Associacions cannàbiques, un amagatall de la venda de droga il·legal

L'Audiència de Barcelona jutja aquesta setmana dos casos d'associacions il·lícites que es dedicaven a vendre marihuana i haixix | El grup municipal d'ERC reclama més inspeccions i mesures per comprovar el compliment de la normativa vigent

17 d'abril del 2018
Actualitzat a la 13:35h
Una dona fumant marihuana en un club cannàbic de Barcelona.
Una dona fumant marihuana en un club cannàbic de Barcelona. | Adrià Costa
Les associacions cannàbiques són una realitat legal i regulada a Catalunya, però també una cortina de fum on s'amaguen algunes entitats il·legals. La gran majoria estan subjectes a una llei que va aprovar el Parlament l'estiu del 2017 -fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP)- que regula que s'autoabastin i distribueixin cànnabis entre els seus membres majors d'edat. Malgrat això, però, aquestes entitats encara suposen un debat ciutadà. En alguns casos, l'aparença legal agafa tics il·legals, i el que es projecta com una associació cannàbica regulada acaba convertint-se en una associació il·lícita de venda de drogues.

Aquests són els casos que aquesta setmana jutgen diverses sales de l'Audiència de Barcelona. Aquest dimarts, el tribunal ha condemnat vuit persones per delictes contra la salut pública i per associació il·lícita, després que el 2013 fomentessin la venda de droga il·legal dins de l'Associació Cannàbica Green World. Al judici, on els acusats han assumit les penes de menys de dos anys de presó i una multa de 7.500 euros, s'ha recordat el caràcter il·legal de l'associació que, per la seva part, "pretenia tenir una aparença de cobertura legal". 

Dimecres, per altra banda, l'Audiència també jutja dues persones més per vendre droga en el marc de l'associació Ice Cannam Club. A partir del 2012, explica el fiscal, en aquest local es va produir la "venda indiscriminada de marihuana i haixix", i es permetia als usuaris retirar entre un i cinc grams per dia. Els acusats obtenien la droga de diversos proveïdors, apunta la Fiscalia, sense que hi hagués autorització administrativa per a la seva producció o distribució per part de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. 

Els dos casos que es jutgen aquesta setmana coincideixen, a més, amb la proposició que presenta el grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, per debatre com executar un pla intensiu d'inspeccions a les associacions cannàbiques, per tal de comprovar el compliment de la normativa vigent en un termini de dos mesos. A més, també es volen prioritzar les inspeccions en associacions que hagin traspassat la seva llicència, i inspeccionar locals que actuïn de manera encoberta com a associacions cannàbiques. Els republicans proposen aquest debat en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat.
 

Un jove fumant marihuana en un club cannàbic de Barcelona. Foto: Adrià Costa


Regular el consum i mantenir-lo dins l'àmbit privat

L'objectiu principal de les associacions cannàbiques és regular el consum, ja sigui amb finalitat lúdica o terapèutica, i mantenir-lo dins l'àmbit privat. Tot i que bona part d'aquestes s'emmarquen dins de federacions o agrupacions, com la Federació d'Associacions Cannàbiques autorregulades de Catalunya o la Federació d'Associacions de Cànnabis de Catalunya, es tracta de centres que no estan exempts de la polèmica ciutadana.

Les associacions legals -la majoria- treballen des de la discreció. No es poden anunciar ni donar-se a conèixer públicament com ho fan altres tipus de locals, tot i que els seus socis saben perfectament on es troben. NacióDigital explicava en un reportatge com són les sales, que acostumen a incloure espais nets i oberts, sota ambient de música i estil chill out amb sofàs i taules baixes. En totes elles, malgrat que l'ambient és distès, les normes són estrictes. 

Normes estrictes i control

Aquesta és la principal diferència entre els establiments legals i els que actuen de forma delictiva. En les associacions cannàbiques regulades hi ha un dispositiu de seguretat i prevenció de riscos, així com un exhaustiu control del consum. A més, en el cas de les prop de 150 entitats que operen a Barcelona, s'han establert distàncies i requisits tècnics urbanístics, com ara que no es poden instal·lar en un radi de 100 metres al voltant d'escoles o instituts, centres d'atenció i seguiment de drogodependències, o altres equipaments com hospitals, biblioteques o poliesportius. Aquesta distància creix fins als 150 metres als barris de Ciutat Vella, Gràcia i nuclis antics. 

La llei que es va aprovar al Parlament amb 118 vots a favor dels grups de JxSí, Cs, PSC, CSQP i la CUP, indicava, a més, que hi havia d'haver col·laboració entre organismes i entitats de salut pública, i serveis especialitzats de les associacions. A més, regulava que les entitats consumidores havien de ser sense ànim de lucre, que s'autoabastissin i distribuïssin el cànnabis entre els seus membres -tots majors d'edat- i que en fomentessin el consum en l'àmbit privat.

Així, la finalitat de la llei és protegir, promoure i millorar la salut pública amb una política orientada a advertir dels riscos i danys del consum, a més de vetllar perquè es respectin els drets dels seus consumidors, impulsar-ne mesures informatives i educatives, i prevenir-ne les conseqüències i efectes perjudicials vinculats al seu consum.
Arxivat a