Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Audiència Nacional

El cas Altsasu: la desproporció de convertir una baralla en terrorisme

Carmen Lamela jutja a l'Audiència Nacional la causa contra els vuits joves navarresos que sumen més de 500 dies de presó preventiva | Els acusats s'enfronten a penes de més de 60 anys de presó per un enfrontament amb dos agents de la Guàrdia Civil fora de servei

per Aida Morales, 16 d'abril de 2018 a les 17:04 |
Manifestació en suport als detinguts d'Altsasu | Wikicommons/Guaixe
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Més de 500 dies en presó provisional, i el temor de passar tota una vida entre reixes per una suposada vinculació amb ETA. Aquest és el pitjor escenari que han d'afrontar una colla de joves d'Altsasu, un petit municipi de Navarra, que viuen en primera persona la duresa de segons quines interpretacions del Codi Penal espanyol. Vuit joves d'aquesta petita localitat de poc més de 7.000 habitants seuen, des d'aquest dilluns, al banc dels acusats de l'Audiència Nacional per un fet que no oblidaran mai: el dia que van veure's immersos en un enfrontament amb dos agents de la Guàrdia Civil fora de servei, i això es va convertir en una acusació de terrorisme.

La gravetat de les acusacions i la pena de presó preventiva han fet que el judici s'hagi convertit, per a molts, en un símbol de la desproporció aplicada per l'Audiència Nacional. El que per a alguns podria ser considerat com una baralla de bar, per a la Fiscalia és un clar cas de lesions i amenaces de caràcter terrorista. Aquests són els delictes als quals s'enfronten els vuit joves, que ja han començat a respondre amb una curosa defensa a penes que ascendeixen fins als 62 anys i sis mesos de presó. Entre tots, la Fiscalia suma una petició de 375 anys de reclusió per als acusats. Ells, però, ja han començat a negar els fets.


La nit que va canviar la vida al poble

Els fets que han arribat a judici es remunten a la matinada del 15 i 16 d'octubre del 2016, la primera nit de fires al poble. Va ser en un moment de la matinada, quan l'ambient es va començar a escalfar i es va iniciar una baralla entre dos guàrdies civils fora de servei -que estaven acompanyats per les seves parelles- i un grup de joves que es trobaven al bar Koxka. 

Segons la Fiscalia, un dels acusats va "increpar" els agents i, seguint el mateix relat del fiscal, s'explica que durant l'episodi es van produir amenaces de mort. L'incident va acabar en una baralla. Els policies, considera el ministeri públic, van ser "agredits amb brutalitat", i van rebre "agressions de tot tipus" per part d'un grup d'unes 25 persones. La conseqüència de tot això van ser seqüeles morals i un turmell trencat.

Les detencions no van trigar a arribar i, poc després, dues persones van ser detingudes, mentre que la resta van ser arrestats un mes més tard. Des de llavors, els acusats es troben en situació de presó preventiva. Per justificar l'alta petició de pena, la Fiscalia relaciona l'agressió amb el terrorisme, i vincula els fets amb el "sentiment d'odi" que creu que es focalitza envers la Guàrdia Civil, ja des de la dècada dels 90, per part del Moviment d'Alliberament Nacional Basc, impulsat des dels seus inicis per l'organització ETA. 


ETA es jutja a traves d'Altsasu

El judici contra els vuit joves, doncs, dirimeix un aspecte que va molt més enllà d'una pura baralla de bar, i això és el que ha portat al carrer centenars de persones. Ho denuncien familiars, amics i veïns dels joves. Alguns parlen de caps de turc o de víctimes de la repressió. Per això, durant el temps que porten empresonats ja s'han realitzat diversos actes de suport per demanar la llibertat dels joves.

El cas Atlsasu va provocar que es tornessin a diferenciar dos fronts, en un moment de tensa calma del conflicte basc. Malgrat que ETA ja havia anunciat el cessament definitiu de la lluita armada el 2011, el record dels presos i la crispació de l'ambient en una localitat de tradició abertzale van fer refluir el conflicte. Després dels fets, va augmentar el nombre de destacaments policials al poble. 

Tot això sobrevola en el judici programat a l'Audiència Nacional. En el seu escrit, la Fiscalia ho assumeix directament. Els anys 90, assegura, es va crear la campanya Alde Hemendik (Que se'n vagin), referida a les forces de seguretat espanyoles. Campanyes, recorda el fiscal, amb una estreta relació amb els atemptats d'ETA contra els membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Un cas, doncs, que serveix per reprimir un moviment que, segons la Fiscalia, continua i té "les mateixes reivindicacions que ETA", entre les quals l'expulsió del País Basc i Navarra dels policies espanyols. 

D'Altsasu als CDR

Els acusats neguen de forma categòrica la seva relació amb ETA i amb el terrorisme. Aquest és un delicte que només jutja l'Audiència Nacional i que, darrerament, també ha esquitxat la campanya de desobediència civil dissenyada des de certs sectors de l'independentisme. La detenció de Tamara Carrasco, en el marc de la investigació dels Comitès de Defensa de la República (CDR), n'és una bona mostra

Fruit d'una baralla que podria haver estat fortuïta, el cas d'Altsasu es converteix, ara, en un toc d'atenció al moviment independentista. I davant de tot això, un nom ben conegut a Catalunya, Carmen Lamela, la mateixa magistrada que va iniciar la investigació de la causa general contra el procés. Lamela serà qui decidirà si els vuit joves són condemnats o no per terrorisme.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació