Barcelona: aigua

​S'activa la regeneració d'aigua per garantir el subministrament a Barcelona en cas de sequera

La instal·lació s'ubica al Prat i pot arribar a produir l'equivalent al 25% de la demanda de l'àrea metropolitana

| 16/04/2018 a les 11:46h
Especial: Barcelona
Arxivat a: Societat, riu Llobregat, aigua, Barcelona, sequera, regeneració d'aigua, Aigües de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, el Prat de Llobregat, àrea metropolitana de Barcelona, Agència Catalana de l'Aigua, Llobregat

Estació de Regeneració d'aigües de la depuradora del Llobregat Foto: Generalitat


Finalment ha entrat en marxa una de les eines pendents per incrementar la garantia de subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona en cas de sequera. Des de la setmana passada està en funcionament l'Estació de Regeneració d'aigües (ERA) de la depuradora del Llobregat, que permet obtenir aigua de prou qualitat per ser reutilitzada en diferents usos, en comptes de ser abocada al mar com la que es depura convencionalment. La instal·lació pot arribar a produir fins a 3 m3/s, que és el consum equivalent d'aigua per a una població de més d'un milió d'habitants (l'equivalent al 25% de la demanda de l'àrea metropolitana).


La instal·lació s'ubica al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Per mitjà d'un tractament especial físic-químic, de filtració i desinfecció UV, dona com a resultat una aigua apta per a ser abocada riu amunt, en el cas de necessitat, per exemple davant d'una alerta per sequera. Habitualment, i en casos de normalitat, l'aigua sortint de la depuradora s'aboca mar endins amb totes les garanties, segons ha informat aquest dilluns l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en un comunicat.

Malgrat que en les últimes setmanes les condicions meteorològiques han permès una certa recuperació del nivell dels embassaments (el sistema Ter Llobregat està al 76%, amb 465 hm3), i la situació no és tan crítica com ho ha estat aquest hivern, "la posada en marxa d'aquesta instal·lació és clau per augmentar la garantia de subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona", ressalta l'ACA.

L'entrada en funcionament de l'ERA o planta de funcionament terciari del Llobregat implica tenir operatives al 100% les instal·lacions, que es van construir en el seu moment per tal de poder augmentar els cabals que circulen pel riu i, també, contribuir a recarregar els aqüífers –ja que són reserves estratègiques-, així com aportar cabals ambientals a les llacunes de la Vall Baixa i el delta del Llobregat o a frenar la intrusió salina del mar.

Construïda el 2007 per la sequera

La mesura ha estat possible pel conveni de col·laboració entre l'ACA i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que garanteix el finançament per a l'explotació de la instal·lació, que és de titularitat de la Generalitat. L'ACA aportarà el finançament fins a un màxim de 4,5 milions d'euros (en funció dels volums d'aigua tractada) per garantir-ne l'explotació, així com l'adequació d'aquesta infraestructura.

Les instal·lacions consisteixen en la planta de tractament terciari de l'efluent de la depuradora del Prat de Llobregat, gestionada per l'AMB i operada per Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l'Aigua (ABEMCIA), els pous contra la intrusió salina, la planta dessaladora de Sant Boi, les basses de recàrrega de la Vall Baixa del Llobregat i les canonades de bombament al riu (fins a l'assut de Molins de Rei) que es van construir durant la darrera gran sequera del 2007 amb aportació de Fons de Cohesió europeus (85%) i de la Generalitat (15%).

Tres models de funcionament

En la signatura del conveni, es van determinar tres models de funcionament de l'ERA del Llobregat. Amb les reserves en situació de normalitat, s'activa l'aigua del posttractament (sistema terciari) per crear una barrera contra la intrusió salina i garantir la qualitat d'aquesta massa d'aigua estratègica. Cal recordar que els aqüífers de la Vall Baixa del Llobregat poden aportar en situació de sequera tanta aigua com la dessaladora.

En prealerta i alerta (entre el 70 i el 35% de reserves), les aportacions del sistema terciari de la depuradora del Prat servirien per frenar la intrusió salina i la resta d'usos, com els agrícoles, ambientals o municipals. En excepcionalitat (25%) i emergència (20%), es preveu l'aportació com a aigua de capçalera, aigües amunt de l'assut de Molins de Rei, per disposar de més recursos al riu per tornar a ser captats i potabilitzats, de manera que es tanca el cicle hidrològic, en lloc d'abocar-los al mar.

Actualment les instal·lacions funcionen seguint el primer supòsit de normalitat, en què l'objectiu és mantenir en bon estat els aqüífers i frenar la intrusió salina. En qualsevol cas, el volum d'aigua que s'ha de produir serà variable segons l'estat hidrològic i l'establirà mensualment l'ACA. Per la seva banda, l'AMB s'encarregarà de fer el seguiment dels nivells de l'aigua posttractada.

L'acord va preveure també la creació d'un grup d'experts (ACA, Departament de Salut i AMB) amb l'objectiu de planificar el full de ruta que determini el funcionament de la planta, i per analitzar la possibilitat d'avançar l'aportació d'aigua en el tram final del riu Llobregat en continu i no únicament en els períodes d'excepcionalitat de la sequera.
 

Estació de Regeneració d'aigües de la depuradora del Llobregat. Foto: Generalitat

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Jaume Alonso-Cuevillas | Adrià Costa
Oriol March | 2 comentaris
01/01/1970
L'advocat del president a l'exili assegura que les irregularitats del Suprem estan "passant factura a l'Estat" des del punt de vista de la credibilitat internacional | Destaca que fer el judici a la tardor podria suposar "vulnerar un munt de garanties processals"
01/01/1970
El líder republicà es troba en presó preventiva des del passat 2 de novembre
01/01/1970
El creixement del benefici s'explica entre altres factors perquè els ingressos creixen més que les despeses i les dotacions disminueixen un 44%
Terenci Moix, en una imatge d'arxiu | Cedida
Toni Vall
01/01/1970
«No puc evitar pensar en ell, ni que sigui una fracció de segon, cada dia de Sant Jordi. Si ja per si sol és un dia bonic, aquest any he estat encara més content perquè he vist alguns dels seus llibres sobre les taules de les paradetes»
Rajoy i Cifuentes fa uns dies a Madrid, abans de l'acte de concessió del Cervantes. | Europa Press
Pep Martí | 14 comentaris
01/01/1970
El vídeo del robatori acaba amb la presidenta madrilenya, que mantenia un pols amb el partit i la Moncloa
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 17 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 24 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix