El despertador: 17 d'abril

Ja n'hi ha prou, jutge Llarena

La plantada dels "Jordis" i Junqueras davant el Suprem servirà com a mínim per tancar les boques dels oportunistes. El jutge instructor té problemes per demostrar la malversació. Avui també són notícia la mesa del Parlament, el futur del Pitarra, el servei de seguretat de la manifestació de diumenge, el final de la República catalana i Helenio Herrera

per Ferran Casas, 17 d'abril de 2018 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Segueixen les declaracions indagatòries al Tribunal Suprem en el marc de la instrucció del jutge Llarena sobre els suposats delictes de l'1-O. Avui escoltarà els consellers Josep Rull, Raül Romeva i Joaquim Forn. El magistrat intenta demostrar que, a més de rebel·lió i violència, hi va haver malversació. Ni ell ni la Guàrdia Civil han estat capaços de demostrar l'ús de diner públic per finançar el procés, i fins i tot Cristóbal Montoro ho nega malgrat la voluntat incriminatòria dels poders de l'Estat. Aida Morales explica com es va desfent com un terròs de sucre aquesta acusació, que a l'estranger tampoc es veu clara. No és, però, garantia de res, perquè fins ara l'arbitrarietat ha estat màxima.

Ahir al Suprem va ser el torn d'Oriol Junqueras (que va negar haver usat "un sol euro públic" l'1-O) i els "Jordis". Vista quina és l'actitud de la justícia espanyola, que opta per la venjança i la màxima duresa diguin el que diguin els investigats, ningú va optar per escapolir-se i aquest cop no es van enviar missatges contradictoris en relació als actes d'octubre. Es va visualitzar l'anunciat canvi d'estratègia en les defenses després de constatar la intransigència del jutge. El líder d'ERC va recordar que defensar i promoure la independència és "plenament legal" i tant ell com els "Jordis" van denunciar la manca "d'imparcialitat" del magistrat. La seva plantada segur que evita enrarir encara més el clima a l'independentisme i tanca les boques d'alguns oportunistes. Llegiu també l'opinió de Joan Serra Carné.


El futur de Puigdemont. La mesa del Parlament es reuneix aquest matí amb dues patates calentes en forma de recursos: un sobre la delegació de vot de Puigdemont, que no ha estat expressament autoritzada pel Suprem, i l'altra sobre la reforma de la llei de la Presidència per poder ser investit telemàticament. Són dos assumptes que marcaran la sortida de l'actual atzucac un cop el president ha dit (veurem què fa el bloc republicà per impedir-les) que ell tampoc vol eleccions. Per cert que la seva entrevista a TV3 va tenir ahir una peculiar derivada: Ciutadans i el PP se les van tenir a costa de fins on i com cal intervenir la televisió pública catalana. Molt liberal tot. Ho explica Bernat Surroca en aquesta informació.

Colau i el Pitarra. Un dels debats polítics i socials a Barcelona és sobre els signes d'identitat de la ciutat. I això vol dir també sobre el seu patrimoni cultural. El darrer cas, donat a conèixer per NacióDigital a través d'un reportatge de Dani Cortijo a la seva secció Altres Barcelones, és el del restaurant Pitarra, bressol del teatre català que pot acabar convertit en un pub irlandès. De moment han posat el crit al cel el PDECat i ERC, que ahir va presentar una campanya per forçar l'ajuntament a implicar-se. L'equip de govern d'Ada Colau encara no ha badat boca però avui serà interpel·lat en comissió pels republicans. 


Vist i llegit

El Periódico té el sa costum d'entrevistar a la seva contraportada personatges anònims amb històries personals que són curioses. És el cas del monjo de Poblet Paco Martínez-Soria, que abans havia estat escolapi però que als 90 va entrar al panteó al monestir de l'ordre del Cister. Resulta que el religiós és fill del popular actor humorístic d'espanyolades. Parla del seu pare i de com Jordi Pujol va "intercedir" per dignificar el seu record a Catalunya. L'entrevista és de Manuel Arenas



 El passadís

Alguns polítics i mitjans de comunicació de Madrid es moren de ganes de poder establir un vincle entre el procés i la violència. El darrer intent ha estat a costa de les protestes dels CDR. Però el sobiranisme no els ho vol posar fàcil. La darrera prova la manifestació pels drets civils pels drets civils i els presos. Ni un incident. Per assegurar-ho, l'organització va comptar amb un experimentat servei d'ordre que formaven, de forma voluntària, agents dels mossos, policies locals, guardes forestals i bombers. Quatre en un. 


 L'efemèride

El 14 d'abril de 1931 Francesc Macià, líder d'ERC, va proclamar la República catalana. Ho va fer en paral·lel a la proclamació de l'espanyola. Aquella república de Macià volia convertir-se en estat i, en pla d'igualtat, confederar-se. Però l'esquerra espanyola -que ja es deia fraternal- no va acceptar que el canvi de règim anés tan enllà. Tres dies després, el 17 d'abril de l'any 1931, tal dia com avui fa 87 anys, amb dolor del seu pare polític i dels que l'envoltaven, els republicans espanyols convencien Macià i aquest acceptava canviar la República per un govern de la Generalitat (uns institució medieval) i un Estatut. La pel·lícula 14 d'abril, Macià contra Companys, que podeu recuperar aquí, explica bé el moment.  


 L'aniversari

El 17 d'abril de l'any 1910 (encara que no està clar perquè ell afirmava ser de 1913 o 1916 segons el cas) naixia a Buenos Aires, a l'Argentina, el genial entrenador de futbol Helenio Herrera, que va morir a Venècia el 1997. HH o el mag era fill d'espanyols nacionalitzats francesos i va destacar de jove com a jugador en club de França. Com a entrenador va fer fortuna a Espanya i a Itàlia. Va entrenar el Barça de Laszli Kubala i Luís Suárez i va guanyar dues lligues, una copa de Fires (ara Europa League) i una copa del Generalíssim. De fet, el Barça va ser el darrer club que va entrenar fins a la seva retirada el 1981. Va estar a punt de ser campió de lliga. Herrera va deixar grans frases com la de "guanyar sense baixar de l'autocar" o que "amb deu es juga millor que amb onze". La web del club el va recordar i també aquest reportatge de TVE sobre la seva primera etapa blaugrana.  
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Arxivat a:
El despertador
Participació