procés català

L'excúpula dels Mossos rep la notificació dels delictes imputats i abandona l'Audiència Nacional

El procediment ha durat només 30 minuts: Carmen Lamela ha comunicat el processament a Josep Lluís Trapero, Teresa Plana, Pere Soler i César Puig

per Redacció, 16 d'abril de 2018 a les 09:13 |
Josep Lluís Trapero, entrant a l'Audiència Nacional | ACN
La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha comunicat formalment al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la seva intendent, Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i l’exsecretari d’Interior César Puig, la interlocutòria del seu processament per suposats delictes de sedició pels fets dels dies 20 i 21 de setembre i per l’operatiu de l’1-O. Ha estat un procediment breu, de menys de 30 minuts, on Trapero, Soler i Puig han assistit presencialment a l’Audiència Nacional acompanyats dels seus advocats per rebre la interlocutòria, mentre que Laplana ho ha fet per videoconferència.

El primer en arribar a l’Audiència ha estat César Puig. Després ho han fet, per separat, Pere Soler i Josep Lluís Trapero. No hi ha hagut preguntes ni tampoc declaracions dels imputats. Les defenses de Trapero, Puig i Soler ja havien presentat anteriorment els seus respectius recursos.


Lamela els ha comunicat personalment els delictes que els imputa. Processa l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per un delicte d'organització criminal i dos de sedició pels fets del 20 de setembre i també per l'1-O. També envia a judici l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig per organització criminal i, en el seu cas, només per un únic delicte de sedició pels fets de l'1-O. Per últim, processa la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició, pels fets del 20 i 21 de setembre a la conselleria d'Economia.

En la interlocutòria de processament que va fer pública el 5 d’abril, Lamela destaca que ha recollit indicis incriminatoris suficients per concloure que tots quatre pertanyen a una "complexa i heterogènia organització" unida amb el propòsit d'aconseguir la "secessió de Catalunya" i fer-ho "al marge de les vies legals". Considera, a més, que participaven d'una estratègia "premeditada i perfectament coordinada" on hi havia un repartiments de papers entre el Govern, els partits i la societat civil.

Acusacions als Mossos

Lamela qüestiona el paper dels Mossos especialment durant els registres per part de la Guàrdia Civil efectuats els 20 i 21 de setembre i el dia del referèndum. La jutgessa creu que els mossos "es van mantenir al marge" de les actuacions de la resta de cossos (policia espanyola i Guàrdia Civil) i la seva conducta estava dirigida, segons Lamela, a "obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència".


Assenyala com a responsables polítics d'haver dirigit les ordres als Mossos el conseller d'Interior destituït Joaquim Forn (en presó preventiva), l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig.

Sobre Trapero, diu que va comandar la cúpula dels Mossos l'1-O per portar a terme un "pla predeterminat per evitar actuar". Considera que va voler "emmascarar" la seva "total inactivitat sota els principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat".

A més, creu que l'actuació dels Mossos els 20-21 de setembre i l'1-O encaixa amb el delicte de sedició "com a autors o cooperadors necessaris" per ometre, segons la magistrada, la seva "obligació legal" d'actuar a la conselleria d'Economia i "facilitar el compliment de l'ordre judicial de registre". Lamela fa un pas més i diu que els agents es van "negar reiteradament" a les peticions d'auxili que van rebre per part de la Guàrdia Civil, que demanava protegir la comissió judicial.

En el cas del referèndum, diu que els processats no només no van actuar sinó que van facilitar informació "amb antelació" als ocupants dels col·legis electorals, a qui –segons Lamela- també van avisar-los que no actuarien. Per tot plegat, diu que els processats van voler "trencar l'organització territorial de l'Estat" i que, per processar-los per sedició, no cal que s'aconsegueixin els fins proposats i tampoc que hi hagi "ús de la força". "És suficient fer-ho al marge de les vies legals establertes", remarca.

Grup organitzat i criminal

Per defensar el delicte d'organització criminal, Lamela afirma que Trapero, Puig i Soler obeïen a "pautes de subordinació i de treball en grup ben definides". A la interlocutòria, recorda quins supòsits cal donar-se per parlar d'organització criminal i considera que es compleixen: jerarquia, permanència en el tems, coordinació, repartiment de tasques i planificació. Situa al capdamunt d'aquesta "organització criminal" al president destituït Carles Puigdemont. Segons la magistrada, van treballar de manera organitzada durant dos anys per aconseguir celebrar el referèndum i declarar la independència.

Codi alternatiu de comunicació als Mossos

Durant la instrucció, Lamela havia sol·licitat diferents informes als Mossos sota la sospita que havien usat algun canal alternatiu de comunicació fora de l'oficial durant l'1-O. Ara, en la interlocutòria de processament, Lamela assegura que "s'ha descobert" l'ús d'un codi propi durant l'1-O (anomenat Clau 21), que facilitava a cada dotació un número de contacte on trucar per emetre informacions o incidències que no s'havien de transmetre per l'emissora corporativa. Lamela diu que es van usar en aquest "codi alternatiu" tant telèfons personals dels agents com també mòbils corporatius.

La magistrada diu que s'ha constatat també que els mossos van fer "vigilàncies" a policies espanyols i guàrdies civils, fins i tot quan anaven de paisà. "No es tractava d'informar de l'actuació dels agents sinó d'una autèntica vigilància, fent seguiment dels desplaçaments", recull la interlocutòria.

També acusa els agents de posar-se d'acord amb els organitzadors de cada punt de votació per fer una "entrega voluntària" de les urnes un cop ja s'havia fet el recompte, o de situar "observadors civils" a cada punt de votació per alertar-los de l'arribada de la policia espanyola. Lamela parla de "complicitat" entre mossos i les meses de votació. "Fins i tot van actuar contra els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil", recull la interlocutòria.

També incorpora la declaració d'un testimoni protegit (un agent dels Mossos) que diu que se'ls va donar una ordre genèrica a totes les dotacions per informar dels moviments de la policia espanyola. També afirma que als 'briefings' se'ls va prohibir, entre d'altres, l'ús de la força o que no fessin ús de la 'porra', i que per això molts agents no la portaven.

A més, es refereix a la documentació intervinguda als Mossos quan anaven camí a una incineradora. "Posa de manifest que des de la direcció dels Mossos es tenia un coneixement perfecte dels riscos i mobilitzacions previstes per l'1-O", recull la interlocutòria.
 

L'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, a l'entrada de l'Audiència Nacional. Foto: ACN


Al Tribunal Suprem

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena es tornarà a veure les cares amb els presos polítics catalans, a qui ha citat consecutivament de dilluns a dimecres. S'espera que sigui durant aquesta trobada quan es faci el que s'anomena una declaració indagatòria i s'informi directament dels delictes als acusats, malgrat que la interlocutòria de processament ja es va fer pública fa unes setmanes. Aquest és l'últim pas que realitza el jutge abans d'enviar a judici -possiblement abans que acabi l'any- els acusats. Durant la declaració, el magistrat oferirà l'oportunitat als presos polítics de defensar la seva postura o aportar més proves.

El primer en declarar a les deu del matí serà el vicepresident Oriol Junqueras. A continuació, compareixeran els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. Dimarts serà el torn de Joaquim Forn, Josep Rull i Raül Romeva, mentre que el 18 d'abril hauran de passar pel Suprem -a la mateixa hora- Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Els nou processats es troben, actualment, en situació de presó provisional perquè Llarena considera que hi ha risc de fuga i de reiteració delictiva. 
 

Rull i Turull, abans d'entrar al Tribunal Suprem Foto: ACN


Segons ja va informar el jutge en la interlocutòria de processament, s'acusa Junqueras, Forn, Turull, Rull, Bassa i Romeva de rebel·lió i malversació per participar i idear mecanismes per avançar cap a la independència, mentre que a Sànchez i Cuixart se'ls processa per rebel·lió, per fer servir el seu caràcter públic com a element mobilitzador de la ciutadania durant els dies previs al referèndum. En aquest sentit, també se'ls atribueix la responsabilitat de les concentracions del 20 de setembre.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació