17
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
18
d'abril
a les
7:52h
"Vam preguntar-li a Pablo Iglesias què faríem davant la celebració del referèndum de l'1-O. Em va respondre: "Pregar perquè no es faci"". Albano Dante Fachin (Bahía Blanca, Argentina, 1976) explica aquesta escena viscuda el passat agost i clava la mirada en l'Àngels Martínez (Mollet del Vallès, 1948): "Iglesias i Echenique van dir això i es van posar a riure. Vaig respondre que jo havia apostat per Iglesias, però que una de les coses que més m'emprenya a la vida és equivocar-me. I sí, m'havia equivocat". A Informe urgent des dels escons 4 i 5 (Pol·len Edicions), que es presenta aquest dimarts, els dos exdirigents de Podem fan balanç del seu pas per Catalunya Sí que es Pot i com l'1-O i el 3-O marquen, al seu entendre, un abans i un després en la història del país, però també en les seves trajectòries.
Per què calia un llibre amb tanta imminència? Segons Fachin, perquè hi ha coses que s'han de dir quan toca i no, com diu Martínez, quan han "caducat com un iogurt". És necessari, insisteixen, que es conegui com ells, venint dels moviments socials, van topar amb les "maquinàries" dels partits. A risc de caure només en la crítica a tercers, asseguren que el relat és també un exercici "d'autocrítica". Es miren i ho admeten: en els dos anys que va durar la passada legislatura no només van mantenir un pols en el grup parlamentari amb Lluís Rabell i Joan Coscubiela, sinó que entre ells dos tampoc van saber "posar-se d'acord" en molts moments.
Fachin, que arraconat per Iglesias va deixar la secretaria general de Podem el 6 de novembre, admet que el capítol més difícil d'escriure és aquell on explica com va desautoritzar Martínez per votar a favor d'una partia pressupostària pel referèndum mentre la resta del grup premia el botó del no. "Jo havia de partir-me la cara, però Pablo Iglesias em va enviar un missatge demanant que la desautoritzés i jo ho vaig fer. Em va fer molta vergonya. Ara podria posar moltes excuses, però la qüestió és que ho vaig fer", explica. I afegeix: "Àngels, m'has perdonat?". Ella se'l mira amb mig somriure, i respon: "La solidaritat de fons entre l'Albano i jo està per sobre. Em va doldre no quan ell em va dir que em desautoritzaria, sinó quan vaig sentir les declaracions. Vaig pensar que estàvem molt lluny".
La defensa del "referèndum impossible" de Catalunya Sí que es Pot
Al final, però, Fachin es va rebel·lar. Dins del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot ja havia plantat batalles amb les seves "operacions llum morada" tot exigint més visibilitat per a Podem. "Mai es va debatre qui era el portaveu. Havia de ser sí o sí Coscubiela. No es decidia res en cap òrgan democràtic. Funcionava el "ho faig perquè em dona la gana" i a toc de pito perquè entre quatre es van fortificar. Quan Això passa només et queda la rebel·lió. Jo no volia el control del grup, només que funcionés mínimament de forma democràtica", relata Fachin, que conclou, amb un to de resignació, que el problema era que "Iglesias estava més d'acord amb Coscubiela que amb les bases de Podem". Martínez diu que, de fet, amb l'entrada de Catalunya en Comú al Parlament, sí s'han vist canvis en el funcionament del grup: "Ara parlen tots. Un dia el Xavi, un dia l'Elisenda, un dia la Marta, un dia la Jéssica... A CSQEP això no passava, era monolític".
Els dos exdirigents de Podem asseguren que van veure aviat que el grup parlamentari no funcionaria. "Jo abans que ell", diu Martínez. Fachin assenteix. Va ser amb l'aproximació de la data del referèndum que el grup va acabar implosionant. "El problema no era defensar el sí o el no, el problema era que no estaven disposats a defensar la radicalitat democràtica", afirma l'exlíder de Podem. La seva companya de fatigues polítiques ho diu sense pèls a la llengua: "No estaven disposats a què el poble de Catalunya decidís ni a què el Parlament fos sobirà. Defensaven el referèndum de la convenció de Venècia perquè sabien que era impossible i així no s'haurien de pronunciar ni pel sí ni pel no".
De Fachin alguns celebren que "s'hagi fet independentista". D'altres, ho lamenten. Ell, però, no es defineix com a tal. De fet, considera que és el de menys en aquests moments. "A l'1-O vaig votar que sí, però podria haver votat que no, m'és igual", diu. L'important, insisteix, és l'apoderament ciutadà i una radicalitat democràtica que, segons ell, no té ara un interlocutor a l'estat espanyol que permeti creure que l'Espanya plurinacional és viable a curt i mig termini. No ho serà, de fet, fins que s'obri la porta a un referèndum acordat i permès per l'Estat.
La incomprensió del "canvi profund" que s'està produint
Fent una radiografia a l'actual situació, Martínez considera que la política catalana està "enquistada en l'1 i el 3 d'octubre" i que per entendre què està passant s'ha de comprendre una premissa que considera que ni Podem ni l'espai dels comuns reconeixen: "Jo sempre havia dit que perquè Catalunya fos independent el poder econòmic i els partits coaligats ho havien de voler. Ara, el poder econòmic segueix mantenint que no vol la independència, però els partits que eren condescendents amb les oligarquies estan patint una transmutació".
És possible, doncs, bastir una majoria "del 80%", com diuen al llibre, amb l'herència de l'antiga Convergència que tant van batallar des dels moviments socials? "Àngels, puc començar i després tu em desautoritzes?", diu rient Fachin. Argumenta que la ciutadania ha canviat en els darrers anys. Que aquells votants que durant molts anys van garantir la supremacia de partits lligats a les oligarquies, que creien que La Caixa era "el banc dels catalans", que "El País era d'esquerres" i que la UE era una meravella, ara pensen diferent i ho qüestionen tot. "S'estan produint un canvi de fons mentre des de Podem se sosté que part d'aquest procés el lidera els del 3%", sentencia. Un canvi que, reconeixen, també els ha arrossegat a ells. I entenen que també a dirigents com Carles Puigdemont. "Per a mi era el senyor que va privatitzar l'aigua a Girona. Però què pensa ell ara de, per exemple, La Caixa o els desnonaments", deixa anar Fachin.
El rumb dels pròxims mesos
I ara, què? "La política catalana està buscant encara una resposta a l'1 i el 3 d'octubre", diu l'exdiputat. "El que més por em fa és un Govern als núvols que amagui la distància creixent que s'està obrint entre la gent de l'1 i el 3 d'octubre i les institucions", alerta Martínez, que sosté que cal seure a parlar "sense por, obertament i amb tothom", cosa que, lamenta, no s'està fent. Si la derivada d'això és anar a unes eleccions, ella defensa que s'afrontin amb una gran coalició plural de l'independentisme amb el sector més sobiranista dels comuns.
Els representa algun partit? "Mai més cap partit em tornarà a representar", diu ella. Fachin no respon de forma clara: "Cal donar una resposta amb unes noves coordenades". Els comuns, assegura, encara "està per veure què seran". Li resulta un espai "poc creïble" després de la seva experiència personal a Podem, del qual ara és el propi Xavier Domènech el secretari general. Independentment d'això, Fachin creu que la resposta col·lectiva a la situació trigarà "molt de temps" en arribar i no descarta participar en un futur a una llista electoral. "Hi ha gent a la presó. Ha d'arribar quan abans millor", replica Martínez. "Però això no ho arreglaràs formant Govern una setmana abans o després", continua Fachin. "Però coi, que comencin a parlar. Intentar amagar l'ou em sembla una estafa política per part de tothom", conclou Martínez.
Per què calia un llibre amb tanta imminència? Segons Fachin, perquè hi ha coses que s'han de dir quan toca i no, com diu Martínez, quan han "caducat com un iogurt". És necessari, insisteixen, que es conegui com ells, venint dels moviments socials, van topar amb les "maquinàries" dels partits. A risc de caure només en la crítica a tercers, asseguren que el relat és també un exercici "d'autocrítica". Es miren i ho admeten: en els dos anys que va durar la passada legislatura no només van mantenir un pols en el grup parlamentari amb Lluís Rabell i Joan Coscubiela, sinó que entre ells dos tampoc van saber "posar-se d'acord" en molts moments.
Fachin: "Jo havia de partir-me la cara, però Pablo Iglesias em va enviar un missatge demanant que desautoritzés l'Àngels i jo ho vaig fer. Em va fer molta vergonya"
Fachin, que arraconat per Iglesias va deixar la secretaria general de Podem el 6 de novembre, admet que el capítol més difícil d'escriure és aquell on explica com va desautoritzar Martínez per votar a favor d'una partia pressupostària pel referèndum mentre la resta del grup premia el botó del no. "Jo havia de partir-me la cara, però Pablo Iglesias em va enviar un missatge demanant que la desautoritzés i jo ho vaig fer. Em va fer molta vergonya. Ara podria posar moltes excuses, però la qüestió és que ho vaig fer", explica. I afegeix: "Àngels, m'has perdonat?". Ella se'l mira amb mig somriure, i respon: "La solidaritat de fons entre l'Albano i jo està per sobre. Em va doldre no quan ell em va dir que em desautoritzaria, sinó quan vaig sentir les declaracions. Vaig pensar que estàvem molt lluny".
La defensa del "referèndum impossible" de Catalunya Sí que es Pot
Al final, però, Fachin es va rebel·lar. Dins del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot ja havia plantat batalles amb les seves "operacions llum morada" tot exigint més visibilitat per a Podem. "Mai es va debatre qui era el portaveu. Havia de ser sí o sí Coscubiela. No es decidia res en cap òrgan democràtic. Funcionava el "ho faig perquè em dona la gana" i a toc de pito perquè entre quatre es van fortificar. Quan Això passa només et queda la rebel·lió. Jo no volia el control del grup, només que funcionés mínimament de forma democràtica", relata Fachin, que conclou, amb un to de resignació, que el problema era que "Iglesias estava més d'acord amb Coscubiela que amb les bases de Podem". Martínez diu que, de fet, amb l'entrada de Catalunya en Comú al Parlament, sí s'han vist canvis en el funcionament del grup: "Ara parlen tots. Un dia el Xavi, un dia l'Elisenda, un dia la Marta, un dia la Jéssica... A CSQEP això no passava, era monolític".
Àngels Martínez i Albano Dante Fachin acaben de publicar un llibre Foto: Adrià Costa
Els dos exdirigents de Podem asseguren que van veure aviat que el grup parlamentari no funcionaria. "Jo abans que ell", diu Martínez. Fachin assenteix. Va ser amb l'aproximació de la data del referèndum que el grup va acabar implosionant. "El problema no era defensar el sí o el no, el problema era que no estaven disposats a defensar la radicalitat democràtica", afirma l'exlíder de Podem. La seva companya de fatigues polítiques ho diu sense pèls a la llengua: "No estaven disposats a què el poble de Catalunya decidís ni a què el Parlament fos sobirà. Defensaven el referèndum de la convenció de Venècia perquè sabien que era impossible i així no s'haurien de pronunciar ni pel sí ni pel no".
Martínez: "CSQEP defensava el referèndum de la convenció de Venècia perquè sabia que era impossible i així no s'havien de pronunciar ni pel sí ni pel no"
De Fachin alguns celebren que "s'hagi fet independentista". D'altres, ho lamenten. Ell, però, no es defineix com a tal. De fet, considera que és el de menys en aquests moments. "A l'1-O vaig votar que sí, però podria haver votat que no, m'és igual", diu. L'important, insisteix, és l'apoderament ciutadà i una radicalitat democràtica que, segons ell, no té ara un interlocutor a l'estat espanyol que permeti creure que l'Espanya plurinacional és viable a curt i mig termini. No ho serà, de fet, fins que s'obri la porta a un referèndum acordat i permès per l'Estat.
La incomprensió del "canvi profund" que s'està produint
Fent una radiografia a l'actual situació, Martínez considera que la política catalana està "enquistada en l'1 i el 3 d'octubre" i que per entendre què està passant s'ha de comprendre una premissa que considera que ni Podem ni l'espai dels comuns reconeixen: "Jo sempre havia dit que perquè Catalunya fos independent el poder econòmic i els partits coaligats ho havien de voler. Ara, el poder econòmic segueix mantenint que no vol la independència, però els partits que eren condescendents amb les oligarquies estan patint una transmutació".
Àngels Martínez reconeix la seva decepció amb Podem i Pablo Iglesias. Foto: Adrià Costa
És possible, doncs, bastir una majoria "del 80%", com diuen al llibre, amb l'herència de l'antiga Convergència que tant van batallar des dels moviments socials? "Àngels, puc començar i després tu em desautoritzes?", diu rient Fachin. Argumenta que la ciutadania ha canviat en els darrers anys. Que aquells votants que durant molts anys van garantir la supremacia de partits lligats a les oligarquies, que creien que La Caixa era "el banc dels catalans", que "El País era d'esquerres" i que la UE era una meravella, ara pensen diferent i ho qüestionen tot. "S'estan produint un canvi de fons mentre des de Podem se sosté que part d'aquest procés el lidera els del 3%", sentencia. Un canvi que, reconeixen, també els ha arrossegat a ells. I entenen que també a dirigents com Carles Puigdemont. "Per a mi era el senyor que va privatitzar l'aigua a Girona. Però què pensa ell ara de, per exemple, La Caixa o els desnonaments", deixa anar Fachin.
El rumb dels pròxims mesos
I ara, què? "La política catalana està buscant encara una resposta a l'1 i el 3 d'octubre", diu l'exdiputat. "El que més por em fa és un Govern als núvols que amagui la distància creixent que s'està obrint entre la gent de l'1 i el 3 d'octubre i les institucions", alerta Martínez, que sosté que cal seure a parlar "sense por, obertament i amb tothom", cosa que, lamenta, no s'està fent. Si la derivada d'això és anar a unes eleccions, ella defensa que s'afrontin amb una gran coalició plural de l'independentisme amb el sector més sobiranista dels comuns.
Fachin: "La política catalana està buscant encara una resposta a l'1 i el 3 d'octubre"
Els representa algun partit? "Mai més cap partit em tornarà a representar", diu ella. Fachin no respon de forma clara: "Cal donar una resposta amb unes noves coordenades". Els comuns, assegura, encara "està per veure què seran". Li resulta un espai "poc creïble" després de la seva experiència personal a Podem, del qual ara és el propi Xavier Domènech el secretari general. Independentment d'això, Fachin creu que la resposta col·lectiva a la situació trigarà "molt de temps" en arribar i no descarta participar en un futur a una llista electoral. "Hi ha gent a la presó. Ha d'arribar quan abans millor", replica Martínez. "Però això no ho arreglaràs formant Govern una setmana abans o després", continua Fachin. "Però coi, que comencin a parlar. Intentar amagar l'ou em sembla una estafa política per part de tothom", conclou Martínez.
Fachin i Martínez van formar part de Catalunya Sí que es Pot Foto: Adrià Costa