Audiència Nacional

El cas Altsasu: la desproporció de convertir una baralla en terrorisme

Carmen Lamela jutja a l'Audiència Nacional la causa contra els vuits joves navarresos que sumen més de 500 dies de presó preventiva

Els acusats s'enfronten a penes de més de 60 anys de presó per un enfrontament amb dos agents de la Guàrdia Civil fora de servei

Els joves d'Altsasu neguen «odi» i l'agressió als guàrdies civils

| 16/04/2018 a les 17:04h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, procés català, Altsasu, Audiència Nacional, terrorisme, judici, presó preventiva, Guàrdia Civil, CDR, presos polítics, País Basc
Manifestació en suport als detinguts d'Altsasu | Wikicommons/Guaixe
Més de 500 dies en presó provisional, i el temor de passar tota una vida entre reixes per una suposada vinculació amb ETA. Aquest és el pitjor escenari que han d'afrontar una colla de joves d'Altsasu, un petit municipi de Navarra, que viuen en primera persona la duresa de segons quines interpretacions del Codi Penal espanyol. Vuit joves d'aquesta petita localitat de poc més de 7.000 habitants seuen, des d'aquest dilluns, al banc dels acusats de l'Audiència Nacional per un fet que no oblidaran mai: el dia que van veure's immersos en un enfrontament amb dos agents de la Guàrdia Civil fora de servei, i això es va convertir en una acusació de terrorisme.

La gravetat de les acusacions i la pena de presó preventiva han fet que el judici s'hagi convertit, per a molts, en un símbol de la desproporció aplicada per l'Audiència Nacional. El que per a alguns podria ser considerat com una baralla de bar, per a la Fiscalia és un clar cas de lesions i amenaces de caràcter terrorista. Aquests són els delictes als quals s'enfronten els vuit joves, que ja han començat a respondre amb una curosa defensa a penes que ascendeixen fins als 62 anys i sis mesos de presó. Entre tots, la Fiscalia suma una petició de 375 anys de reclusió per als acusats. Ells, però, ja han començat a negar els fets.


La nit que va canviar la vida al poble

Els fets que han arribat a judici es remunten a la matinada del 15 i 16 d'octubre del 2016, la primera nit de fires al poble. Va ser en un moment de la matinada, quan l'ambient es va començar a escalfar i es va iniciar una baralla entre dos guàrdies civils fora de servei -que estaven acompanyats per les seves parelles- i un grup de joves que es trobaven al bar Koxka. 

Segons la Fiscalia, un dels acusats va "increpar" els agents i, seguint el mateix relat del fiscal, s'explica que durant l'episodi es van produir amenaces de mort. L'incident va acabar en una baralla. Els policies, considera el ministeri públic, van ser "agredits amb brutalitat", i van rebre "agressions de tot tipus" per part d'un grup d'unes 25 persones. La conseqüència de tot això van ser seqüeles morals i un turmell trencat.

Les detencions no van trigar a arribar i, poc després, dues persones van ser detingudes, mentre que la resta van ser arrestats un mes més tard. Des de llavors, els acusats es troben en situació de presó preventiva. Per justificar l'alta petició de pena, la Fiscalia relaciona l'agressió amb el terrorisme, i vincula els fets amb el "sentiment d'odi" que creu que es focalitza envers la Guàrdia Civil, ja des de la dècada dels 90, per part del Moviment d'Alliberament Nacional Basc, impulsat des dels seus inicis per l'organització ETA. 

ETA es jutja a traves d'Altsasu

El judici contra els vuit joves, doncs, dirimeix un aspecte que va molt més enllà d'una pura baralla de bar, i això és el que ha portat al carrer centenars de persones. Ho denuncien familiars, amics i veïns dels joves. Alguns parlen de caps de turc o de víctimes de la repressió. Per això, durant el temps que porten empresonats ja s'han realitzat diversos actes de suport per demanar la llibertat dels joves.

El cas Atlsasu va provocar que es tornessin a diferenciar dos fronts, en un moment de tensa calma del conflicte basc. Malgrat que ETA ja havia anunciat el cessament definitiu de la lluita armada el 2011, el record dels presos i la crispació de l'ambient en una localitat de tradició abertzale van fer refluir el conflicte. Després dels fets, va augmentar el nombre de destacaments policials al poble. 

Tot això sobrevola en el judici programat a l'Audiència Nacional. En el seu escrit, la Fiscalia ho assumeix directament. Els anys 90, assegura, es va crear la campanya Alde Hemendik (Que se'n vagin), referida a les forces de seguretat espanyoles. Campanyes, recorda el fiscal, amb una estreta relació amb els atemptats d'ETA contra els membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Un cas, doncs, que serveix per reprimir un moviment que, segons la Fiscalia, continua i té "les mateixes reivindicacions que ETA", entre les quals l'expulsió del País Basc i Navarra dels policies espanyols. 

D'Altsasu als CDR

Els acusats neguen de forma categòrica la seva relació amb ETA i amb el terrorisme. Aquest és un delicte que només jutja l'Audiència Nacional i que, darrerament, també ha esquitxat la campanya de desobediència civil dissenyada des de certs sectors de l'independentisme. La detenció de Tamara Carrasco, en el marc de la investigació dels Comitès de Defensa de la República (CDR), n'és una bona mostra

Fruit d'una baralla que podria haver estat fortuïta, el cas d'Altsasu es converteix, ara, en un toc d'atenció al moviment independentista. I davant de tot això, un nom ben conegut a Catalunya, Carmen Lamela, la mateixa magistrada que va iniciar la investigació de la causa general contra el procés. Lamela serà qui decidirà si els vuit joves són condemnats o no per terrorisme.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

La desproporció de nomenar periodista a qualsavol
Anònim, 16/04/2018 a les 20:30
+4
-21
Nomenar baralla a una agresió de 25 contra dos homes i les seves dones pel fet de ser espanyols es, a més de la agresió, delicte d,odi, racisme i etc...... Potser no es terrorisme, no ho sé pas, pero només un nacionaliste li treurie ferro. Esteu malalts d,odi
A les hores...
Vicenç Ramoneda, 16/04/2018 a les 21:09
+7
-1
Els dels vaixells ancorats a Catalunya, els coneguts com "els piolins", que son?
Frivolitzar
Anònim, 16/04/2018 a les 21:21
+5
-15
No va ser una baralla, va ser una agressio brutal, 20 tíos contra 2. No ho simplifiquem per interes propi.

Pd: i no, no es terrorisme, pero que els hi caigui un bon puro Sina el delicte de agressio
Fàstic
Anònim, 16/04/2018 a les 22:03
+5
-23
Una baralla? Una agressió brutal estimats! Quina manera de tergiversar la informació... No, si resultarà que les víctimes són els botxins... Així ja podreu defensar el que pugui passar amb els CDR...
Ara resulta que no els van tocar... no s'ho creuen ni ells! Resultarà que s'ho van fer els mateixos guàrdia civils! Quin fàstic de veritat...
a fàstic
Anònim, 17/04/2018 a les 00:20
+14
-3
Pot ser que fos una agressió, brutal, no he vist els autes, però terrorisme està clar que no ho era. Que se'ls jutgi pel que van fer i punt. Aquí el que es critica, com en el cas català, és que España inventi delictes i tipus agreujats per quan es toca la unidad nacional. Ho porten a la sang no són democrates, quan una cosa especialment no els hi agrada es passen la seva legalidad pel forro (i ho fan els jutges!!) per castigar el que penalment no està castigat o està castigat amb unes penes molt inferiors.
Doncs sí noi/a, fàstic de país que és Espanya.
per fàstic
Anònim, 17/04/2018 a les 03:53
+9
-2
Mai millor dit, fàstic de país totalitari que vol un pensament únic (una grande) i que és capaç d'inventar barbaritats com aquestes per justificar els seus mètodes de repressió. 25 contra 2 i les conseqüències van ser un esquinç? No vols dir que més aviat i va haver-hi alguna empenta i poc més? El que és segur és que terrorisme no! És preocupant com últimament els extremistes de la dreta tot ho estan qualificant de terrorisme.
Terry Eagleton
Apalanca, 17/04/2018 a les 09:58
+1
-0
Segons l'intel·lectual anglès Terry Eagleton, "definir el terrorisme com un mal és exacerbar els problemes i convertir-los en la barbàrie que es pretén combatre". El cas d'Altsasu exacerba aquesta barbàrie "anti-terrorista" perquè s'aplica a una barbàrie inexistent.
Paradoja
Anònim, 17/04/2018 a les 10:43
+3
-0
Al paso que vamos, España se acabará odiando a sí misma y ahogándose en su propia bilis.
fexisme pur i dur
ASOR 17-04-2018, 17/04/2018 a les 11:50
+0
-1
Mare meva com està la gent que no raona i no es justa, solament semblen borregos adoctrinats per aquestes idees que es deixen posar al cap,com pot ser que qualsevol pare o mare digui aquestes barbaritats?tan sols un desig per aquestes persones que defensen les presons per a qualsevol persona,el desig es que en una baralla posin als vostres fills a la presó,llavors sí oi?llavors pobre,el meu fill no ha fet rés per ser mereixedor de la presó i ara correm tots a defensar-los,senyor/ra,faci un esforç per ser imparcial,no miri tant tele5,antena3,quatro i llegeixi noticies de llocs imparcials i faci treballar el cervell.
pos clar
Anònim, 17/04/2018 a les 15:50
+0
-0
no miri tant tele5,antena3,quatro i llegeixi noticies de llocs imparcials:
TV3 por ejemplo???

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
01/01/1970
L'objectiu passa per mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes
01/01/1970
Consulteu el llistat de vols cancel·lats a causa de l'aturada
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 17 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Roses grogues i llaços grocs s'obren pas aquest Sant Jordi | Albert Alemany
Sara González | 3 comentaris
01/01/1970
La jornada cultural està marcada per ser la primera des de la restauració de la democràcia sense Govern i amb la Generalitat intervinguda
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany