15
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
16
d'abril
a les
17:11h
Mariano Rajoy, a l'última convenció del PP a Sevilla Foto: Flickr PP
“Butzemann (una mena de follet) balla dins de casa nostra” i “de nit porta als nens bons les pomes que du al sac”. La cançó infantil alemanya Es tantz ein Bi-Ba-Butzemann, rebatejada com a Viva Puigdemont s’ha convertit en el símbol humorístic del fiasco internacional de l’Estat en la seva persecució dels líders del procés català. El món independentista i també els mitjans espanyols burxen la ferida de Rajoy al ritme de la coincidència fonètica, però darrere les rialles, els retweets i els likes hi ha la constatació d’un fracàs king size que el president espanyol entoma en el seu pitjor moment polític. La justícia alemanya diu “nein” a Rajoy, i la xarxa se’n riu.
L’alliberament de Puigdemont va ensorrar la setmana passada els ànims del PP, que primera vegada va donar veu a l’euroescepticisme durant la onvenció popular de Sevilla. “Si l’euroordre no funciona, Schengen no té sentit”, cridava el portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons. Una fanfarronada sense recorregut que recull el sentiment d’humiliació de la cúpula de Génova, i que es va traduir després en una carta (plena d’errors gramaticals) dirigida a tots els europarlamentaris. El govern espanyol ha forçat les institucions per combatre per la via judicial un problema polític, i el correctiu europeu no només qüestiona la seva estratègia, sinó que posa en dubte la qualitat de l’estat de dret espanyol. Dos en un.
Els populars atribueixen part d’aquests mals a la imatge de l’Estat que es té a Europa, on -segons ells mateixos- encara es veu Espanya com un país endarrerit, conservador i tradicional, pròxim al franquisme. Una fotografia que hauria pogut influir –apunten- en l’opinió pública europea i de retruc en el criteri dels jutges que han resolt per ara en contra de les extradicions. El partit del president espanyol es pregunta com pot ser que l’independentisme hagi aconseguit estendre el seu relat al continent, sense fer esment als ministres que canten El novio de la muerte o al fake (en paraules del ministre Dastis) de les carregues policials als col·legis electorals.
Per combatre l’efecte “Viva Puigdemont”, La Moncloa no només ha forçat una reunió entre les fiscalies espanyola i alemanya per “intercanviar documentació”, sinó que ha activat una nova campanya internacional en tres vessants. D’una banda –i malgrat que el seu executiu sosté que aquesta és només una qüestió judicial- el president espanyol ha mobilitzat els seus ambaixadors a la UE per transmetre’ls el discurs que desplegaran als seus països de destinació, on hauran d’advertir dels efectes perniciosos de la “manca de confiança” a l’hora d’aplicar les euroordres. De l’altra, el PP espanyol pressiona els seus aliats al Parlament Europeu amb iniciatives com la de González Pons, i finalment La Moncloa ofereix ara entrevistes com la que el Frankfurter Allgemeine Zeitung publicava aquest divendres a Soraya Sáenz de Santamaría: “Els defensors de la independència fan més soroll que mai, però el seu suport minva”.
Rajoy ha reblat aquesta estratègia aquesta setmana durant la visita oficial del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i ho continuarà fent la que ve, quan rebrà la del president de Portugal, Marcelo Rebelo (a qui li ha atorgat la distinció de l’ordre espanyola de Carles III). També mitjançant els contactes de la màxima responsable de la comunicació del govern espanyol, Carmen Martinez de Castro, i el portaveu en cap de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, que compartiran esmorzar informatiu a Madrid. De fons, el convenciment que les gestions diplomàtiques acabaran donant fruit, i que –com apuntava aquest divendres el ministre Catalá- l’última paraula sobre el lliurament de Puigdemont encara no està dita. La Moncloa confia que malgrat els entrebancs els jutges alemanys acabaran resolent el fons de la qüestió a favor dels seus plantejaments i obrint el camí a Gran Bretanya, Suïssa i Bèlgica perquè facin el mateix.
Els esforços de Rajoy, però, posen de manifest les dificultats a l’hora d’estendre el seu relat de cara a l'opinió pública internacional, clau en el desenllaç del conflicte. El propi president espanyol ho admetia implícitament aquest divendres quan –al costat del primer ministre danès- havia de reiterar que els independentistes “falten a la veritat” perquè “Espanya és una democràcia”. L’agressivitat del ministre Catalá contra Carles Campuzano, a qui va atacar per dur un “ofensiu” llaç groc, denota el nerviosisme de l'executiu, que encara veu lluny els seus objectius. Potser la millor demostració és el fet que la mateixa premsa alemanya que va publicar l’entrevista a Sáenz de Santamaría comenci a recollir avui el fenomen “Viva Puigdemont”, incloent-hi també les bromes sobre “adoctrinament” i una possible querella de la fiscalia.