Procés català

JxCat insisteix en trobar el «mecanisme» que permeti investir Puigdemont a distància

El grup parlamentari, al mateix temps, segueix sense descartar les candidatures de Jordi Sànchez i Jordi Turull en el camí cap a la data límit del 22 de maig

per Oriol March, 18 d'abril de 2018 a les 12:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Reunió del grup parlamentari de Junts per Catalunya a Berlín Foto: Junts per Catalunya


El grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) s'ha reunit aquest dimecres a Berlín per analitzar els propers passos a seguir abans del 22 de maig, data límit per investir un nou president de la Generalitat si no es vol anar a noves eleccions. Eduard Pujol, portaveu adjunt de la candidatura, ha assenyalat que cal trobar el "mecanisme" per "portar al Parlament" allò que "el carrer ha legitimat", en referència a la investidura a distància de Carles Puigdemont, el líder de la formació. Segons Pujol, no s'ha pres "cap decisió", sinó que s'ha agafat "consciència" que cal gestionar el temps fins al 22 de maig. "Cal posar amb més força l'Estat davant del mirall", ha indicat.

En la reunió s'ha analitzat de manera "precisa" tota la situació i els moviments "que es van donant en la vida política", ha recalcat Pujol. Una de les coses que s'han tractat són els recorreguts que poden tenir les investidures de Jordi Sànchez -empresonat a Soto del Real i amb possibilitat de tornar a recórrer a les Nacions Unides- i de Jordi Turull, que no va poder arribar a la segona votació perquè va ser privat de llibertat. "Com tantes vegades hem dit, hi ha la candidatura de Puigdemont, perquè és el president i té la legitimitat. Hem de trobar el mecanisme per poder portar al Parlament allò que el carrer ha legitimat", ha ressaltat el portaveu adjunt de JxCat. 

"Malgrat que ho hem posat tot sobre la taula, no ha estat una reunió d'advocats", ha apuntat Pujol, en referència als condicionants judicials. "Allò que hem decidit de manera natural és seguir treballant en seu parlamentària, amb el lideratge de Puigdemont, perquè tenim tres opcions. Sabent que no només el calendari marcarà els propers passos. Ens hem guanyat el dret de gestionar el temps", ha recalcat el portaveu parlamentari adjunt de JxCat, acompanyat del diputat Francesc de Dalmases.

Els plans per investir a distància

Des que va sortir de la presó de Neumünster, al nord d'Alemanya, Puigdemont s'ha tornat a posar al capdavant de l'estratègia independentista. El líder de JxCat té a les seves mans proposar un camí per evitar noves eleccions abans del 22 de maig, i una de les opcions que han estat damunt la taula durant la reunió del grup parlamentari és reactivar, precisament, la possibilitat de provar de nou la seva investidura. Es promouria a través de la reforma de la llei de la Presidència, en tràmit a la cambra catalana i que hauria d'aixoplugar la tria a distància. "Hem de provar un acte de sobirania després del revés de la justícia alemanya a l'aparell espanyol", reflexiona un alt dirigent. 


En cas que aquesta via fallés -per les traves de l'Estat, que la duria al Tribunal Constitucional (TC)-, el compromís és abordar immediatament un pla D efectiu que evités la convocatòria de noves eleccions, segons les fonts consultades per NacióDigital. El nom del candidat alternatiu no està consensuat entre totes les ànims de JxCat -el càsting ha inclòs noms tan diversos com Elsa Artadi, Quim Torra, Laura Borràs, Ferran Mascarell i Marc Solsona, per citar-ne només cinc-, i l'escenari de noves eleccions tampoc es pot descartar del tot. En paraules de Puigdemont, no hi ha d'haver pressa per formar un Govern que actuï "de genolls" -així ho pensa també l'ANC- i condicionat pel fantasma d'una reedició de l'aplicació del 155 i pel Tribunal Suprem.
 

Reunió del grup parlamentari de Junts per Catalunya a Berlín Foto: Junts per Catalunya


L'escenari més probable és que escollir el president a l'exili topi amb traves, ja sigui un dictamen contrari sobre la reforma de la llei de la Presidència del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) -ja encarregat- o una suspensió exprés de la norma al TC. A JxCat, a banda, consideren que ERC "no té cap ganes" de provar de nou la investidura de Puigdemont. El pas del temps no ha acabat de curar el ressentiment que va provocar en l'entorn presidencial la suspensió del ple d'investidura previst per al 30 de gener, marcat per les mesures cautelars del TC davant la falta d'un marc legal per a la investidura telemàtica. "Si fos per nosaltres hi hauria Govern des d'aquella setmana", insisteixen a JxCat, on sovint s'ha escoltat crítiques cap a Roger Torrent, president del Parlament. És però, una incògnita, saber què hauria passat si s'hagués votat Puigdemont.
 
Torrent avala la reforma de la llei de Presidència -caldrà veure què hi diu el Constitucional si es fa per lectura única- i la mesa ha decidit mantenir la delegació de vot de Puigdemont. El dirigent a l'exili va demanar-la un cop empresonat a Neumünster, i segueix vigent malgrat que ja n'ha sortit. Aquesta circumstància ha comportat les crítiques de Ciutadans i del PP, que havien presentat recursos per tombar la delegació. Els liberals sostenen que hi ha arguments per dur la qüestió al TC. El proper ple de la cambra serà el 25 d'abril, d'aquí a una setmana, però encara no s'hi podrà aprovar la reforma de la llei de la Presidència. La iniciativa, per cert, permet nomenar consellers a distància i reunions telemàtiques del Govern.

Futur judicial: moviments al Suprem

El calendari polític, com en tota aquesta legislatura, també està condicionat per la dinàmica judicial. El Suprem, de fet, ja ha obert la porta al delicte de sedició per extradir Puigdemont. En una interlocutòria dictada per la sala d'apel·lacions, l'alt tribunal contradiu la justícia alemanya i insisteix en els indicis de rebel·lió en la cúpula dirigent del procés català entre els anys 2015 i 2017. En aquest sentit, manté que "no és raonable", com fa el jutge de Schleswig-Holstein, comparar el procés sobiranista amb les revoltes organitzades contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt. Malgrat dedicar la resolució a insistir i acotar el relat de la violència, la sala d'apel·lacions recull també que la Fiscalia va deixar la porta oberta perquè "si no es constata de manera suficient la violència", es subsumeixi la conducta dels investigats al delicte de sedició.

El Suprem obre la porta a extradir Puigdemont per sedició, malgrat que aquest delicte es va abolir a Alemanya l'any 1970

Els seus advocats, però, no li volen donar gaire valor. L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, s'ha mostrat escandalitzat amb la resolució del Suprem. "Si no portés molts mesos superant la meva capacitat de sorpresa, diria que la interlocutòria d'avui és absolutament insuperables", ha assegurat a través de Twitter. "Recordeu la data, perquè se'n parlarà durant dècades. I no gaire bé, per cert", ha recalcat.  El lletrat Gonzalo Boye, coordinador de la defensa jurídica internacional, s'ha quedat estupefacte. També a la xarxa, Boye ha recordat que el delicte de sedició, pel qual el Suprem intenta ara extradir Puigdemont, es va abolir a Alemanya l'any 1970. Els precedents, però, sempre fan extremar la prudència en l'equip polític presidencial.
 

Furgons de la policia espanyola al Tribunal Suprem Foto: ACN

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació