17
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
18
d'abril
a les
18:28h
Tabarnia cada cop pren més cos. A part del seu president a l'exili, Albert Boadella, i de ministres com el d'Esports, Tomás Guasch, cada cop suma nous elements a la seva suposada realitat nacional. L'última adquisició és el superheroi oficial del país fictici, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, segons ha confessat aquest dimarts l'impulsor i portaveu del moviment, Jaume Vives, en la presentació del seu llibre, Tabarnia, la pesadilla de los indepes (Libros Libres). Un portaveu que és tot un personatge.
El periodista ha explicat que va coincidir "amb el gran Llarena a l'AVE", el qual veia "com un heroi al qual no sabia" com dirigir-se: "Vaig mirar si portava capa, però no, era un superheroi sense capa". Finalment, li va dir: "Gracias por lo que haces, sigue así, no defallezcas". I el magistrat-superheroi va anar a fer un cafè amb ell al bar del tren -segurament curt de criptonita-, temps durant el qual Vives va descobrir que el jurista és un "home senzill, normal i corrent, simpàtic, amb sentit de l'humor" a qui els independentistes "converteixen en un dimoni". De les interlocutòries europees que posen en dubte el seu criteri, ni mu.
Davant seu, l'escoltaven desenes de tabarnesos atents i pletòrics. Sigui com sigui, la presentació es plantejava de forma ben humil. Segons la convocatòria, l'autor "proposa contestar a l'independentisme amb altes dosis d'humor en un exercici que evoca el joc dels miralls de Valle Inclán i reflecteix els seus arguments en el context d'una Europa moderna, oberta i plural". De fet, segons segueix l'editorial, el de Tabàrnia és el "moviment social més important de Catalunya dels últims 30 anys". L'interès, doncs, és justificat.
Viva España!
Malgrat tot, l'inici és una mica decebedor. L'acte comença d'una manera molt no-nacionalista: fent seure els assistents amb l'himne de Manolo Escobar "Que viva España!", la cançó que va fer retronar Vives amb els seus potents altaveus des del seu balcó a la zona alta de Barcelona per silenciar les casserolades a favor dels presos polítics. S'ho escoltaven des de ben a prop Alberto Fernández Díaz, líder del PP a l'ajuntament de Barcelona; Santi Ballesté, president de L'Hospitalet -l'equip de futbol de Tabarnia?-; o Antonio Robles, exdiputat de Cs -malgrat que va estripar el carnet i després va marxar a UPyD, segurament per allò que el procés fractura-.
Al final, però, aquest joc de miralls de Valle Inclán acaba reflectint el discurs de sempre de l'unionisme: els ciutadans independentistes estan "adoctrinats i enganyats"; els sobiranistes són els únics nacionalistes; votar en un referèndum és "poc demòcrata"; TV3 manipula; la identitat és una cosa folklòrica... Tot i això, la claca tabarnesa ho rebia amb aplaudiments i joia. Quants eren? "La Guàrdia Urbana de Colau diria que hi ha entre 15 i 25 persones, TV3 diria que és un acte de la Falange amb perillosos catalans inadaptats", feia broma l'editor, Álex Rosal.
La sala de l'hotel Atenea de Barcelona, plena per a la presentació del llibre sobre Tabàrnia. Foto: Roger Tugas
I per introduir un dels ministres destacats del nou país, Tomás Guasch, doble ració de tòpic: l'independentisme és "nazi i comunista". Tot alhora (una mica com Llarena, que és jutge i superheroi, però en dolent). Aprofitant que aquest mateix matí han pintat la casa del periodista esportiu, Rosal ha afirmat que aquesta actitud dels sobiranistes "recorda a l'Alemanya nazi dels anys 30 o als comunistes de la URSS", els quals "marcaven els que no comulgaven, per assenyalar aquell que no se sotmet al pensament únic".
La pintada, de fet, deia "pallasso de Tabàrnia" i dibuixava una estelada amb molt poca tècnica. "Pallassos de Tabàrnia? Jo sóc ministre!", es reivindica Guasch, que rep el suport del públic: "Ells són els pallassos! Tu ets el ministre!". Està bé tenir-ho clar, perquè l'exdiputat del PP i tertulià a temps complet Joan López Alegre alerta que no es pot defallir davant els dubtes: "La pancarta del veí o les 24 hores de 3.24 fa que tinguem moments de flaquesa i que diguem que potser hauríem de cedir". La causa de Tabàrnia s'ho mereix, motiu pel qual cal interioritzar arguments innovadors per negar el referèndum: "No vull en la meva vida votar mai si soc estranger en la terra on vaig néixer".
Llarena, referent moral -també-
I com Vives, López Alegre identifica la paraula del Suprem com la paraula suprema: "El jutge Llarena té tota la raó moral del món". Magistrat, superheroi i referent moral, tot alhora. Deu cansar. Però ell no només s'emociona amb Llarena, ja que ha reconegut que se li van humitejar les pupil·les escoltant la defensa fèrria de l'actuació de l'Estat per part de la seva màxima autoritat: "El dia 3-O vam veure el discurs del rei, que va ser collonut, amb llàgrimes als ulls".
Vives confessa que té "amics indepes", els quals, tot i que "pocs", són una "demostració que és possible que hi hagi convivència i amistat". Per això, crida a que el procés no divideixi la gent i insta a "abraçar els companys que es van manifestar diumenge, perquè, si no, això acabarà amb sang". Ara bé, les abraçades de dia, perquè també ha convidat a "sortir per la nit a treure la brossa groga que els indepes posen pels carrers", un "treball importantíssim perquè aixeca la moral". Una personalitat doble que deu ser més fàcil de portar que la triple ocupació del jutge Llarena.
Un moment de la presentació del llibre, amb Jaume Vives fent una foto als assistents. Foto: Roger Tugas
Ara bé, no pensem que Vives és un renegat. Tot i que els 72 nets dels seus avis viuen repartits per Espanya, la família pot acreditar grans dosis de catalanitat que, en cap cas, responen als tòpics establerts: el seu avi va escriure l'himne de la colla vella dels Xiquets de Valls, una cosina seva és la millor enxaneta de Catalunya, i mengen galets amb carn d'olla per Nadal,. Ara bé, no posen el caganer al pessebre "perquè és molt cutre". A Tabàrnia no hi haurà caganers, apuntem-ho. Tampoc de Boadella.
A banda de nazis i estalinistes, no tot són males paraules per als independentistes. Vives els admira, "perquè tenen els mitjans suficients que els empenyen a sortir al carrer". "El tercer dia que ho havíem de fer nosaltres ja no va sortir ningú, perquè ja estàvem cansats", admet.
No posar-ho fàcil a Jordi Borràs
Vives ha cridat a oferir una imatge simpàtica per contrastar la tasca feixuga que, segons afirma, farien "Jordi Borràs o algun altre fotoperiodista nacionalista" per fer-los passar per feixistes. Per acabar, uns darrers deures, també de caràcter ben poc nacionalista, per fer l'acte ben circular: "Hem de tornar a recuperar la paraula patriotes". I és que, segons assegura, el que els "uneix als pobles d'Espanya" és la seva "història, el passat i els llaços d'amor que sempre hi ha hagut". Sembla mentida que ara uns quants adoctrinats s'ho vulguin carregar... Sort que el superheroi Llarena ho evitarà!