corrupció

Del somni d'Aznar al cas Cifuentes: així ha fet aigües «la universitat del PP»

Es va crear el primer any de govern d'Aznar per ser un cap de pont del Partit Popular en l'àmbit acadèmic, però la suma d'escàndols i el biaix ideològic han degradat el nom de la institució

per Pep Martí, 16 d'abril de 2018 a les 21:02 |
El cas Cifuentes ha generat una de les pitjors crisis que ha patit el Partit Popular. En un primer moment, l'afer del màster va semblar un petit escàndol que tan sols erosionaria la imatge de la presidenta madrilenya. Aquest dilluns, el mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, intentava relativitzar l'abast del cas, ironitzant sobre l'afany d'acumular títols de Cifuentes. Però l'escàndol ha esdevingut una amenaça al principal bastió del PP i, a més, suposa la fallida d'un dels projectes més ambiciosos de l'aznarisme dels primers anys, la Universitat Rei Joan Carles (URJC). El PP de José María Aznar tenia pretensions intel·lectuals i volia competir en igualtat de condicions amb els sectors progressistes en un àmbit que fins als anys noranta semblava blindat a la intelligentsia liberal: la universitat.    

L'odiosa comparació amb la Carles III


L'any 1989 es va fundar la Universitat Carles III, sent el seu primer rector Gregorio Peces Barba, un catedràtic de Dret que havia estat diputat del PSOE durant els anys de la transició. Fill d'un altre professor d'idees republicanes, Peces Barba era un dels pocs polítics amb perfil intel·lectual del seu partit. La Carles III va néixer en els anys del predomini socialista a l'Estat i quan la Comunitat de Madrid semblava un tancat segur pels socialistes. Sempre ha estat vista com un centre d'influència socialista, però l'empremta de Peces Barba va ser prou forta com per encarrilar la universitat com un cnetre de referència.

El PP va arribar al govern de la Comunitat el 1995, amb Alberto Ruiz Gallardón. Un any després, era Aznar qui s'instal·lava a la Moncloa. En l'entorn del PP havien anat conformant-se petits nuclis intel·lectuals. La FAES encara era un somni. Gustavo Villapalos era dels pocs personatges rellevants del món universitari que no amagava la seva proximitat al nou poder. Va passar del rectorat de la Complutense -on va fer honoris causa al banquer Mario Conde- a conseller d'Educació de Madrid. Per les aules de la Complutense corria llavors una jove Cristina Cifuentes. Va ser Villapalos qui va idear el projecte de la Universitat Rei Joan Carles.     

Una corrua d'escàndols

Un dels factors que ha impedit a la URJC ocupar un espai de lideratge en la xarxa universitària espanyola ha estat la corrua d'escàndols que ha anant sumant al llarg de la seva història. Hi ha hagut de tot: irregularitats en els contractes, com l'extralimitació de contractes de professors visitants, que es poden fer a dit,  convocatòria de concursos per ocupar places en què constaven de manera clara els requisits exigits, algunes decisions polèmiques, com la concessió d'un honoris causa a l'exvicepresident Rorigo Rato...  Un honoris causa, per cert, que la universitat es va resistir a retirar-li un cop va esclatar l'afer de les targetes black.   


Però els escàndols han esquitxat també els màxims responsables de la institució. Ja va ser polèmic que qui va ser més anys rector, Pedro González-Trevijano, forcés un tercer mandat de govern, un assumpte que va acabar al Tribunal Constitucional, que finalment va acollir l'empara de l'exrector. Qui, per cert, ara és magistrat del TC, sòlidament alineat amb l'ala més dretana del tribunal. Precisament relacionat amb aquest cas, eldiario.es va fer públic una gravació on suposadament González-Trevijano intentava subornar un professor que l'havia denunciat perquè retirés la demanda contenciosa-administrativa.

El rector que va succeir González-Trevijano, Fernando Suárez, va tenir més mala sort. Se li va descobrir un delicte de plagi del treball de diversos investigadors -entre ells, professors de la UB-, des d'articles a tesis doctorals. Suárez es va resistir amb ungles i dents a renunciar, però al final no li va quedar més remei i cedir el lloc a 'actual rector, Javier Ramos.  Es dona el cas que l'exrector és fill de Luis Suárez Fernández, un historiador que, tot i ser medievalista, va escriure una voluminosa obra titulada Francisco Franco y su tiempo.  És un dels pocs historiadors que ha pogut accedir a l'arxiu de la família del dictador.
 

El rector de la URJC, Javier Ramos, al centre. A l'esquerra, Álvarez Conde, director del suposat màster de Cifuentes. Foto: Europa Press

 
Vells coneguts de Rajoy

El vincle entre la URJC i el PP és evident. També ho és amb el mateix Mariano Rajoy. Diversos noms rellevants amb responsabilitats al centre han tingut lligams molt precisos amb el president del govern. Un d'ells és precisament Enrique Álvarez Conde, qui va dirigir el màster falsejat de Cifuentes, qui va ser director general de l'Institut Nacional d'Administració Pública en el primer govern Aznar. Álvarez Conde depenia del ministre d'Administracions Públiques, Mariano Rajoy. Álvarez Conde ha estat suspès dels eu càrrec per la universitat.

Un altre antic col·laborador del president espanyol és Francisco Marhuenda, ara director de La Razón i excap de gabinet de Rajoy, qui és professor de la universitat. Marhuenda imparteix diverses assignatures en l'àrea d'Història del Dret i les Institucions.

I un empresari molt amic de Rajoy és l'hoteler gallec Amancio López Seijas, president del grup Hotusa, un emprenedor fet a si mateix. Presideix el Consell Social de la Rei Joan Carles, que ha de vetllar pel vincle entre l'entitat i la societat i avalar els seus comptes. En el mateix organisme hi ha un altre nom conegut, Adolfo Suárez Illana, fill de l'expresident Suárez i que va ser candidat del PP a Castella-la Manxa fa molts anys.

Mal posicionada en els rànquings

Com a "oficina de col·locació" sembla que ha tingut èxit. Però no es pot dir que la pretensió de erigir un centre acadèmic competitiu i de prestigi hagi estat assolit. La universitat arrossega un pes massa feixuc. En la major part dels rànquings que avaluen les universitats de manera global, la URJC apareix en les pitjors posicionades, i en el cas de les madrilenyes, clarament per sota en la major part dels índexs de la Carles III. Segons el rànquing elaborat pel CSIC, la primera seria la Universitat de Barcelona, mentre que la Rei Joan Carles ocuparia la posició 33.  En el rànquing elaborat per la Fundació BBVA, el centre és ubicat en el nivell número 7 dels 11 que s'estableixen. Poc per una universitat que va néixer amb pretensions triomfalistes. En la caiguda de la URJC, hi ha molt de símbol de la fi d'una època, la del PP que s'havia arribat a creure omnímode.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació