Entrevista

Barcelona, superació i Frankenstein: els tres pilars del nou llibre d'Ada Castells

L'escriptora i periodista publica "La primavera pendent", la primera de les novel·les que conformen l'ambiciós projecte literari "Matar el monstre", impulsat per Comanegra

per Esteve Plantada, 17 d'abril de 2018 a les 12:46 |
Ada Castells publica «La primavera pendent» | Esteve Plantada
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Matar el monstre és un projecte literari de gran envergadura impulsat per Comanegra. A partir de la commemoració del bicentenari de la publicació de Frankenstein, el clàssic de Mary Shelley, es preveu la publicació de set novel·les que han estat encarregades a set autors catalans contemporanis: Julià de Jòdar, Jordi Coca, Miquel de Palol, Ada Castells, Núria Cadenes, Mar Bosch i Susanna Rafart. Set volums que acabaran donant forma a una "gran novel·la sobre Barcelona".
 

L'encarregada d'obrir el joc és l'escriptora Ada Castells amb La primavera pendent. Una història ambientada a una Barcelona en transformació, any 1818, centrada en una dona "que s'ha cansat d'esperar" i que narrarà com la ciutat que sobreviu a les cendres de la guerra del Francès. Castells valora positivament l'experiència. "Ha estat molt divertit. A cada autor li tocava un any i a mi em va tocar el 1818, amb una escena on Francesc Estany escriu un llibre inspirat en Frankenstein, que va ser molt mal rebut. Ell prometia que en 200 anys a Barcelona hi hauria éssers immortals". Un motiu que es va repetint a cada nou llibre, però canviant de nom i amb la incertesa de no saber què escriuran els altres.

"Hi ha una premissa, però la resta és de collita pròpia. En el meu cas, m'he inventat la història de Carme Coroleu", explica. "És un encàrrec, però estic especialment satisfeta amb el resultat". Castells s'ha deixat emportat pel personatge, amb abundant informació extreta del llibre Memòries d'un menestral, de Josep Coroleu. "La Carme és filla d'un fabricant d'indianes. Es casa amb un aprenent de la fàbrica que està convençut que fer un monstre és possible. Fins que ell marxa i veiem l'evolució d'ella, de com entra en aquest món masculí, i de com ell ho fa en el femení". Amb un viatge a la inversa: de la resposta científica i raonable, fins a acabar descobrint un món poètic.

Romanticisme i la visió feminista
 

"Ell busca científics i topa amb un món de poetes romàntics –Shelley, Lord Byron–. No entén res", rebla. Fins que, en un punt determinat, la història es converteix en novel·la epistolar. "Envia cartes a la seva dona, explicant els avenços en les investigacions". Potser fins que es retrobin, mútuament. "De fet, al llarg de la novel·la jugo amb la imatge de les taronges. La Carme està fent confitura en un rebost i espera el retorn del seu marit. Al final, és una metàfora de l'espera de la mitja taronja. I no s'adona que ella ja és una taronja sencera".
 
Un gir que podria fer pensar en una reivindicació feminista. "En part, sí. Però és absurd si tenim en compte l'època. Ella no n'era gens conscient, és una lectura que fem nosaltres avui en dia", subratlla Castells. "Ella estava destinada a casar-se, tenir fills i fer de pubilla. No li queda més remei que fer-se càrrec d'aquest món tan pesat de la fàbrica. Però li agafa el gust. En tot cas, el que m'interessa més de la història és que Frankenstein és un personatge a la recerca de l'amor. Ningú l'estima i això el converteix en un monstre per a tothom. És la impossibilitat d'estimar, de superar la repugnància".
 
Barcelona, més enllà del "monstre"

Amb tot, no només de monstres viu aquest projecte impulsat per Comanegra. "Barcelona també és una de les protagonistes de la novel·la, una ciutat que manté part de la muralla i és plena de plagues, malalties, moltes pudors, amb una vida molt dura a l'interior". Gràcies a l'escriptura de la novel·la, Castells ha descobert el plaer de conèixer més sobre la ciutat i de documentar-se a la biblioteca. "Vaig anar molt a la Biblioteca de Catalunya, fins al punt d'acabar agafant la intimitat, amb aquestes veus que m'arribaven del passat. Tot per construir la Carme Coroleu", assegura. "La feina d'edició ha estat bestial, molt intensa, i m'he sentit molt acompanyada. Per a un escriptor, això és fantàstic".
 
Una novel·la que ha permès recuperar la condició artesanal a Ada Castells, aquell "fet de deixar de banda el creador i veure que tens ofici, i que ho pots fer, que pots construir una novel·la a partir d'uns punts". Ho reafirma ella mateixa, amb la certesa d'haver trobat una veu i una tranquil·litat. "Quan ets jove, estàs mes pendent del que diran de tu. Tens mes pors, estàs insegur, però jo estic en un moment de molta fortalesa". De fer-ho perquè t'agrada, no per aconseguir res. "I això et dona molta força. Ara he fet la novel·la que havia de fer". La millor porta d'entrada possible a un projecte arriscat, però també fascinant.
 

Ada Castells publica «La primavera pendent» Foto: Esteve Plantada

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació