terrorisme

Els joves d'Altsasu neguen «odi» i l'agressió als guàrdies civils

Asseguren que no pertanyen al moviment Alde Hemendik, tot i que el coneixen "com molta gent del poble"

Els joves d'Altsasu, a judici per terrorisme per una baralla amb uns guàrdies civils

| 16/04/2018 a les 16:33h
Arxivat a: Política, procés català, Altsasu, terrorisme, CDR, Audiència Nacional, Guàrdia Civil, judici, presó preventiva, presos polítics, País Basc
Judici als acusats d'Altsasu a l'Audiència Nacional | Europa Press
Els vuit joves acusats per l'agressió a dos guàrdies civils a la localitat navarresa d'Altsasu han negat, aquest dilluns al judici que ha començat a l'Audiència Nacional, que tinguessin cap tipus d'odi o animadversió cap als agents de l'Institut Armat. Així mateix, han assegurat que no van participar en la baralla que va tenir lloc dins d'un bar el 15 d'octubre del 2016, i han negat formar part del moviment Ande Hemendik u Ospa Eguna -que reclama la sortida de la policia espanyola del País Basc i Navarra-, tot i que han reconegut que el coneixen i que han participat en algun dels actes. 

Ho han dit en la primera sessió del judici, on s'han negat a respondre a les preguntes de la Fiscalia i a les acusacions, i només han contestat les dels seus advocats. Al judici, els vuit joves estan acusats de delictes de lesions i amenaces de caràcter terrorista, i s'enfronten a un total de 375 anys de presó. El fiscal José Perals va sol·licitar 62 anys i sis mesos de presó per a un dels acusats i 50 anys de presó per a sis joves més implicats en la baralla. Per a una altra encausada, demana 12 anys i 6 mesos per amenaces terroristes. 


Els primers en declarar han estat Jokin Unamuno, Adur Ramírez i Ohian Arnanz, els tres acusats que encara estan en presó provisional des de fa més de 500 dies. Unamuno només ha reconegut que hi va haver un intercanvi de paraules amb el tinent de la Guàrdia Civil que va acabar ferit, en què li va retreure haver-li posat unes multes de trànsit, i per participar en una manifestació pels presos que no estava autoritzada. També ha reconegut que estava "bastant begut", però que mai va insultar els agents o les seves parelles, i que no va participar en l'agressió. 

Ramírez, per la seva part, ha negat haver estat al bar en aquell moment, i ha defensat que havia marxat a casa hores abans. Pel que fa a la campanya contra la Guàrdia Civil, ha admès que la coneix, "com molta gent del poble", ja que és un "moviment popular", però també ha volgut deixar clar que mai en va ser el portaveu, ni va participar-hi, a excepció del 2015, quan formava part d'una xaranga. 

Relat dels fets

Segons la Fiscalia, la nit dels fets el sergent i el tinent de la Guàrdia Civil –ambdós sense estar de servei- van entrar al bar juntament amb les seves parelles i van veure com un grup els assenyalava. Sobre les quatre de la matinada, un dels acusats va "increpar" un dels agents per ser al bar. En el seu escrit, diu que més persones es van sumar als retrets i que fins i tot els van amenaçar que els matarien si no marxaven. 

En el relat dels fets, el fiscal assegura que es van veure rodejats per un grup de 25 persones que els insultaven i amenaçaven. Després, el tinent va començar a rebre cops per l'esquena. També assegura que no podien abandonar el bar perquè estaven envoltats de gent. Segons el ministeri públic, van rebre empentes, cops de peu i cops de puny i es van veure enmig d'un "passadís" d'unes 25 persones que els propinaven "agressions de tot tipus". Els cops van continuar fora del bar, segons el fiscal, on tots dos van ser "agredits amb brutalitat" fins que, un d'ells, va caure també a terra. 

Aquella nit, la Guàrdia Civil ja va practicar les dues primeres detencions, enmig d'un ambient de "tensió", recull el fiscal. Les darrers van arribar un mes més tard dels fets. 

Lesions i seqüeles psíquiques 

Com a conseqüència de la baralla, el tinent va patir contusions múltiples i es va trencar el turmell dret, també va rebre punts a un llavi i va rebre l'alta el 17 d'octubre. En el cas del sergent, va patir policontusions i erosions a diversos punts i hematomes. Segons l'escrit, va necessitar 53 dies per curar-se. 

La xicota d'un d'ells (que viu a Altsasu i hi té la família) assegura patir ansietat i més perquè, segons el fiscal, la seva família rep insults i amenaces. L'altra dona va trigar 60 dies a recuperar-se i també està sota tractament psicològic. 

Per això, sol·licita una indemnització de 9.200 euros per al tinent i de 3.700 per al sergent. Per a una de les dones, demana 6.100 euros per lesions i 10.000 euros per les seqüeles i danys morals i per a l'altra 6.100 euros en matèria de responsabilitat civil i 6.000 euros per danys morals derivats de l'agressió. 

Campanyes per "expulsar" la Guàrdia Civil del poble

En l'escrit d'acusació, la Fiscalia es remunta a la dècada dels 90 per justificar que s'ha imbuït en un sector de la població navarresa "un sentiment d'odi" cap a la Guàrdia Civil, que va ser liderat pel Moviment d'Alliberament Nacional Basc, impulsat des dels seus inicis per l'organització ETA i que, segons el ministeri públic, ha continuat "fins als nostres dies". 

En el seu escrit, la Fiscalia diu que a finals dels 90 va néixer una campanya sota el nom Alde Hemendik (Que se'n vagin) que considera que va aconseguir dinamitzar "el major nombre de persones, moviments i plataformes populars de l'entorn abertzale. Novament, enllaça les connexions que tindrien aquest tipus de campanyes amb atemptats de la banda terrorista ETA contra membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. 

El fiscal, a més, assenyala que en aquests anys (1999-2008) s'han produït a Altsasu un centenar de sabotatges, talls de carreteres mitjançant barricades o llançament de "còctels-molotov" contra agents. 

Tot i el fi definitiu de l'activitat armada per part d'ETA l'octubre de 2011, el ministeri públic creu que els moviments abertzales continuen "a la pràctica amb les mateixes reivindicacions que ETA", entre les quals hi hauria "l'expulsió" del País Basc i Navarra dels policies espanyols. Acusa aquests moviments de generar "un clima de por i rebuig" entre els ciutadans, instant-los "de manera indirecta" a no establir vincles afectius o amistat o, fins i tot, "cortesia" amb membres de la Guàrdia Civil, en un intent de, segons el fiscal, "aïllar-los socialment". En l'escrit, a més, apunta que les accions d'aquests grups han anat en augment des de la desaparició d'ETA. 

El fiscal també emmarca els fets ocorreguts la nit d'octubre de 2015 en una campanya nascuda a Altsasu a partir del 2012, sota el nom de "Moviment Ospa", que seguia buscant el mateix objectiu de "d'expulsar els agents del poble" i enumera diferents mobilitzacions que s'han produït en els anys anteriors al municipi navarrès en els quals haurien participat els joves implicats, posteriorment, en la baralla. 
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

odi?
Anònim, 16/04/2018 a les 18:13
+1
-0
A veure, que odiar no és delicte. El delicte d'odi és per protegir minories racials o ètniques contra discursos que fomentin la segregació i persecució d'un col·lectiu vulnerable. En cap moment és per protegir la policia! Odiar-los és delicte? I sentir repugnància és delicte? Oh, no si resulta que haurem de professar amor etern i entrega devota als estaments de l'estat encara que t'atonyinin i t'empresonin sense res més que càrrecs i acusacions a mida. I ens haurem d'agenollar literalment davant el jutge. Doncs a mi odi o repugnància no, però infinita llàstima, per descomptat. I sense cap més sentiment ni animadversió, el compromís ferm de tornar-los-la redoblada perquè aprenguin de les conseqüències dels seus actes. Però sense odi, pura pedagogia.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cristina Cifuentes en la roda de premsa en què ha anunciat la seva dimissió. | Europa Press
Sergi Ambudio | 14 comentaris
01/01/1970
La presidenta de la Comunitat de Madrid ha fet pública la decisió en una roda de premsa en què també ha denunciat una campanya personal contra ella que ha travessat "totes les línies vermelles" | La dirigent popular anuncia un pas al costat per evitar que l'esquerra "radical" governi a Madrid
Santi Vila, arribant als jutjats d'Osca | ACN
01/01/1970
L'exconseller recorda que es van lliurar a l'Aragó les obres d'art del MNAC en compliment de l'ordre judicial i lamenta la politització i judicialització del conflicte
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
El ministre d'Hisenda defensa el projecte de pressupostos del 2018 i sosté que el sistema autonòmic és viable, però obvia que en realitat les comunitats són les que més han retallat el dèficit
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 20 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Roses grogues i llaços grocs s'obren pas aquest Sant Jordi | Albert Alemany
Sara González | 3 comentaris
01/01/1970
La jornada cultural està marcada per ser la primera des de la restauració de la democràcia sense Govern i amb la Generalitat intervinguda
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany