Rull retreu a Pablo Llarena haver seguit el «full de ruta» del govern espanyol

El conseller empresonat a Estremera acusa el magistrat d'actuar al dictat de la Moncloa: "No seríem jutjats si no haguéssim guanyat les eleccions" | Sànchez, Cuixart i Junqueras van recriminar-li la seva manca d'"imparcialitat" i la "criminalització" de l'independentisme

17 d'abril del 2018
Actualitzat el 18 d'abril a les 9:02h


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, s'ha mostrat molt dur davant el jutge Llarena i ha criticat la divisió de poders a l'Estat. A més, l'ha acusat de seguir "el full de ruta" del govern espanyol i ha comparat les decisions que està prenent la justícia espanyola amb els tribunals europeus, on considera que s'estan prenent millors decisions.

A més, ha dit a Llarena que estan pagant les conseqüències d'haver guanyat les eleccions i que el procés judicial es troba en el punt actual precisament pels resultats del 21-D. "No seríem jutjats si no haguéssim guanyat les eleccions", ha dit el conseller, que porta a la presó des del passat 23 de març.

Tanmateix, ha assegurat davant el jutge que pensa seguint sent independentista per tal que els seus fills no visquin a un país "on s'empresonen persones per les seves idees". A més, segons fonts presents a la declaració, ha augurat que el judici oral serà "un pur tràmit". També ha desmuntat els arguments pels quals el jutge Llarena el processa per rebel·lió i malversació.

Durant la declaració, que ha durat 40 minuts, Rull ha criticat que la causa oberta al Suprem és "política" i també ha remarcat que hi ha hagut declaracions del ministre de Justícia, Rafael Catalá, i d'altres membres del poder judicial que han "avançat" decisions judicials i que això qüestiona la divisió de poders. En aquesta línia, ha acusat Llarena de seguir "el full de ruta" del govern espanyol i del ministre de Justícia.

Segons ha expressat Rull a la vista, això demostra que el Tribunal Suprem no treballa de manera independent i que està afectat per les decisions que prengui el govern espanyol.

El jutge salta i contesta a Rull

Aquesta acusació ha fet saltar el jutge, que ha replicat Rull que els motius del seu processament estan a la interlocutòria i també ha dit que els "vaticinis" de la premsa no s'han complert "perquè 17 dels processats no ho estan per rebel·lió". Fonts presents a la declaració apunten que el jutge "intenta polemitzar" durant les vistes i que, després d'algunes afirmacions dels processats, intervé fent ús de la mateixa frase: "Permeteu-me que us resolgui la vostra inquietud".

A més, ha contraposat les decisions de la justícia espanyola amb les preses per tribunals europeus que han de decidir extradir encausats reclamats pel Suprem. De fet, Rull ha citat un poema de Salvador Espriu -Càntic en el temple- per mostrar l'esperança que tenen en els tribunals europeus. Concretament, el verb on el poeta escriu "Com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!".

L'efecte del 21-D

Durant la vista, Rull també ha qüestionat a Llarena l'efecte que ha tingut el 21-D en el seu nou empresonament. Rull va poder sortir en llibertat el 4 de desembre i, segons el seu lletrat, un dels arguments era l'arrelament ja que es presentava a unes eleccions. En canvi, el 23 de març i després de processar-lo, Llarena va tornar-lo a empresonar (juntament amb Turull, Romeva, Forcadell i Bassa).

"Ha reflexionat que si no haguessin guanyat eleccions els independentistes probablement estaríem en una altra situació", ha manifestat l'advocat.

Rebat els arguments del processament

Segons la interlocutòria de processament, el jutge considera que Rull va participar en diverses reunions que tenien com a objectiu definir l'estratègia independentista i li retreia que, després de l'1-O, impedís a un ferri que havia d'acollir policies espanyols atracar al port de Palamós. Durant la declaració, Rull ha rebatut aquestes acusacions.

Durant la vista, ha rebatut els arguments recollits a la interlocutòria de processament. El conseller destituït ha dit que el vaixell que volia atracar a Palamós no reunia les condicions per fer-ho ni va facilitar la informació necessària i que, per tant, va ser la mateixa capitania marítima (que depèn de l'Estat) la que va impedir que fondegés al port gironí.

El lletrat Jordi Pina ha avançat que registraran davant del tribunal el dimecres tota la documentació que acredita que no es va negar a permetre el vaixell que fondegés a Palamós. "Acreditarem que això és radicalment fals", ha manifestat Pina, que assegura que la interlocutòria de processament de Rull està basat en "informes inventats" sobre la base d'articles periodístics d'alguns diaris que deien que al conseller "no li va donar la gana" de deixar fondejar el vaixell ple de policies.

Rebat els arguments del processament

Segons la interlocutòria de processament, el jutge considera que Rull va participar en diverses reunions que tenien com a objectiu definir l'estratègia independentista i li retreia que, després de l'1-O, impedís a un ferri que havia d'acollir policies espanyols atracar al port de Palamós. Durant la declaració, Rull ha rebatut aquestes acusacions.

Durant la vista, ha rebatut els arguments recollits a la interlocutòria de processament. Segons aquestes fonts, el conseller ha dit que el vaixell que volia atracar a Palamós no reunia les condicions per fer-ho ni va facilitar la informació necessària i que, per tant, va ser la mateixa capitania marítima (que depèn de l'Estat) la que va impedir que fondegés al port gironí.

Joaquim Forn demana la llibertat

El conseller empresonat Joaquim Forn, ha tornat a demanar el seu alliberament davant del jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, durant les declaracions indagatòries d'aquest matí. Forn ha reclamat sortir de la presó per poder preparar la seva defensa i ha recordat al magistrat que tot i mantenir intactes les seves conviccions polítiques, ha renunciat a seguir fent política.

Llarena ha citat Forn per comunicar-li el seu processament pels delictes de rebel·lió i malversació. A més de reiterar el que s'ha dit en anteriors compareixences, i contestant només a preguntes del seu lletrat, Forn ha sol·licitat una mesura menys onerosa que la presó incondicional per poder preparar la seva defensa de cara al judici.

El conseller destituït d'Interior és dels encausats que porten més temps a la presó (des del 2 de novembre) i Llarena ja li ha negat en diferents ocasions sortir en llibertat. Tot i que la declaració d'aquest dimarts no té com a objectiu revisar la seva situació personal, el conseller no ha deixat passar l'oportunitat per defensar davant el jutge que està arrelat i que està allunyat de la política per convèncer-lo que el deixi en llibertat provisional.

Després serà el torn dels consellers Josep Rull (Territori i Sostenibilitat) i Raül Romeva (Exteriors), que igual que el conseller d'Interior han estat traslladats des de la presó d'Estremera a primera hora d'aquest dimarts.

Mentre un d'ells compareix davant el jutge, els altres esperen en els calabossos propers, els de l'Audiència Nacional, fins a ser portats, un a un, a l'alt tribunal.

"Criminalització"

Tots tres compareixen després que dilluns ho fessin Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que es van mostrar molt crítics davant el jutge per considerar que s'estava "criminalitzant" l'independentisme i van acusar-lo de vulnerar drets fonamentals i de no ser imparcial. Dimecres serà el torn de Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell.

La Guàrdia Civil ha traslladat des de la presó d'Estremera a tots tres consellers. El que més porta entre reixes és Joaquim Forn (des del 2 de novembre) i Romeva i Rull van passar un mes a la presó i van tornar a ingressar per ordre del jutge el passat 23 de març.

El jutge els cita per comunicar-los formalment la interlocutòria de processament que ja va notificar als seus advocats en mà el passat 23 de març. En aquest escrit, el jutge els comunicava per quins delictes els volia enviar a judici. En el cas de tots tres, el jutge els processa per rebel·lió i malversació, tot i que els advocats han pogut presentar recurs i la darrera paraula la tindrà la sala d'apel·lacions del Suprem. Un cop resolts els recursos, Llarena haurà de dictar la interlocutòria de conclusió i aquí haurà acabat la seva tasca d'instrucció.

Llavors, les parts faran els escrits d'acusació (advocacia de l'Estat, Fiscalia i VOX) i ja només faltarà que tots els processats s'asseguin al banc dels acusats. El tribunal que els jutjarà encara no s'ha decidit (s'escull per rotació).

Pendents d'altres citacions al Suprem

Aquesta setmana el jutge ha citat els nou encausats que estan en presó preventiva però encara ha de fixar les dates per a les declaracions indagatòries per a la resta de processats al Suprem. Llarena ha processat 25 dels investigats, deixant fora només Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras.

Canvi de discurs

El dilluns, ja van comparèixer al Suprem el vicepresident, Oriol Junqueras, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i el número 2 de JxCat i expresident d'ANC, Jordi Sànchez. Tots tres van mostrar el seu desacord amb el jutge sobre com s'estava instruint la causa, ja que consideren que s'està "criminalitzant" l'independentisme i vulnerant drets fonamentals. Tots ells van defensar el dret d'autodeterminació i van negar que existís violència l'1-O.

Hi va haver un canvi en els discursos de tots tres ja que aquesta vegada no compareixien per demanar al jutge que els deixés lliures, sinó que van poder posicionar-se sobre els delictes que els atribueix i mostrar el seu desacord sobre la instrucció.

Coincidint amb les primeres declaracions al Suprem, també van haver d'anar a recollir en mà la interlocutòria de processament els encausats a l'Audiència Nacional. La magistrada Carmen Lamela ha processat l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per dos delictes de sedició i un d'organització criminal, i la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició.

La magistrada també vol enviar a judici l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig per organització criminal i, en el seu cas, només per un únic delicte de sedició pels fets de l'1-O.

En aquest cas, les declaracions indagatòries van ser molt breus i tots ells només van negar-se a acceptar els fets relatats a les interlocutòries. Trapero, Puig i Soler van comparèixer personalment mentre que la intendent Laplana ho va fer per videoconferència per problemes de salut.

El pas de l'excúpula dels Mossos per l'Audiència

Aquest dilluns al matí, l'excúpula dels Mossos d'Esquadra ha passat per l'Audiència Nacional. Allà, la jutgessa Lamela ha comunicat formalment al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la seva intendent, Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i l’exsecretari d’Interior César Puig, la interlocutòria del seu processament per suposats delictes de sedició pels fets dels dies 20 i 21 de setembre i per l’operatiu de l’1-O.

Ha estat un procediment breu, de menys de 30 minuts, on Trapero, Soler i Puig han assistit presencialment a l’Audiència Nacional acompanyats dels seus advocats per rebre la interlocutòria, mentre que Laplana ho ha fet per videoconferència.