procés català

Rull retreu a Pablo Llarena haver seguit el «full de ruta» del govern espanyol

El conseller empresonat a Estremera acusa el magistrat d'actuar al dictat de la Moncloa: "No seríem jutjats si no haguéssim guanyat les eleccions"

Sànchez, Cuixart i Junqueras van recriminar-li la seva manca d'"imparcialitat" i la "criminalització" de l'independentisme

Forn demana sortir de la presó per preparar la defensa

| 17/04/2018 a les 11:59h
Arxivat a: Política, Audiència Nacional, procés català, Tribunal Suprem, processament, Josep Rull, Joaquim Forn


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, s'ha mostrat molt dur davant el jutge Llarena i ha criticat la divisió de poders a l'Estat. A més, l'ha acusat de seguir "el full de ruta" del govern espanyol i ha comparat les decisions que està prenent la justícia espanyola amb els tribunals europeus, on considera que s'estan prenent millors decisions.


A més, ha dit a Llarena que estan pagant les conseqüències d'haver guanyat les eleccions i que el procés judicial es troba en el punt actual precisament pels resultats del 21-D. "No seríem jutjats si no haguéssim guanyat les eleccions", ha dit el conseller, que porta a la presó des del passat 23 de març.

Tanmateix, ha assegurat davant el jutge que pensa seguint sent independentista per tal que els seus fills no visquin a un país "on s'empresonen persones per les seves idees". A més, segons fonts presents a la declaració, ha augurat que el judici oral serà "un pur tràmit". També ha desmuntat els arguments pels quals el jutge Llarena el processa per rebel·lió i malversació.

Durant la declaració, que ha durat 40 minuts, Rull ha criticat que la causa oberta al Suprem és "política" i també ha remarcat que hi ha hagut declaracions del ministre de Justícia, Rafael Catalá, i d'altres membres del poder judicial que han "avançat" decisions judicials i que això qüestiona la divisió de poders. En aquesta línia, ha acusat Llarena de seguir "el full de ruta" del govern espanyol i del ministre de Justícia.

Segons ha expressat Rull a la vista, això demostra que el Tribunal Suprem no treballa de manera independent i que està afectat per les decisions que prengui el govern espanyol.

El jutge salta i contesta a Rull

Aquesta acusació ha fet saltar el jutge, que ha replicat Rull que els motius del seu processament estan a la interlocutòria i també ha dit que els "vaticinis" de la premsa no s'han complert "perquè 17 dels processats no ho estan per rebel·lió". Fonts presents a la declaració apunten que el jutge "intenta polemitzar" durant les vistes i que, després d'algunes afirmacions dels processats, intervé fent ús de la mateixa frase: "Permeteu-me que us resolgui la vostra inquietud".

A més, ha contraposat les decisions de la justícia espanyola amb les preses per tribunals europeus que han de decidir extradir encausats reclamats pel Suprem. De fet, Rull ha citat un poema de Salvador Espriu -Càntic en el temple- per mostrar l'esperança que tenen en els tribunals europeus. Concretament, el verb on el poeta escriu "Com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!".

L'efecte del 21-D

Durant la vista, Rull també ha qüestionat a Llarena l'efecte que ha tingut el 21-D en el seu nou empresonament. Rull va poder sortir en llibertat el 4 de desembre i, segons el seu lletrat, un dels arguments era l'arrelament ja que es presentava a unes eleccions. En canvi, el 23 de març i després de processar-lo, Llarena va tornar-lo a empresonar (juntament amb Turull, Romeva, Forcadell i Bassa).

"Ha reflexionat que si no haguessin guanyat eleccions els independentistes probablement estaríem en una altra situació", ha manifestat l'advocat.

Rebat els arguments del processament

Segons la interlocutòria de processament, el jutge considera que Rull va participar en diverses reunions que tenien com a objectiu definir l'estratègia independentista i li retreia que, després de l'1-O, impedís a un ferri que havia d'acollir policies espanyols atracar al port de Palamós. Durant la declaració, Rull ha rebatut aquestes acusacions.

Durant la vista, ha rebatut els arguments recollits a la interlocutòria de processament. El conseller destituït ha dit que el vaixell que volia atracar a Palamós no reunia les condicions per fer-ho ni va facilitar la informació necessària i que, per tant, va ser la mateixa capitania marítima (que depèn de l'Estat) la que va impedir que fondegés al port gironí.

El lletrat Jordi Pina ha avançat que registraran davant del tribunal el dimecres tota la documentació que acredita que no es va negar a permetre el vaixell que fondegés a Palamós. "Acreditarem que això és radicalment fals", ha manifestat Pina, que assegura que la interlocutòria de processament de Rull està basat en "informes inventats" sobre la base d'articles periodístics d'alguns diaris que deien que al conseller "no li va donar la gana" de deixar fondejar el vaixell ple de policies.

Rebat els arguments del processament

Segons la interlocutòria de processament, el jutge considera que Rull va participar en diverses reunions que tenien com a objectiu definir l'estratègia independentista i li retreia que, després de l'1-O, impedís a un ferri que havia d'acollir policies espanyols atracar al port de Palamós. Durant la declaració, Rull ha rebatut aquestes acusacions.

Durant la vista, ha rebatut els arguments recollits a la interlocutòria de processament. Segons aquestes fonts, el conseller ha dit que el vaixell que volia atracar a Palamós no reunia les condicions per fer-ho ni va facilitar la informació necessària i que, per tant, va ser la mateixa capitania marítima (que depèn de l'Estat) la que va impedir que fondegés al port gironí.

Joaquim Forn demana la llibertat

El conseller empresonat Joaquim Forn, ha tornat a demanar el seu alliberament davant del jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, durant les declaracions indagatòries d'aquest matí. Forn ha reclamat sortir de la presó per poder preparar la seva defensa i ha recordat al magistrat que tot i mantenir intactes les seves conviccions polítiques, ha renunciat a seguir fent política.

Llarena ha citat Forn per comunicar-li el seu processament pels delictes de rebel·lió i malversació. A més de reiterar el que s'ha dit en anteriors compareixences, i contestant només a preguntes del seu lletrat, Forn ha sol·licitat una mesura menys onerosa que la presó incondicional per poder preparar la seva defensa de cara al judici.

El conseller destituït d'Interior és dels encausats que porten més temps a la presó (des del 2 de novembre) i Llarena ja li ha negat en diferents ocasions sortir en llibertat. Tot i que la declaració d'aquest dimarts no té com a objectiu revisar la seva situació personal, el conseller no ha deixat passar l'oportunitat per defensar davant el jutge que està arrelat i que està allunyat de la política per convèncer-lo que el deixi en llibertat provisional.

Després serà el torn dels consellers Josep Rull (Territori i Sostenibilitat) i Raül Romeva (Exteriors), que igual que el conseller d'Interior han estat traslladats des de la presó d'Estremera a primera hora d'aquest dimarts.

Mentre un d'ells compareix davant el jutge, els altres esperen en els calabossos propers, els de l'Audiència Nacional, fins a ser portats, un a un, a l'alt tribunal.

"Criminalització"

Tots tres compareixen després que dilluns ho fessin Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que es van mostrar molt crítics davant el jutge per considerar que s'estava "criminalitzant" l'independentisme i van acusar-lo de vulnerar drets fonamentals i de no ser imparcial. Dimecres serà el torn de Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell.

La Guàrdia Civil ha traslladat des de la presó d'Estremera a tots tres consellers. El que més porta entre reixes és Joaquim Forn (des del 2 de novembre) i Romeva i Rull van passar un mes a la presó i van tornar a ingressar per ordre del jutge el passat 23 de març.

El jutge els cita per comunicar-los formalment la interlocutòria de processament que ja va notificar als seus advocats en mà el passat 23 de març. En aquest escrit, el jutge els comunicava per quins delictes els volia enviar a judici. En el cas de tots tres, el jutge els processa per rebel·lió i malversació, tot i que els advocats han pogut presentar recurs i la darrera paraula la tindrà la sala d'apel·lacions del Suprem. Un cop resolts els recursos, Llarena haurà de dictar la interlocutòria de conclusió i aquí haurà acabat la seva tasca d'instrucció.

Llavors, les parts faran els escrits d'acusació (advocacia de l'Estat, Fiscalia i VOX) i ja només faltarà que tots els processats s'asseguin al banc dels acusats. El tribunal que els jutjarà encara no s'ha decidit (s'escull per rotació).

Pendents d'altres citacions al Suprem

Aquesta setmana el jutge ha citat els nou encausats que estan en presó preventiva però encara ha de fixar les dates per a les declaracions indagatòries per a la resta de processats al Suprem. Llarena ha processat 25 dels investigats, deixant fora només Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras.

Canvi de discurs

El dilluns, ja van comparèixer al Suprem el vicepresident, Oriol Junqueras, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i el número 2 de JxCat i expresident d'ANC, Jordi Sànchez. Tots tres van mostrar el seu desacord amb el jutge sobre com s'estava instruint la causa, ja que consideren que s'està "criminalitzant" l'independentisme i vulnerant drets fonamentals. Tots ells van defensar el dret d'autodeterminació i van negar que existís violència l'1-O.

Hi va haver un canvi en els discursos de tots tres ja que aquesta vegada no compareixien per demanar al jutge que els deixés lliures, sinó que van poder posicionar-se sobre els delictes que els atribueix i mostrar el seu desacord sobre la instrucció.

Coincidint amb les primeres declaracions al Suprem, també van haver d'anar a recollir en mà la interlocutòria de processament els encausats a l'Audiència Nacional. La magistrada Carmen Lamela ha processat l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per dos delictes de sedició i un d'organització criminal, i la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició.

La magistrada també vol enviar a judici l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig per organització criminal i, en el seu cas, només per un únic delicte de sedició pels fets de l'1-O.

En aquest cas, les declaracions indagatòries van ser molt breus i tots ells només van negar-se a acceptar els fets relatats a les interlocutòries. Trapero, Puig i Soler van comparèixer personalment mentre que la intendent Laplana ho va fer per videoconferència per problemes de salut.

El pas de l'excúpula dels Mossos per l'Audiència

Aquest dilluns al matí, l'excúpula dels Mossos d'Esquadra ha passat per l'Audiència Nacional. Allà, la jutgessa Lamela ha comunicat formalment al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la seva intendent, Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i l’exsecretari d’Interior César Puig, la interlocutòria del seu processament per suposats delictes de sedició pels fets dels dies 20 i 21 de setembre i per l’operatiu de l’1-O.

Ha estat un procediment breu, de menys de 30 minuts, on Trapero, Soler i Puig han assistit presencialment a l’Audiència Nacional acompanyats dels seus advocats per rebre la interlocutòria, mentre que Laplana ho ha fet per videoconferència.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

cal publicar tot
bejota, 17/04/2018 a les 13:14
+11
-14
Otras seis empresas huyen de Cataluña.

Las compañías abandonan Barcelona, Caldes de Montbui, Granollers, Mataró y Tiana.

Diversey también se escapa de Cataluña.

La compañía es una de las líderes en fabricación de productos de higiene y limpieza para los sectores de alimentación, bebidas, hostelería, supermercados y hospitales..

Doctor honoris causa por la Universidad de Múnich: “Alemania está obligada a entregar a Puigdemont a España por delito de rebelión”.
Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) VERSUS El señor Llarena
Anònim, 17/04/2018 a les 13:33
+18
-5
El señor Llarena debe cumplir las leyes europeas:
Función del TJUE: "Garantizar que la legislación de la UE se interprete y aplique de la misma manera en cada uno de los países miembros; garantizar que los países miembros y las instituciones europeas cumplan la legislación de la UE."

"En el estado español, Todos somos iguales ante la ley, es obvio que lo único que nos diferencia es su interpretación."
El señor Llarena (una persona de carne y hueso, no es un dios), interpreta lo que está a favor del gobierno y del estado español. A diferencia de lo que se hace en países con democracias inviolables y con auténtica separación de poderes como: Alemania, Reino Unido, Bélgica, Suecia, Suiza, Canadá...
Fantotxada
Joan a l'exili, 17/04/2018 a les 14:14
+7
-4
Aixi es demostra la miseria moral de la "justicia" espanyola.
pos clar
2Anònim, 17/04/2018 a les 15:42
+7
-8
efectivamente s.r Rull:

el juez ha seguido la hoja de ruta del Gobierno, que es la misma que tenemos todos los demócratas:
la Constitucion y l'estatut

salut
Para 13:33
Anònim, 17/04/2018 a les 18:47
+2
-6
En Alemania los fuigdemont y compañia estarían condenados a cadena perpetua por intentar romper su integridad territorial.
Para el de las 18:47
Anònim, 17/04/2018 a les 20:11
+5
-1
En alemania no hubiesen llegado a este punto. No se habrían cepillado el estatuto como hizo el TC español en 2010.
Hubiesen llegado a un pacto. Por ejemplo fiscal.
Allí usan la fuerza de la inteligencia. Aquí el estado español desprecia la inteligencia y usa la fuerza.
Pregunta
Anònim, 17/04/2018 a les 22:27
+2
-1
Perquè Vox que tan li agraden les acusacions no acusa al pp per la Gürtel, al M. Rajoy, a Cifuentes, al caso Castor, als de Blanquerna etc etc
Alemanya
Anònim, 17/04/2018 a les 22:50
+0
-1
Alemanya ès un estat federal des de fa molt anys. Els lands no son comunitats autònomes. Son estats en el veritable sentit de la paraula.
Cada estat está federat amb els altres estats. I tots plegats constitueixen l'Estat Federal Alemay.
Respèctant-se mutuament i sense que un land (o estat federat) sigui predominat i impositiu sobre altres.
Si Espanya, al seu temps i ja no ara, s'hagues donat una estructura com la que tè Alemanya possiblement ara no es trobaria en la situació en que está (sobretot estem els catalans).
O sigui que prou dir que Alemanya no toleraria aixó o alló. No son coses comparables.
Para el seudonimo "cal publicar tot" de las 13:14
Raphinyo, 18/04/2018 a les 00:53
+3
-3
¿Cuales son las seis compañías que según usted abandonan Catalunya?
¿Cambian de domicilio fiscal o se llevan todo, maquinaria personal?
¿Cuantas empresas SI han abierto sede en Catalunya?

Usted no es honesto, dice medias verdades y se hace eco de la propaganda del estado dispuesto a lo que sea para hundir a Catalunya y a los catalanes, tanto a los de "bien" como a los que no lo somos, la diferencia es que los que no somos de "bien" sabemos por donde van los disparos y ya no nos sorprenden.

Si usted no es capaz de enterarse de la opinión internacional sobre este tema, usted tiene un problema de credibilidad, a día de hoy el acceso a la información esta a un golpe de teclado. Si no es capaz de ver con objetividad lo que sucede su opinión no tiene ningún valor, pero destila odio y veneno.
para rapinho
Anònim, 18/04/2018 a les 08:19
+0
-1
tu debes ser de los que aplaudian y lloraban de alegria cuando su gran lider declarava la republica.
ja som lliureeeeeees debias gritar con ilusión.

pd.: no era veritat... era de broma... no te efectes jurídics...

sigue viviendo en catadisney, no se ha ido ninguna empresa, no se paro la economia, los datos lamentables de octubre, eran de broma...

despierta de la hipnosis separatista
Para 20:11
Anònim, 18/04/2018 a les 09:04
+0
-1
El Estatut contenía textos totalmente inconstitucionales.

Pero es que, además, quién primero dio la espalda al Estatut fue la población catalana. Pues tan sólo un 35,78% de la población con edad de votar lo apoyó.

La Constitución Española de 1978 fue votada por un 61,43% de la población catalana. La diferencia es abismal.

El Estatut nos dice muy claramente en su Título Preliminar que:

Article 1. Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda
en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb
aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
Article 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i
s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.

Hay que reflexionar y pensar por sí mismo.




Abejota de las 13:14
Anònim, 18/04/2018 a les 12:08
+0
-0
Creo que vd. dice lo que le interesa.... No leo que escriba que desde antes del 1 de octubre, los polígonos industriales de Catalunya se están llenando de nuevas empresas, muchas internacionales. Y
por cierto, eso de "Doctor honoris causa por la universidad de Múnich", sin citar el nombre, suena a Cifuentes y compañía. Si se inventa los datos, hágalo mejor! ;)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
01/01/1970
L'objectiu passa per mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes
01/01/1970
Consulteu el llistat de vols cancel·lats a causa de l'aturada
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 17 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Roses grogues i llaços grocs s'obren pas aquest Sant Jordi | Albert Alemany
Sara González | 3 comentaris
01/01/1970
La jornada cultural està marcada per ser la primera des de la restauració de la democràcia sense Govern i amb la Generalitat intervinguda
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany