procés català

Trapero va posar els Mossos a disposició de la justícia després de la DUI

El recurs contra la interlocutòria de processament diu que no va participar en l'entramat secessionista i que va ser Pérez de los Cobos qui va dirigir l'operatiu contra l'1-O

L'excúpula dels Mossos rep la notificació dels delictes imputats i abandona l'Audiència Nacional

| 16/04/2018 a les 11:43h
Arxivat a: Política, Mossos, Tribunal Suprem, procés català, Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, Audiència Nacional, processament, Fiscalia
Josep Lluís Trapero, entrant a l'Audiència Nacional | ACN
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, va posar el cos policial a disposició del TSJC i la Fiscalia Superior de Catalunya la tarda del 27 d'octubre, quan el Parlament va declarar la DUI. Així ho assegura el recurs presentat per la defensa de Trapero contra la interlocutòria de processament de la magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela, que afegeix que el cos compliria les ordres judicials que corresponguessin davant la declaració d'independència. El recurs també nega que la cúpula policial catalana estigués conxorxada amb el Govern per aconseguir la independència i recorda que era el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos l'encarregat de dirigir l'operatiu policial contra l'1-O.

En el recurs, s'explica que el 27 d'octubre, dia de la declaració d'independència, Trapero va enviar dos correus electrònics al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, i al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, on els deia que desconeixia les conseqüències jurídiques de la DUI i sobre qui podien recaure. Per això, la policia catalana "es posava a disposició tant del TSJC com de la Fiscalia Superior amb la finalitat de donar compliment a les ordres que es poguessin derivar" en relació a aquests fets. Afegia també que els Mossos continuarien garantint la seguretat ciutadana i l'ordre públic a Catalunya.


Aquests correus van arribar just després d'unes trucades telefòniques amb Barrientos i Romero de Tejada en el mateix sentit, i dos dies després que Trapero ja hagués dissenyat un dispositiu judicial per "atendre les eventuals ordres que es poguessin rebre", així com garantir la seguretat i l'ordre públic.

Segons l'advocada, els fets relatats en la interlocutòria "no se sustenten en indicis objectius i racionals" i "la instrucció practicada i el seu resultat no avalen" aquest relat. Així, per exemple, recorda que en el document 'EnfoCATs' trobat a casa de Josep Maria Jové els Mossos només surten com a "estructura d'estat existent" i que el nom del major Trapero no surt en cap moment. A més, en la causa no hi ha cap indici que el cap dels Mossos conegués aquest document i no hi ha cap mosso en els denominats comitès estratègic o executiu.

En la interlocutòria de processament s'esmenten declaracions públiques de l'aleshores conseller d'Interior, Joaquim Forn, sobre el paper dels Mossos, però no hi ha cap declaració pública de Trapero prometent suport policial a la independència, sinó al contrari, el "sotmetiment" del cos a les ordres judicials i fiscals, malgrat mostrar la discrepància amb el nomenament del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador dels cossos policials per a l'1-O. "Una cosa eren els desideràtums i la voluntat de l'òrgan polític i una altra l'actuació dels Mossos, la cúpula dels quals sempre va tenir la ferma determinació de complir l'ordenament legal vigent i les ordres del poder judicial i la fiscalia", assegura l'escrit de recurs.

Així, la pròpia agenda de Jové recull que Carles Puigdemont va dir en una reunió del 2016 que els Mossos sempre obeirien les ordres judicials, i el recurs recorda que la cúpula policial va advertir el 28 de setembre passat a Puigdemont, Junqueras i Forn que estava "preocupada" per l'1-O i possibles problemes de seguretat, que respectarien la legalitat vigent i que complirien els mandats judicials, i els van comunicar les discrepàncies amb determinades expressions públiques de polítics independentistes sobre el paper dels Mossos.

Sobre l'episodi del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia, el recurs fa referència a les imatges i nega que la concentració ciutadana fos violenta en general, tot i alguns incidents puntuals, i que volgués impedir l'actuació de la Guàrdia Civil. L'advocada utilitza el propi atestat de la Guàrdia Civil per assegurar que "se'n desprèn que no hi va haver cap aixecament o revolta tumultuària". "Els moments de tensió greu que es descriuen a l'atestat es van produir passada la 1 de la matinada, procedint en aquest moment els Mossos a realitzar una càrrega contra els manifestants", relata, i afegeix que "a aquella hora la diligència judicial ja havia acabat, i la gran majoria de les persones congregades durant el dia havia abandonat el lloc". Així, nega que els concentrats intentessin entrar a la Conselleria d'Economia, i assegura que si ho haguessin volgut ho haurien aconseguit.

També s'assegura que la intendent Teresa Laplana va estar en tot moment en contacte amb els guàrdies civils i els seus superiors. A les 9.34 hores ja van arribar al lloc dos equips d'antiavalots de la Brimo i dos de l'ARRO, a les 11 van arribar cinc indicatius més de la Brimo, a les 11.08 dos més d'ARRO. A les 11.59 hores, hi havia 11 equips d'ordre públic al lloc, i durant tot el dia hi va haver un equip de mediació de la policia catalana, que van estar en contacte amb la Guàrdia Civil.

Basant-se en les declaracions davant Lamela dels diversos comandaments dels Mossos, inclosos els antiavalots que van estar a l'edifici, el recurs assegura que "totes i cadascuna de les peticions de la Guàrdia Civil van ser valorades i ateses d'acord amb les concretes circumstàncies concurrents en cada moment", tenint en compte que totes les mobilitzacions de l'ANC i Òmnium sempre havien estat pacífiques.

Si no es va fer un passadís perquè els detinguts poguessin ser introduïts a l'edifici i no es van protegir els vehicles de la Guàrdia Civil "no va ser per una voluntat maliciosa d'obstruir" sinó perquè la informació que donaven els responsables de l'operatiu advertia de "l'absoluta impossibilitat" de portar a terme aquestes actuacions "davant d'una massa compacta de gent que impedia els moviments i l'actuació policial", fins que a la 1 de la matinada molta gent ja havia marxat a casa.

De fet, explica que els Mossos van proposar al matí un doble passadís de seguretat format per policies i voluntaris de l'ANC perquè els detinguts entressin a peu a la Conselleria, però la Guàrdia Civil volia que arribessin en cotxe fins la porta de l'edifici, cosa que va "resultar impossible". A les 9 del vespre es va fer un passadís idèntic per assegurar la sortida de la comitiva judicial, però la pròpia Guàrdia Civil va dir que tenia "problemes" que impedien la finalització de l'escorcoll, cosa que va provocar que es desmuntés el passadís i es va dir que es tornaria a muntar quan s'anés a sortir definitivament.

L'advocada també nega taxativament que l'actuació dels Mossos aquell dia estigués coordinada per la cúpula d'Interior. "No hi ha cap indici al sumari" que reforci aquesta afirmació de Lamela, diu l'advocada, i assegura que al centre de coordinació policial (CECOR) no hi havia cap càrrec polític. Només hi va haver tres trucades entre Trapero i el director general dels Mossos, Pere Soler, entre les 11 i les 12.51 hores de menys d'un minut cadascuna.

El recurs també nega que s'hagin fet tasques de vigilància o contra vigilància respecte càrrecs investigats judicialment. Així, per exemple, de Josep Maria Jové, detingut el 20 de setembre per ordre del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, es diu que va demanar escorta 24 hores al dia, auditories de seguretat informàtica al seu domicili i detecció de programari maliciós al seu telèfon mòbil, però la direcció dels Mossos únicament va autoritzar "un servei de vigilància esporàdica no uniformada dels punts d'interès policial en els entorns habituals de Jové", a causa del "risc que podia suposar per aquesta persona la seva exposició pública arran de la seva presència massiva als mitjans de comunicació amb motiu de la seva detenció". Es van descartar les altres mesures sol·licitades perquè Jové era una persona investigada judicialment.

Per la seva banda, la directora de Serveis de Vicepresidència, Natàlia Garriga, també arrestada el 20-S, va demanar protecció física, i se li va concedir una vigilància puntual no uniformada com a Jové.

Trapero va explicar a Lamela el passat febrer que uns mesos abans dels fets, els dos secretaris d'Economia van sol·licitar protecció policial, cosa que es va desestimar perquè "no concorrien els requisits".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Cooo, coooo, cocorooooo
Masias , 16/04/2018 a les 12:47
+29
-14
Si al final, no pasó nada. Nadie hizo la DUI, todos pasaban por allí aunque no se enteraron.

Que falta de lo que hay que tener.

jojojojo
Anònim, 16/04/2018 a les 12:47
+25
-14
vamos que de cara al publico, todos estaban, hem declara la indapandensiaaaa uoooooo.

pero por detras cagaditos.. era ficticio.. estamos a vuestra disposición.. era una broma...

vamos que una performans para los mas ultras tenerlos contentos.

unas multitas y pa casa. aixs... pobresos indepes ilusos..
Realitat
Anònim, 16/04/2018 a les 13:52
+20
-10
Llavors ara Trapero ja no es un "heroi" per als independentistes??
Madre mía
Anònim, 16/04/2018 a les 14:02
+23
-9
¿No es eso un delito de alta traición a la República?
El motiu autentic de la denúncia...
Anònim, 16/04/2018 a les 14:25
+21
-18
... és la rabia que els hi va fer l'exhibició d'eficiencia que els Mossos fan fer quan van carregar-se els terroristes de Les Rambles en un temps récord i els elogis que es van endur de la premsa de tot el planeta, que va arribar a dir ("Washington Post") que Catalunya tenia una policia propia d;un pais independent.

Aquest és l'auténtic motiu. No hi ha res més envejós i mentider que l'espanyolerisme.
La propera víctima
Jo mateix, 16/04/2018 a les 18:53
+12
-9
Trapero serà la propera víctima de la venjança ecspañola. I l'haurem d'afegir a la lista dels ostatges. Espero errar-la...
Vaya vaya
Anònim, 16/04/2018 a les 20:57
+4
-1
o sease una nueva falta de competencia del sistema ePPanyol. La incomptencia que ya nos tienen acostumbrados. Imanes 'raros', informes falsos,... golpear a gente indefensa.... toda una profesionalidad digna del sexto mundo.
Conclusión
Anònim, 16/04/2018 a les 21:01
+1
-4
Las hermanitas de la caridad son unas revolucionarias que había que vigilar mientras que algunos cometían todo tipo de delitos, eso sí, con un mandato popular, así se. Juez que nosotros estábamos ocupados hasta que nos llamaron y como no sabíamos nada de colegios electorales pensamos que se trataba de que nadie se hiciera daño con nada, luego pues.... A lo que nos mandará un Sr. Qué se apellidaba como vd.
Es que semos asin
Eficiencia?
Anònim, 16/04/2018 a les 22:12
+3
-4
-Señora Jueza, no exagere.
Un día antes de los atentados y después de una explosión. Luego el terrorista que se escapa de la furgoneta paseando por la calle mata a un chico inocente y con el coche se salta el operativo jaula y se fuga. Uno de los agentes dispara y no da ni un tiro. Aún así, ecuentran el coche en sant just y ni se acercan esperando a los tedax. El terrorista estuvo tres días caminando a sus anchas hasta que una vecina lo reconoció y avisó. ¿Esto es lo ejemplar de la actuación? Trapero lo único que hizo es hacer buenas ruedas de prensa.
Si tal va fer...
Enganxat a la bola de vidre, 16/04/2018 a les 22:40
+4
-0
...la cara li hauria de caure de vergonya.
I a més no li ha servit de res.
Madrid no paga....
en té prou amb els propis.

Falta dignitat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 8 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
Ferran Casas
01/01/1970
Foment és oportunista i busca una condemna dels independentistes de la Intersindical-CSC a partir d'una interpretació del dret a vaga molt limitada. Avui també són notícia els pactes pels desnonaments, el punt de llibre de Colau, la central de Txernòbil i Imanol Arias
01/01/1970
Es tracta d'una iniciativa que reivindicar l'idioma com a element de cohesió social a la societat catalana
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Al Video Instan tenen un catàleg de més de 44.000 pel·lícules | Albert Alcaide
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
L'emblemàtic Video Instan de Barcelona deixarà el carrer Enric Granados per evitar una pujada de l'arrendament d'un 266% | Inicia una campanya de micromecenatge per finançar el trasllat a un local del mateix Eixample i obrir-hi un cinema de petit format
Una persona preparant un cigarret de marihuana. | ND
Aida Morales | 6 comentaris
01/01/1970
Els locals regulats de consum de marihuana i els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona alerten de "captadors" en zones turístiques que ofereixen droga, fins i tot, a menors d'edat | El 2017 es van tancar 41 locals sense llicència a la capital catalana
Andreu Mas-Colell | Adrià Costa
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
L'exconseller es mostra convençut que Puigdemont gestionarà la situació per "tenir Govern el 22 de maig" | Afirma que "tot indica que el conseller d'Economia i Finances serà Pere Aragonès" i li té "tota la confiança" | "El xoc entre Llarena i Montoro demostra l'error de judicialitzar la política", assegura
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 17 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 9 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres