Barcelona: neteja

Colau incrementarà el control públic del servei de neteja però descarta municipalitzar-lo

El nou contracte es comença a tramitar amb l'objectiu d'evitar que es repeteixin les irregularitats detectades en la recollida d'escombraries de FCC

Els futurs contenidors inclouran sensors per determinar quan estan plens i premiar els barcelonins que separin bé la brossa

, Barcelona | 16/04/2018 a les 14:15h
Especial: Barcelona
Arxivat a: Societat, neteja, contracte de neteja, escombraries, municipalització, reciclatge, contenidors, Ajuntament de Barcelona, Barcelona

Recollida del vidre a Ciutat Vella. Foto: Adrià Costa


La neteja i la recollida d'escombraries és el servei que costa més diners a l'Ajuntament de Barcelona, i el seguiran prestant empreses externes. La tinent d'alcalde d'Ecologia, Janet Sanz, ha descartat aquest dilluns la municipalització d'aquest servei, però ha reivindicat que en el nou contracte de la neteja que es comença a tramitar ara s'incrementarà el control públic. Es pretén evitar que es repeteixin irregularitats com les detectades en aquest mandat per serveis no prestats en la recollida d'escombraries per part de la companyia Fomento de Construcciones y Contratas (FCC).


FCC està en el punt de mira del consistori per un presumpte frau en el servei i, si bé la Fiscalia ha arxivat una de les denúncies de l'Ajuntament, aquest segueix amb la tramitació administrativa de les sancions per les irregularitats acreditades. Li va imposar a l'empresa una multa de 7 milions d'euros, però la companyia va recórrer. La sanció era per compensar els serveis no prestats i pels danys i perjudicis que va causar en barrejar tones d'envasos recollits selectivament amb altres residus.

El nou contracte de la neteja s'eleva a 307 milions d'euros anuals, i entrarà en vigor l'1 de novembre del 2019 per un període de vuit anys, i dos més prorrogables. Representa més del 10% del pressupost municipal, que enguany s'eleva a 2.740 milions. La principal novetat és que es canviaran tots els contenidors que incorporin sensors per fer-los intel·ligents, amb una doble finalitat: controlar-los contínuament i determinar quan estan plens, i premiar els barcelonins que separin bé la brossa i utilitzin cada contenidor com toca amb bonificacions de la taxa d'escombraries.

El consistori no ha aclarit com pensa controlar qui ha llençat què ni des de quan, però segurament cada veí disposi d'una targeta. La tinent d'alcalde ha defensat que, quan s'activi el nou contracte l'any que ve, els nous contenidors ja incorporaran els sensors per veure quan estan plens, i això permetrà aplanar el camí per aplicar els canvis futurs i premiar qui llenci bé les escombraries.

Al contenidor groc s'hi podrà llençar tot el plàstic

Es mantindran els cinc tipus de contenidors d'ara: el blau del paper, el verd del vidre, el groc dels envasos, el marró de l'orgànica i el gris per a la resta, o sigui, allò que no s'inclou en els altres quatre. En el groc finalment s'hi podrà abocar tot el plàstic, i no només els envasos com ara, i que fa uns anys va derivar en una famosa campanya de comunicació denominada "Envàs, on vas?". El nou contracte s'ha elaborat partint de l'estratègia de Residu Zero de l'Ajuntament per disminuir progressivament la generació de residus.

Ara mateix cada barceloní genera 1,30 quilos d'escombraries al dia, i es tractaria de rebaixar-ho fins als 1,20 quilos. El reciclatge està estancat en un 36% i es vol incrementar fins al 60%. L'altre gran repte pendent és reduir els impropis a l'orgànica, és a dir, tot allò que no hauria d'entrar en un contenidor marró. Ara el 22% dels residus que s'hi aboquen són impropis, i el consistori vol reduir-ho al 8%.

Per aconseguir aquests objectius, es mouran els contenidors del carrer, i els d'orgànica tindran la boca més estreta. Es tracta que es diferenciïn més clarament de la resta per fomentar-ne l'ús. També s'intentarà reduir el soroll fent que els vehicles lleugers de neteja siguin elèctrics. Els camions no podran ser dièsel. En global, es busca que la prestació del servei sigui més flexible i adaptable a aspectes com el canvi climàtic, de manera que, per exemple, s'allargaran els serveis d'estiu i s'oferiran de maig a octubre.

Els estudis "desaconsellen" municipalitzar

L'increment del pes públic de l'Ajuntament en tots els àmbits on sigui possible és un dels camps de batalla del govern d'Ada Colau. Pel que fa a la neteja, Sanz ha explicat va ser un dels àmbits que van analitzar, i "tots els estudis desaconsellen que l'administració pugui desenvolupar aquesta proposta d'entrada de forma fàcil". Ho ha justificat pel fet que el servei aglutina 4.000 treballadors que caldria internalitzar, pel "volum econòmic" del contracte i pel fet que caldria "encavalcar" la gestió pública i la privada durant un parell d'anys.

La diferència substancial amb el contracte vigent és que fins ara la neteja era una concessió, i amb el nou passarà a ser un contracte de serveis, cosa que obliga a ampliar el control directe de l'Ajuntament sobre la prestació del servei, ha detallat el comissionat d'Ecologia, Frederic Ximeno. Segons Sanz, hi haurà més treballadors públics destinats a les tasques de control i inspecció. A més, es canviarà el sistema de pagament dels serveis de recollida a les empreses que els fan: s'optarà per incentivar a les empreses per l'increment del reciclatge, en comptes de fixar el preu només en funció de les tones recollides.

No es pot evitar que FCC es presenti

"El que fem és enfortir-nos com a ciutat perquè el que ha passat i comprovat que ha passat en els darrers mesos no pugui tornar a passar", ha subratllat la tinent d'alcalde. Tot i això, ha detallat que no poden excloure empreses com FCC de la licitació del nou contracte, que primer s'ha d'aprovar a l'Ajuntament, cosa que només podria passar si hi hagués alguna sentència judicial ferma. "Si en el moment de l'adjudicació hi ha alguna sentència ferma, l'Ajuntament serà absolutament contundent", ha assegurat, donant a entendre que l'exclourien del procés per atorgar el contracte.

En el nou contracte es manté la ciutat dividida en quatre lots, com en el vigent, que va entrar en vigor l'1 de novembre del 2009. La zona centre –Ciutat Vella, Eixample i Gràcia-, ara en mans de FCC; l'oest –Sants-Montjuïc, les Corts i Sarrià-, que ara gestiona Cespa; la nord –Horta-Guinardó i Nou Barris-, de la qual s'encarrega la UTE Corporación CLD Servicios Urbanos de Tratamiento de Residuos, i l'est –Sant Andreu, Sant Martí i platges-, que la té Urbaser.

En aquella adjudicació, que es va fer a finals del 2008 per un import total de 1.994,41 milions d'euros –uns 249 milions anuals-, només va concórrer una empresa més, Sufi, del grup Sacyr, que va ser l'única que no va aconseguir un lot. Cada empresa que vulgui optar al nou contracte es podrà presentar a un màxim de dos lots –l'altra vegada podien als quatre- i, com llavors, cadascuna només podrà obtenir l'adjudicació d'un. Els nous adjudicataris també hauran de subrogar els treballadors.
 

Contenidors de reciclatge de Barcelona. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Explicació
Anònim, 16/04/2018 a les 15:41
+3
-0
Que la Colauessa tampoc no pot arreglar el disbarat de la recollida selectiva privatitzada. Res més.

I ja posats. El problema del poc reciclatge no és dels particulats sinó dels negocis d'hosteleria que passen de tot i ho aboquen tot al rebuig, orgànica, vidre o envasos. I és molt fàcil apretar-los, basta amb imposar-los una recollida porta a porta a bars, restaurants i supermercats. Així la recollida podria ser supervisada pels escombriaires en persona.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pep Martí
01/01/1970
El vídeo del robatori acaba amb la presidenta madrilenya, que mantenia un pols amb el partit i la Moncloa
Santi Vila, arribant als jutjats d'Osca | ACN
01/01/1970
L'exconseller recorda que es van lliurar a l'Aragó les obres d'art del MNAC en compliment de l'ordre judicial i lamenta la politització i judicialització del conflicte
Sara González
01/01/1970
L'oposició burxa en les retallades durant el Govern d'Artur Mas i recorden que no s'ha calendaritzat el pagament de les pagues del 2013 i del 2014
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 23 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Roses grogues i llaços grocs s'obren pas aquest Sant Jordi | Albert Alemany
Sara González | 3 comentaris
01/01/1970
La jornada cultural està marcada per ser la primera des de la restauració de la democràcia sense Govern i amb la Generalitat intervinguda
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany