procés català

La manca de proves i els dubtes europeus debiliten el relat de la malversació

Montoro admet que el referèndum de l'1 d'octubre "no es va pagar amb diners públics" i la justícia alemanya creu que l'acusació de malversació cap a Carles Puigdemont no és ferma | La Guàrdia Civil intensifica els registres i les detencions per ordre del jutge Llarena i considera que obrir locals públics equival a pagar factures amb diner públic

per Aida Morales, 16 d'abril de 2018 a les 20:20 |
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. | Adrià Costa
El relat de la malversació es desfà com un terròs de sucre. Després que tribunal alemany de Schleswig-Holstein hagi considerat que, al menys en el cas de Carles Puigdemont, no es pot entendre un delicte de rebel·lió, són diversos els elements que fan trontollar, també, el de malversació. Aquesta és una de les lectures que es desprenen de les declaracions dels líders polítics que han comparegut aquest dilluns al Tribunal Suprem, en el que s'anomena declaracions indagatòries.

Ho han negat i és també una visió que cada vegada agafa més rellevància, sobretot per la manca de proves que sostenen el suposat delicte, un dels més importants, després del de rebel·lió, pel qual es processa els líders independentistes. Les urnes les va pagar un privat, la societat civil hi va col·laborar i altres despeses van quedar pendents, cosa que fa difícil provar el delicte.


El delicte de malversació es concreta en l'ús indegut de recursos públics per part d'autoritats o funcionaris de l'administració. És a dir, parteix de la base que l'1-O i el procés sobiranista en el seu conjunt es van pagar amb diners de la Generalitat. Específicament, el jutge del Suprem Pablo Llarena l'imputa als membres del Govern que durant la legislatura van ser diputats i van tenir un paper rellevant en la realització o organització del referèndum. Aquests són Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, que a més era conseller d'Economia i controlava els comptes, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Josep Rull, Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret.

El tribunal alemany sol·licita més proves al jutge Pablo Llarena i dubta que la despesa de l'1-O sigui punible

El motiu que esgrimeix el jutge és, sobretot, el disseny de la campanya del referèndum, que va requerir d'estructures informàtiques i logístiques, a banda de l'atenció d'observadors internacionals, la publicitat institucional i un calculat operatiu per tal que la votació es pogués realitzar. Una deposició de fons que Llarena considera que va arribar de fons públics, malgrat que això s'hagi desmentit en diverses ocasions, sigui des del Govern de la Generalitat o d'entitats ciutadanes.

Cerca desesperada per trobar proves


Els elements que sostenen el delicte, doncs, poc a poc es van desfent. Així ho va considerar ​també el tribunal alemany, que ja va sol·licitar més proves a Llarena perquè creia que el delicte no era ferm. De fet, el jutge germànic va dir que dubtava que la despesa de l'1-O fos punible, ja que no s'havien fet pagaments efectius, i no hi havia una descripció suficient de les circumstàncies en les quals es van produir. 
 

Referèndum de l'1 d'octubre a les Cotxeres de Sants. Foto: Adrià Costa

Referèndum de l'1 d'octubre. Foto: Adrià Costa


En aquest punt, i per investigar més a fons aquest delicte, el magistrat del Suprem va anunciar l'obertura d'una nova peça per investigar aquesta malversació, i va demanar a la Guàrdia Civil més documentació que servís de prova. Abans, l'Institut Armat havia entregat un informe que feia referència a les despeses públiques orientades a la celebració del referèndum, on indicava que el Govern s'havia gastat prop de mig milió d'euros, com a mínim, en publicitat il·legal.

La decisió del jutge es va produir després que la Guàrdia Civil escorcollés el despatx i domicili del secretari de Difusió de la Generalitat, Antoni Molons, que va ser cessat pel 155. El mateix dia, a més, els agents també van fer una intervenció a la seu d'Òmnium Cultural per buscar informació vinculada al pagament de factures per part del Govern, de la campanya institucional del referèndum. 

El ministre d'Hisenda apunta la possibilitat de considerar malversació el fet d'obrir recintes de titularitat pública

En el marc d'aquesta investigació, doncs, la Guàrdia Civil va ampliar darrerament la llista d'investigats, i es va fixar en el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, concretament amb el director de l’Administració Oberta de Catalunya, Manel Sanromà; el director del CESICAT, Xavier Gatius, i el secretari general de Telecomunicacions, Societat Digital i Ciberseguretat, Jordi Puigneró. Els tres es van negar a declarar al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.

L'institut armat també s'ha fixat en el nou home fort d'ERC, Pere Aragonpes, a qui s'intenta vincular a diverses gestions per aprovar una transferència de 3,4 milions d'euros per a campanyes publicitàries. 

El govern espanyol recula

Les declaracions que ha fet aquest dilluns el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro són un punt d'inflexió, si més no, a nivell polític. En una entrevista a El Mundo, ha assegurat, sobre l'1-O: "No sé com es va pagar, però no va ser amb diners públics". Un pas enrere, però, que a continuació ha intentat justificar, apuntant la possibilitat que es considerés malversació, el fet d'obrir un recinte de titularitat pública -com un col·legi- per a un "acte polític", com va ser el referèndum. 
 

Un veí de Sant Vicenç dels Horts penjant un cartell de Junqueras Foto: ERC


Les proves, però, són dèbils, i les declaracions dels imputats en la causa, contundents. En la seva última paraula abans de judici, el vicepresident i conseller d'Economia Oriol Junqueras ha repetit que no es va destinar "ni un euro" a l'1-O, i ha recordat que el conflicte català és polític i, per tant, hauria de sortir dels tribunals. "Defensar la independència i promoure-la és plenament legal", ha sentenciat.

Els arguments de la defensa dels consellers processats per malversació són, majoritàriament, els de desvincular-se d'aquest finançament que, per altra banda, ja va tombar en dues ocasions el Tribunal Constitucional. Malgrat que el departament de Junqueras el contemplava pels pressupostos del 2017 amb una partida de 5,8 milions, l'alt tribunal espanyol va suspendre totes les disposicions destinades a finançar la consulta -per primera vegada- el mes d'abril i, posteriorment, el mes de juliol. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació