procés català

​Puigdemont demana «temps» per investir un candidat que eviti eleccions

En una entrevista a TV3, el president a l'exili afirma que l'Estat pot tenir "interès" en la repetició electoral però avisa que l'independentisme "ha de buscar fórmules" per impedir-ho | Subratlla que la solució per desencallar la situació de bloqueig "no passa" per la renúncia a la seva acta de diputat ni la de Toni Comín

per Joan Serra Carné, 15 d'abril de 2018 a les 23:10 |
Vicent Sanchis entrevista Carles Puigdemont | ACN
Després que la justícia alemanya descartés el delicte de rebel·lió i li permetés sortir de la presó de Neumünster a l'espera de pronunciar-se sobre el procés d'extradició, Carles Puigdemont ha concedit la primera entrevista televisiva per explicar la seva estratègia de defensa i com pensa desencallar la investidura. En una conversa amb Vicent Sanchis des de Berlín emesa per TV3, el president a l'exili ha reclamat "temps" per investir un candidat de Junts per Catalunya que permeti evitar eleccions. "Hem de buscar les fórmules perquè no hi hagi eleccions", ha destacat sobre aquest pla D, que podria tenir caràcter provisional.

Puigdemont, que s'ha mostrat disposat a capitanejar la situació per trobar un candidat, també ha apuntat que l'Estat pot tenir "interès" en aquesta repetició electoral: "Nosaltres no volem eleccions, però és de ser ingenu pensar que hi ha risc zero d'eleccions, perquè hi ha una altra part aquí que juga, que és l'estat espanyol. I no juga sempre amb les cartes netes". Pel president a l'exili, ha destacat que a les forces independentistes no pretenen tornar ara a les urnes: "A nosaltres no ens interessa. Som conscients de les responsabilitats que tenim". Fins i tot ha expressat que, un cop format el Govern, el primer que caldrà és desplegar un "pla de de xoc de reconducció dels efectes del 155".


En la línia de madurar la nova legislatura, ha defensat gestar el Consell de la República, en sintonia amb l'executiu que treballi des del Palau de la Generalitat. Puigdemont ha defensat, com ERC i el PDECat, la necessitat de formar un Govern. Sobre la relació amb els republicans i Oriol Junqueras, ha negat l'existència de falta de sintonia. "Estem avançant en la configuració de Govern", ha recalcat. També ha assegurat que les relacions amb el PDECat són "molt bones" tot i haver gestat un "moviment polític" que traspassa les fronteres del seu partit.

Solució abans del 22 de maig

El president a l'exili ha exposat la necessitat de proposar un altre candidat després del veto del Tribunal Suprem a Jordi Sànchez, sense que això impliqui una resolució in extremis ni la vulneració del mandat del 21-D. "Què ens ha passat fins ara?"", ha afirmat per denunciar les "arbitrarietats" de l'Estat. "L’estat espanyol es nega a acceptar el que el Parlament vol", ha afegit. Tanmateix, Puigdemont ha subratllat que "no caldrà" esperar fins al 22 de maig, data límit per haver investit un president. En aquest sentit, ha demanat "deixar treballar" els diputats i donar-los "una mica de confiança".

Carles Puigdemont, a l'entrevista Foto: TV3


Puigdemont també ha destacat que entre les fórmules que s'estan explorant per desencallar la situació de bloqueig hi figura la controvertida reforma de la llei de la Presidència, que havia generat recels entre els diferents actors de l'independentisme. "Estan reformant la llei de la Presidència per alguna raó. Això ha de donar resultats i s'han de buscar quins mecanismes tenim per mantenir-nos fidels a allò que la gent va votar el 21 de desembre", ha afirmat el president a l'exili. Ha deixat clar que la solució, però, "no passa" perquè ell mateix o Toni Comín, exiliat a Brussel·les, renunciïn a les actes de diputats. Comín ha descartat fins ara renunciar a l'acta, malgrat que ERC havia sondejat aquesta possibilitat.

Defensa a la querella del Parlament contra Llarena

El líder de Junts per Catalunya ha aplaudit el moviment de la mesa del Parlament per presentar una querella contra el jutge Pablo Llarena. "Ha fet molt bé la mesa", ha afirmat. Puigdemont ha insistit que l'independentisme ha de "reclamar fins al darrer minut que respectin els resultats de les eleccions" del 21-D. "Ho ha dit Nacions Unides que l’Estat hauria de respectar els drets dels candidats. Ho diu el món democràtic. Hi ha una violació clara de drets", ha raonat en relació al veto aplicat a Jordi Sànchez. "Enlloc està dit que hi ha diputats de primera i de segona", ha completat.

El president a l'exili, que ha fet referència a la manifestació massiva de suport als presos d'aquest diumenge a Barcelona, ha demanat no concedir "normalitat" a una "anomalia democràtica". "Hem de donar carta de naturalitat que un jutge el que determini què ha de decidir el Parlament? És una línia vermella que no ens hem de deixar passar".

Puigdemont s'ha compromès a continuar internacionalitzant el conflicte i ha detallat que compta amb "invitacions oficials" per explicar a "altres països per explicar què està passant". Ha admès, això sí, que després que la justícia alemanya l'hagi alliberat i hagi rebutjat el delicte de rebel·lió, compta amb "més facilitats ara que fa uns mesos" per desenvolupar aquesta feina. "No vull ser un problema per a ningú", ha reblat.

Crítica a Rajoy per la falta de diàleg

En l'entrevista a TV3, Puigdemont ha defensat la seva actuació en els fets d'octubre i la decisió de no convocar eleccions. "Vaig intentar proposar eleccions abans del 27 d’octubre i no va haver-hi cap de les garanties que havia demanat. Si les hagués convocat abans d’això, hauria quedat sol al Govern", ha afirmat. Puigdemont ha lamentat que, fins i tot abans de la declaració d'independència, cap dels poders de l'Estat, des del rei Felip VI fins a la judicatura, passant per les grans empreses i els mitjans de comunicació, va treballar per a una solució.

Puigdemont ha insistit en la falta de voluntat de diàleg de Mariano Rajoy, en els moments tensos de l'octubre passat i també després de les eleccions. Ha recalcat que, d'ençà de l'1 d'octubre, va exhibir "molt interès a parlar" amb el president espanyol, també per vies discretes. De fet, ha detallat que es va obrir un canal de comunicació entre la Moncloa i la Generalitat per la via d'un ministre de l'executiu espanyol en els moments més complexos. "La resposta va ser que l’altre no volia [dialogar]. La meva resposta va ser clara: sí a parlar. La seva també va ser clara: no a parlar", ha expressat de forma taxativa.

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació