L'analista digital: anàlisi

El mercat de la influència

Els líders d’opinió digitals, que funcionen com les marques, resulten imprescindibles en l’engranatge comercial

| 17/04/2018 a les 13:25h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Tecnologia, tecnologia, xarxes socials, influencers, L'analista digital, anàlisi, internet
És molt important comptar amb el favor dels prescriptors, famosos o estrelles digitals | Adrià Costa
Diverses generacions de periodistes i altres professionals de la informació s'han format a partir de les bases establertes per Denis McQuail en el llibre Mass Communication Theory, publicat en el llunyà 1987. Tres dècades després, comprovem que els trets fixats per aquest expert per caracteritzar les empreses convencionals de premsa, ràdio i televisió es poden aplicar a les xarxes 2.0.
 

D'acord amb el professor McQuail, veiem que constitueixen una indústria creixent i en mutació que crea ocupació, produeix béns i serveis i alimenta sectors afins. A més, formen una institució autònoma, ja que desenvolupen les seves pròpies regles, les quals les enllacen amb la societat. Igualment, operen com un recurs molt poderós, simultàniament mecanisme de control, manipulació i innovació en la societat.
 
Aquestes plataformes aporten una localització on es discuteixen els assumptes públics, en l'ordre nacional i en l'internacional. Són una font dominant de definicions i imatges de la realitat per als individus aïllats, però també ho són a escala col·lectiva, perquè expressen valors i judicis normatius que es barregen amb les notícies i l'entreteniment.
 
Marques sense marge

Aquest context no és gaire favorable per a les marques. No saben quan s'apagarà aquesta efervescència, ni tan sols si ho farà. De manera que, com addueixen els seus responsables, no tenen més remei que continuar gastant en els influencers d'aquests suports, sense que això signifiqui que puguin reduir dràsticament la inversió en altres partides del pressupost per a promoció.
 
Les xarxes socials operen com un recurs molt poderós, simultàniament mecanisme de control, manipulació i innovació en la societat
La lògica de les tendències representaria el somni absolut dels directius d'aquestes organitzacions si tinguessin la capacitat de ser infal·libles a l'hora de desxifrar-la. En plena era del descrèdit i del relativisme groller, com es pot imaginar un mecanisme tan perfecte que obligui milions de consumidors del món sencer a abandonar una sèrie d'objectes o comportaments cada poc temps, molt abans que s'hagin gastat o esgotat?
 
La lògica de les tendències

No és fàcil predir quan s'extingeixen aquests capricis i encara ho és menys endevinar quins ocuparan el seu lloc. Per aquesta raó, és tan important comptar amb el favor dels que ajuden a organitzar i orquestrar aquests moviments: els prescriptors, bé siguin professionals famosos o estrelles digitals. En essència, les tendències són fenòmens de polarització mitjançant els quals un article o una pràctica sedueixen un altíssim nombre de ciutadans, o, millor dit, clients.
 
Difícilment responen a patrons temporals, la qual cosa contribueix a confondre tant els productors i venedors com els compradors. En canvi, el seu ímpetu es pot domesticar si s'orienta adequadament amb l'acció del màrqueting, la publicitat i les relacions públiques. Els influencers, elevats ells mateixos a la categoria de marca, són uns agents imprescindibles en aquest engranatge comercial, i cada dia, cada minut, cada segon… s'ocupen de mostrar-ho i demostrar-ho.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos