18
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
10:38h
Els insectes són el grup més divers i nombrós d’animals. Hi ha més espècies que de tots els altres animals junts. De fet, només es poden fer estimes: es pensa que n’hi ha uns trenta milions d’espècies d’insectes vives, tot i que només se n’han identificat entorn un milió. I es calcula que, per cada humà viu avui, hi ha dos-cents milions d’insectes.
El insectes han colonitzat una gran quantitat d’hàbitats. Tret del mar, han ocupat ecosistemes terrestres (deserts, boscos, praderies) i aigües dolces (estanys, torrents i marjals). I van ser el primer grup animal en volar. Les ales els van permetre de conquerir nous nínxols ecològics, i es van convertir en una de les classes animals més exitoses fins avui.
Els fòssils més antics d’insectes voladors són de fa entre 300 i 360 milions d'anys, en el carbonífer. Van ocupar el cel molt abans que els ocells, els ratpenats o els pterosaures. En cada un dels grups, la capacitat de volar es va adquirir de manera independent. Per a fer-ho possible, en cada cas la selecció natural va actuar sobre alguna estructura existent.
La major part dels insectes tenen dos parells d’ales. Alguns tenen les quatre ales delicades, com les libèl·lules, les mosques o les abelles. Altres, com els escarabats o les marietes, tenen un parell transformat en èlitres, escuts blindats que protegeixen el parell més delicat que, en repòs, es plega com en un joc de papiroflèxia. Però, com van aparèixer?
El temps transcorregut des que van evolucionar les ales dels insectes fa difícil d’esbrinar què va succeir. Sembla que en els diferents llinatges d’insectes les ales han aparegut de maneres diferents. Una recerca recent ha estudiat com apareixen les ales dels escarabats durant el desenvolupament, treballant amb larves modificades genèticament.
Fins ara hi havia dues hipòtesi sobre l’origen de les ales. Podien haver aparegut com a membranes incipients de la paret del dors de l’insecte. O bé podien haver aparegut de la transformació de potes d’antics segments que conformen el seu cos, que es van acabar desplaçant i adherint-se al dors de l’animal. Però el nou estudi que es basa en biotecnologia apunta una nova hipòtesi.
Com animal model es va triar l’escarabat de la farina (Tribolium), el genoma del qual està seqüenciat. Modificacions genètiques en les regions genòmiques de les ales, van donar larves amb alteracions en regions anatòmiques que, en principi, no tenien res a veure amb el vol. Aquest resultat va recuperar una hipòtesi del 1974, que suposa que les ales dels insectes s’originen en dos teixits diferents i separats.
Per fluorescència es va veure que en les pupes es fonien dos teixits per formar les ales. L'evolució hauria fusionat una estructura a la regió dorsal del segment i una altra del teixit pleural lateral. Així doncs, sembla que, al menys en el llinatge de l’escarabat, les ales poden tenir un origen dual.
Si voleu aprendre sobre insectes i rats-penats, aneu al Museu de Ciències Naturals de Granollers.
El insectes han colonitzat una gran quantitat d’hàbitats. Tret del mar, han ocupat ecosistemes terrestres (deserts, boscos, praderies) i aigües dolces (estanys, torrents i marjals). I van ser el primer grup animal en volar. Les ales els van permetre de conquerir nous nínxols ecològics, i es van convertir en una de les classes animals més exitoses fins avui.
Els fòssils més antics d’insectes voladors són de fa entre 300 i 360 milions d'anys, en el carbonífer. Van ocupar el cel molt abans que els ocells, els ratpenats o els pterosaures. En cada un dels grups, la capacitat de volar es va adquirir de manera independent. Per a fer-ho possible, en cada cas la selecció natural va actuar sobre alguna estructura existent.
La major part dels insectes tenen dos parells d’ales. Alguns tenen les quatre ales delicades, com les libèl·lules, les mosques o les abelles. Altres, com els escarabats o les marietes, tenen un parell transformat en èlitres, escuts blindats que protegeixen el parell més delicat que, en repòs, es plega com en un joc de papiroflèxia. Però, com van aparèixer?
El temps transcorregut des que van evolucionar les ales dels insectes fa difícil d’esbrinar què va succeir. Sembla que en els diferents llinatges d’insectes les ales han aparegut de maneres diferents. Una recerca recent ha estudiat com apareixen les ales dels escarabats durant el desenvolupament, treballant amb larves modificades genèticament.
Fins ara hi havia dues hipòtesi sobre l’origen de les ales. Podien haver aparegut com a membranes incipients de la paret del dors de l’insecte. O bé podien haver aparegut de la transformació de potes d’antics segments que conformen el seu cos, que es van acabar desplaçant i adherint-se al dors de l’animal. Però el nou estudi que es basa en biotecnologia apunta una nova hipòtesi.
Com animal model es va triar l’escarabat de la farina (Tribolium), el genoma del qual està seqüenciat. Modificacions genètiques en les regions genòmiques de les ales, van donar larves amb alteracions en regions anatòmiques que, en principi, no tenien res a veure amb el vol. Aquest resultat va recuperar una hipòtesi del 1974, que suposa que les ales dels insectes s’originen en dos teixits diferents i separats.
Per fluorescència es va veure que en les pupes es fonien dos teixits per formar les ales. L'evolució hauria fusionat una estructura a la regió dorsal del segment i una altra del teixit pleural lateral. Així doncs, sembla que, al menys en el llinatge de l’escarabat, les ales poden tenir un origen dual.
Si voleu aprendre sobre insectes i rats-penats, aneu al Museu de Ciències Naturals de Granollers.