poc més tard Vila, que com el seu company de debat arriba a aquest Sant Jordi amb un llibre sota el braç en el qual repassa les vivències com a conseller del Govern que va portar el país cap a la independència -bé, ell en aquell moment ja no hi era- i proposa una sèrie de mesures per reconduir el conflicte. Segons ell, la solució passa perquè Espanya es reconegui com a "nació de nacions", una expressió amb efluvis de Zapatero que alguns podrien considerar anacrònica. Els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que van laminar l'Estatut, per exemple. L'exconseller, ariet de la moderació i estrella de la tercera via, sosté que les "solucions tècniques" arribaran. Sense posar-hi terminis, per descomptat.
En aquesta Espanya "nació de nacions", recalca Vila, es donarien les condicions necessàries per tal que a Catalunya hi hagués de nou una oferta política moderada i centrista -només li ha faltat dir, potser, que estaria encantat de liderar-la-. "Si l'encaix amb l'Estat no és possible, aquesta opció nacionalista serà independentista", ha reconegut l'exconseller, que ha considerat oportú que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) esdevingui un partit polític per tal de confrontar idees a les urnes. No és cap secret que Vila va advertir Carles Puigdemont de la seva incomoditat al voltant de la presència de les entitats a la primera fila de les decisions claus del procés.
"Tu i jo estem totalment d'acord"
Coscubiela, aplaudit dempeus per Ciutadans, PP i PSC en el debat de la llei de transitorietat jurídica, posa el retrovisor i situa el primer error de la legislatura passada en la declaració d'inici del procés del 9 de novembre del 2015. "Això es va fer per salvar Artur Mas", assenyala l'exdirigent sindical. Aquella declaració, de la qual bona part dels consellers se'n van assabentar per la premsa -i en ple debat setmanal del consell executiu-, es va fer en bona mesura per mantenir viva la possibilitat que la CUP investís l'expresident de la Generalitat. "Tu i jo pensem exactament el mateix", indica Coscubiela a Vila en aquest precís instant. Lluís Rabell i Gemma Lienas, fidels companys de grup parlamentari de CSQEP, assenteixen amb un somriure des de primera fila.
Bona part de les primeres intervencions dels dos ponents s'han basat en passar comptes amb el procés. "S'han destruït els referents polítics que hi havia i s'han substituït per antipolítics, que sublimen el conflicte", recalca Coscubiela, que ha acusat l'anterior Govern de "bombardejar" les mateixes "pistes d'aterratge" que el seu grup parlamentari havia negociat anteriorment amb ells per trobar sortides polítiques. No han faltat esments a la "fractura social" -primer als grups de whatsapp, ara ja a primera fila, segons la seva versió- i elogis a "l'amic Miquel Iceta", el primer secretari del PSC que va acabar avalant l'aplicació implacable de l'article 155 de la Constitució.
"S'han destruït els referents polítics que hi havia i s'han substituït per antipolítics, que sublimen el conflicte", recalca Coscubiela
Vila, com no podia ser d'una altra manera, critica la CUP per haver "imposat" bona part del full de ruta independentista. És l'únic moment en què ha aparegut la discrepància directa entre els dos ponents: "Vau tenir el seu suport a canvi d'acceptar el soviet carlista". Aquest és un dels conceptes fonamentals del llibre de Coscubiela, i es nota que el repeteix a cada presentació. La preocupació entre el públic, per cert, és diversa: des del paper de Ciutadans fins al termini per formar Govern. Només un dels qui pren la paraula critica -i no de manera directa- la intervenció de l'autonomia.
La presentació pública de la Gran Plataforma per la Moderació, en tot cas, ha volgut fer arribar un missatge a les institucions espanyoles: "Si hi ha alternativa a l'independentisme, ha de venir des de Madrid. Els intents reformistes i de moderació que alguns dels diputats aquí presents han intentat van ser duraments castigats i humiliats Hem de veure si els partits espanyols hi tenen alguna cosa a dir". Fins ara, la moderació i el diàleg han estat protagonistes de portades -la tercera via té força al quiosc-, de proclames i d'invocacions múltiples. A la pràctica, però, el buit és sorollós.