La lliçó d'ETA

ETA va anunciar ahir al vespre que ja s'acaba, que ja en té prou i que la seva lluita ha deixat de tenir sentit per complet. Ho fa sense aconseguir cap dels seus objectius polítics, ni tan sols les mesures de tipus més humanitari com ara l'acostament dels presos, i deixant com a herència molt dolor, a banda i banda. L'organització marxa després de constatar que la lluita armada ha perdut suport social i d'escoltar les apel·lacions a les vies pacífiques dels líders de l'esquerra abertzale. Arnaldo Otegi i companyia van decidir apostar per la política malgrat que les concessions de l'Estat eren nul·les i l'han mantinguda malgrat que també han constatat com allò que es deia després de cada atemptat -que "en absència de violència es pot parlar de tot"- és mentida. El procés català, sense un bri de violència, ha deixat clar que l'Estat no està disposat a permetre que s'obri el meló de la seva unitat. Ni amb trets ni amb vots.

La dissolució es fa efectiva al maig i dilluns se'n sabran més detalls després de la feina que han fet els observadors internacionals, i haurem de veure què passa amb els seus militants deslocalitzats i els centenars de presos en centres penitenciaris d'Espanya i França. La pressió ciutadana al País Basc francès ja ha possibilitat algun avenç en aquest sentit. La reconciliació ha de ser efectiva i tenir gestos a banda i banda. Les bones relacions del PNB amb el PP haurien de facilitar algun tipus de sortida. Llegiu la informació de Sergi Ambudio i dos reportatges de Pep Martí: un sobre la trajectòria històrica d'ETA i el seu zènit; i una conversa amb l'exmilitant d'ETA Fernando Extxegarai sobre el final de l'organització.  

Picabaralla de falcons. El president del Parlament, Roger Torrent, tanca avui al seva visita oficial a Ginebra. Ahir va ser a la seu de Nacions Unides i avui es troba amb l'alcalde de la ciutat i segurament amb Marta Rovira. Tot en el marc de l'ofensiva independentista per aconseguir que les institucions europees facin una mediació que obligui les espanyoles a afluixar. El govern de Rajoy ha posat el procés en mans de la justícia, i més en concret del jutge Pablo Llarena, que va més enllà de ministres del PP com Cristóbal Montoro que insisteixen, en la línia del govern català a l'exili o a la presó, que no es va destinar ni un cèntim de diner públic a l'1-O. Ho explica en aquesta crònicaSara González. Llegiu també l'opinió de Josep-Lluís Carod-Rovira sobre la incapacitat atàvica de l'estat espanyol per gestionar la diversitat nacional i entomar la crítica.


Vist i llegit

Els lletrats del Parlament van desaconsellar al president de la cambra, Roger Torrent, que es querellés per prevaricació contra el jutge del Suprem Pablo Llarena. Hores després el govern espanyol afirmava que es plantejava una querella per malversació contra el president de la cambra per usar els serveis del Parlament amb finalitats polítiques. El catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo rebatia ahir, en un article a l'Ara, els lletrats i feia un fonamentat manifest a favor de l'autonomia parlamentària, per poder investir alguns dels seus 135 diputats (argumentava que no poden tenir els drets limitats com els passa als presos i exiliats) i per poder presentar les querelles que acordi.


 El passadís

Hi ha preocupació en l'entorn de Foment del Treball pels posicionaments públics de Joaquim Gay de Montellà. Ho diu gràficament un observador dels moviments interns a la patronal catalana: "No és un bon comunicador i just en l'actual moment cal mesurar molt les paraules". El comentari ve després de l'entrevista feta al president de Foment per Carlos Segovia, periodista d'El Mundo. Més d'un empresari català es va posar les mans al cap quan va llegir-ne el contingut. El titular, en què el president dels patrons especulava amb deu anys sense creixement econòmic a Catalunya, no va defraudar. Fins i tot empresaris de la corda de Gay de Montellà consideren "un desastre" la imatge de bel·ligerància política donada per la gran patronal en aquests mesos.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1987, ara fa 31 anys, es van començar a emetre als Estats Units Els Simpson, una sèrie de comèdia en format d'animació creada per Matt Groening per a la cadena Fox. La trama és una sàtira mordaç de la societat nord-americana i narra la vida d'una família de classe mitjana que viu en un poble fictici, Springfield. Els curts que van donar peu a la sèrie es van començar a emetre dins d'El show de Tracey Ullman. Després de tres temporades es va decidir convertir-los en episodis de mitja hora que s'emetrien en horari de màxima audiència. Se n'han emès més de 600 episodis. La sèrie ha guanyat 25 Emmy i 24 Annie. El 1999, Time la va qualificar com la millor sèrie del segle XX. Recordem l'efemèride, amb un vídeo amb algunes de les escenes més divertides de la família d'Springfield, que aquí podem veure a Antena 3, al llarg de la seva història.


 L'aniversari

El 19 d'abril de l'any 1972 naixia a Recife el futbolista Rivaldo Victor Borba Ferreira. Va arribar a Espanya a mitjans dels 90 procedent del Palmeiras quan el va fitxar el Deportivo de la Corunya, que encara vivia un moment dolç. En un traspàs car i sonat va fitxar pel Barça i s'hi va estar fins el 2002. No van ser uns anys bons per al club, encara sota l'impacte del final de l'era Cruyff a la banqueta, però l'astre brasiler va aixecar dues lligues, una Copa del Rei i una Supercopa d'Europa. El seu gol contra el València, una xilena espectacular, va colar a la darrera jornada i al tram final del partit el Barça a la Champions per a la temporada 2001-2002. Recupereu-lo aquí. Del Barça va marxar al Milà i encara va recórrer una bona colla de clubs fins que es va retirar el 2015.

​
Fes clic aquí per subscriure't-hi