comuns

Els comuns dissenyaran una direcció bicèfala per compartir el lideratge de Domènech

El coordinador d'Organització, Xavier Matilla, explica que Catalunya en Comú avançarà cap a un coordinació general de "tàndem d'un home i una dona" a partir de l'assemblea organitzativa del diumenge | Barcelona tindrà un "estatus especial" organitzatiu i el partit vol garantir "autonomia" per les llistes de les municipals

per Sara González, Barcelona, 16 d'abril de 2018 a les 21:35 |
Xavier Domènech, en un míting | Dani Gago / Catalunya en Comú
Els comuns fan endreça del partit. Un any després de naixement de la confluència, Catalunya en Comú afronta aquest diumenge una assemblea organitzativa que ha de fixar la seva estructura definitiva i posar els fonaments per a la seva implementació territorial, requisit que consideren imprescindible per poder créixer i fer un pas endavant en els reptes pendents de la seva construcció. Una de les primeres derivades visibles d'aquest conclave serà que el partit passarà a estar governat per una bicefàlia -un home i una dona- un cop es renovin els òrgans de direcció, que es preveu que sigui abans de les vacances d'estiu. Això suposa que, en qüestió de mesos, Xavier Domènech -es dona per fet que optarà a seguir sent coordinador general- compartirà lideratge de forma equitativa amb una altra dirigent del partit.

"El disseny de l'estructura organitzativa es pot explicar com un projecte arquitectònic. Poden haver-hi edificis de pedra, amb finestres petites i tancades o de fusta, flexibles, on entri llum i siguin permeables perquè es vegi què passa a dins", explica a NacióDigital Xavier Matilla, el coordinador d'Organització i Territori del partit, arquitecte urbanista de professió, però també de l'estructura interna de Catalunya en Comú. L'egarenc ha liderat i vetllat la confecció de l'esborrany dels estatuts, el document que recollirà com s'organitza el partit, com es consolidarà al territori, com s'escullen els membres dels òrgans que el comandaran i on es recollirà que els lideratges a Catalunya en Comú siguin col·legiats.


Un partit governat per un tàndem i amb lideratges col·legiats al territori

El punt tercer de l'article 25 de l'esborrany dels estatuts recull que la coordinació general "està integrada per un mínim d'una persona i un màxim de tres, garantint que el nombre d'homes no sigui superior al de dones". Matilla explica que aquest redactat canviarà després de les aportacions en forma d'esmenes que s'ha fet a partir dels debats territorials. "Diverses esmenes demanaven des de l'àmbit local interpretar la coordinació general d'una manera més col·legiada per repartir responsabilitats", assegura.

Així doncs, es fixarà que les coordinacions tant nacional com territorials l'assumiran "com a mínim dues persones i un màxim de quatre" garantint sempre, com a mínim, un 50% de dones. A nivell nacional, el més probable és que s'acabi avançant cap a un "tàndem d'un home i una dona". Els mandats tindran una durada de dos anys a nivell nacional -la majoria de partits celebren congressos cada quatre anys- i entre dos i quatre en l'àmbit local.

Matilla: "Diverses esmenes demanaven des de l'àmbit local interpretar la coordinació general d'una manera més col·legiada per repartir responsabilitats"

L'actual executiva i coordinadora -el màxim òrgan del partit entre assemblees- de Catalunya en Comú es va escollir fa un any i tenia un caràcter provisional. Si no s'altera el calendari previst, serà abans de les vacances d'estiu quan el partit celebrarà primàries per renovar els càrrecs i quan es farà efectiva la bicefàlia. La tria de la nova executiva es farà en assemblea i es prioritzarà la "lògica d'equips". Així doncs, les candidatures que es presentin hauran d'especificar quines són les persones que optaran al tàndem -o al trident o quartet- de coordinació. 
 

Xavi Matilla, durant la conversa amb NacióDigital Foto: Adrià Costa


La prioritat de les candidatures del 2019 amb Barcelona al capdavant

Matilla explica que es donarà prioritat a la confecció de les candidatures del 2019, que es bastiran en base a un decàleg municipalista. Serà en una segona fase que es consolidaran els òrgans locals. La confecció de les llistes es farà sota els principis d'"autonomia i corresponsabilitat", amb la qual cosa d'entrada les candidatures no hauran de ser imprescindiblement ratificades pels òrgans nacionals. "Les municipals del 2019 són molt importants. Torna a ser un moment de crida i d'obertura per construir projectes superadors", afirma Matilla.

Els estatuts sí atorguen "un estatus especial" a Barcelona. "Per les seves dimensions i característiques, pel seu potencial com a capital de Catalunya, la seva projecció internacional i pel fet que existeixi una organització confluent pròpia anterior a Catalunya en Comú, per al municipi de Barcelona es respectarà un estatus propi a nivell de gestió, funcionament i model organitzatiu d'acord amb la seva singularitat", recull l'article 11 de l'esborrany dels estatuts. 

La confecció de les llistes es farà sota els principis d'"autonomia i corresponsabilitat" en base a un decàleg que fixarà els criteris

Singularitzar Barcelona acaba derivant també en una major marge de maniobra perquè Barcelona en Comú esculli la llista de les eleccions del 2019. Ada Colau ja ha començat, de fet, a rumiar la composició de la candidatura. Matilla diu, però, que aquesta "autonomia" la tindran també garantida la resta de territoris. "Les llistes s'aproven a l'assemblea local i cada municipi és autònom per confeccionar-les en base a uns documents de criteris generals emmarcats en el nostre ideari polític". La voluntat és que hi hagi molta autonomia", subratlla el responsable d'Organització.

Catalunya en Comú pretén defugir, a més, les candidatures fantasma, és a dir, llistes a territoris on no tinguin una implantació territorial adequada a la nova lògica de confluència. Es prioritzaran, asseguren, els criteris "qualitatius" i no "quantitatius", una premissa sobre la qual també pivotarà la consolidació de l'estructura territorial. "Més que aterrar volen arrelar, generar vincles", resumeix Matilla.

Els estatuts també fan referència a Terrassa, on el procés de confluència també està més avançat perquè la del 2015 és considerada una candidatura "d'èxit". El text, però, incorporarà el reconeixement a aquells espais orgànics territorials que també hagin avançat en aquest sentit. Es tracta, expliquen des d'Organització, de compaginar les diferents velocitats de les confluències.
 

Ada Colau en un ple a l'Ajuntament de Barcelona Foto: Jordi Bes


Una estructura "oberta, flexible i porosa"

El coordinador d'Organització defineix l'estructura organitzativa que es pretén pel partit com "oberta, flexible i porosa". Un dels primers reptes és ser "capaç d'interpel·lar a molta més gent", i això passa per evitar que es produeixi un simple canvi de nom de les estructures preexistents majoritàriament d'ICV i EUiA i aconseguir que siguin "superades" amb la incorporació de nous sectors, una concepció que no ha estat exempt d'estira-i-arronsa interns. Quadres territorials ecosocialistes van expressar inquietud a la convenció que van celebrar en el mes de març pel risc de quedar desdibuixats en les confluències municipals.

Les assemblees locals seran obertes a la ciutadania i es buscarà anar més enllà del concepte de militància clàssica. Tots els inscrits, segons els estatuts, tindran els mateixos drets i deures, es podran aportar quotes de forma voluntària però la prioritat és facilitar noves formes d'implicar-se en el projecte. Per exemple, col·laborant amb l'aportació d'habilitats professionals. "Cal tenir diferents graus de permeabilitat". 

En quant a la composició dels òrgans de direcció, es buscarà potenciar l'entrada de responsables que no ostentin ja responsabilitats públics. La presència de càrrecs electes a les llistes als òrgans estaran limitades a un 30% dels seus membres. 

Un consell nacional amb representació territorial

Dirigents de l'executiva han explicat a NacióDigital en els darrers mesos que són conscients que l'actual coordinadora, el màxim òrgan del partit entre assembles i presidida per l'alcaldessa Ada Colau, ha acabat resultant "inoperativa" a la pràctica. Amb l'aprovació dels estatuts, la coordinadora passarà a dir-se "consell nacional dels comuns" i es reunirà ordinàriament cada dos mesos. Estarà compost per un mínim de 150 persones i un màxim de 200 i un 40% seran càrrecs electes de representació territorial. "Es busca que el consell nacional tingui un caràcter deliberatiu i de reflexió", explica Matilla. L'article 8 dels estatuts especifica la necessitat de garantir l'"eficiència orgànica". 

L'executiva del partit, que serà escollida per l'assemblea, estarà formada per entre 30 i 40 membres i es reunirà de forma ordinària cada 15 dies. En les primàries per escollir els seus membres es prioritzarà la "lògica d'equip". Els responsables de les àrees polítiques conformaran el nucli coordinador -la direcció- que es reunirà setmanalment i sobre la qual recaurà el pes del comandament del dia a dia. 
 
 Xavier Domènech, en un míting a Granollers Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú




 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació