procés català

Del dèficit al Diplocat: 10 casos en què la justícia ha donat l'esquena a la Generalitat

Com ara contra Llarena, les institucions catalanes han recorregut sovint al Suprem o a l'Audiència Nacional per intentar plantar batalla amb l'Estat en qüestions com les inversions o el 155, però sense massa èxit

| 14/04/2018 a les 22:00h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, Procés català, dèficit, justícia espanyola, Generalitat, procés català, Diplocat
El Parlament presentarà una querella contra el magistrat del Suprem Pablo Llarena i potser fins i tot contra la resta de membres de la sala penal de l'alt tribunal. Així ho ha acordat aquest divendres la mesa de la cambra amb el suport dels membres independentistes i l'aval extern dels "comuns" després que Llarena hagi denegat el dret del diputat de Junts per Catalunya (JxCat) Jordi Sànchez a assistir a la sessió d'investidura, malgrat les mesures cautelars dictades per l'ONU.

Una querella, en tot cas, que arribarà al Suprem mateix. Aquesta estratègia de recórrer a la justícia ordinària en determinats casos de conflicte amb l'administració central, però, ja fa anys que s'està impulsant des del Govern, malgrat que, fins ara, amb resultats més aviats discrets. A principis del 2017, la Generalitat va llistar un seguit de sentències que havia guanyat contra l'Estat i que aquest no complia, entre les quals 14 al Suprem o a l'Audiència Nacional, per bé que en tots aquests casos estaven vinculats a programes de subvencions impulsades per l'Estat en àmbits competencials autonòmics, com les polítiques socials o el medi ambient.


En la resta d'àmbits, el Govern no ha tingut massa sort quan ha recorregut a aquests dos tribunals -diferent és el cas del Tribunal Constitucional, que ha repartit més joc, tot i que molt més en favor de l'Estat, des que hi ha majoria conservadora-, ja sigui per una manca de voluntat dels seus jutges d'actuar en favor de la Generalitat, per retards que feien inútils els recursos o fins i tot per morts inesperades durant el procés. En un inici, l'accés a la justícia estava vincular a qüestions econòmiques i d'inversions, mentre que després ja ha passat a referir-se al control de les finances o al 155.

1. Addicional tercera

La Generalitat va recórrer a l'Audiència Nacional l'incompliment el 2008 de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que fixava que l'Estat hauria d'invertir a Catalunya durant set anys l'equivalent al percentatge del PIB espanyol que representa el territori. Aquell any va denunciar que se l'havia de compensar amb 759 milions per no haver-ho complert, però els jutjats no li van donar la raó i aquella disposició es va acabar incomplint sempre.

2. Límit de dèficit

El Govern va recórrer també al Tribunal Suprem el repartiment del sostre de dèficit fixat pel govern espanyol entre els anys 2013 i 2016, ja que entenia que vulnerava la llei d'estabilitat pressupostària i exigia esforços de contenció superiors a les comunitats autònomes que a l'Estat central. Tot i això, l'alt tribunal tan sols va anul·lar el 2016 la distribució feta per al primer d'aquests anys, però per una qüestió procedimental: no havia estat convalidat pel Congrés. Els dels altres exercicis van ser avalats.
 

Andreu Mas-Colell va fer del repartiment del dèficit un dels seus camps de batalla. Foto: ACN


3. Vot exterior del 2015

Les dificultats per exercir al vot exterior va ser una de les principals crítiques que va rebre l'administració electoral en les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015. Un mes després dels comicis, el Govern va recórrer al Suprem la decisió de la Junta Electoral Central de no ampliar el termini de vot exterior i "denegar" així aquest dret a més de 7.000 catalans. A hores d'ara, encara no hi ha cap reacció a aquesta denúncia.

4. Inversió a Rodalies

L'octubre de 2016, el conseller de Territori, Josep Rull, va denunciar Adif a l'Audiència Nacional per la via contenciosa administrativa per l'incompliment del pla d'inversió a Rodalies de 306 milions d'euros, en considerar esgotada "la via política". Segons va criticar, tan sols s'havia invertit un 4,2% de la quantitat acordada entre 2014 i 2016, però aquell gest no ha tingut per ara cap més repercussió ni resposta judicial i els incompliments amb la xarxa ferroviària catalana segueixen estan a l'ordre del dia.

5. Homs contra Rajoy

El Tribunal Suprem va trigar pocs dies a arxivar la denúncia que havia interposat el gener de 2017 el llavors líder del PDECat al Congrés, Francesc Homs, contra Mariano Rajoy i altres membres del govern espanyol per possibles delictes de desobediència i prevaricació relacionats amb incompliments de sentències del Tribunal Constitucional que determinaven que la Generalitat tenia competències per al repartiment del 0,7% de l'IRPF destinat a ONG. La Fiscalia, però, no hi veia cap indici de delicte.
 

Junqueras, Puigdemont i Turull, dirigint-se a una reunió del Govern. Foto: Govern


6. Control de pagaments

El vicepresident català, Oriol Junqueras, va recórrer al Suprem l'anunci del govern espanyol de tallar l'aixeta del fons de liquiditat autonòmica (FLA) en cas que aquest s'usés per pagar despeses del referèndum. En concret, l'Estat va limitar els àmbits als quals la Generalitat podia destinar recursos d'aquest mecanisme de préstec i va requerir rebre informes setmanals de les despeses de l'administració, però dos mesos després l'alt tribunal va rebutjar suspendre aquesta mesura mentre no resolgués.

7. Intervenció de la caixa

A mesura que s'acostava l'1-O, l'Estat feia noves passes com intervenir del tot la caixa de la Generalitat, passant a gestionar directament els seus pagaments i limitant les noves despeses. Junqueras va tornar a recórrer-ho al Suprem, esperant que aquest dictés mesures cautelars que frenessin la mesura, però de nou l'alt tribunal va desistir d'actuar d'urgència, argumentant que no identificava greuges irreparables en la intervenció de les finances.

8. Querella contra Maza

Carles Puigdemont, en nom de la Generalitat, es va querellar tres dies després de l'1-O contra els llavors fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, per uns possibles delictes de "prevaricació" i "usurpació de funcions públiques" per la "frenètica activitat investigadora" un cop oberta la causa del referèndum. Les denúncies eren respectivament al Suprem i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però aquests no van tenir cap pressa en admetre-les a tràmit i, de fet, tots dos fiscals van morir durant el mes de novembre, amb pocs dies de diferència.
 

José Manuel Maza va morir abruptament poc després que el Govern es querellés contra ell. Foto: Europa Press


9. Aplicació del 155

La Generalitat va plantejar una "ofensiva judicial" contra l'aprovació del 155 que incloïa, entre altres qüestions, dos recursos al Suprem. L'alt tribunal, però, no els va atendre i la suspensió de l'autonomia va seguir endavant. Ciutadans a títol individual i el mateix Carles Puigdemont han intentat aturar-la posteriorment, per ara sense èxit. En canvi, el Parlament va optar per recórrer el 155 directament al Tribunal Constitucional, que està tramitant el recurs.

10. Tancament del Diplocat

Fent ús de les atribucions el 155, l'Estat es va disposar a fer miques la xarxa internacional de la Generalitat, liquidant, entre d'altres el Diplocat. L'Associació Catalana de Municipis, que forma part del consorci, ho va intentar frenar al Suprem, però aquest va tombar el recurs, un intent que també va fer sense èxit l'ajuntament de Barcelona. L'organisme ara està a punt de ser història.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Visca La Republica Catalana
Anònim, 15/04/2018 a les 09:11
+14
-7
Amb aquest moment Catalunya està invaida pel partit podrit i cia. roban sense control, empresonan gent innocente,multan, fen que polítics tinguin que marxar de la nostre terra siguen innocents , humillantse a tots i a totes, però això no acabarà així ,mai ens rendirem fins a la República Catalana . Espanya mai més serà la unitat que volen ells .
Visca la República Catalana
Es que és de tontos queixar-se d'Espanya... a Espanya
Anònim, 15/04/2018 a les 10:21
+12
-4
Ens estem queixant de maltractament i d'espoli als propis representants dels que ens maltracten i ens espolien.

Amb aixó l'únic que aconseguim és donar imatge de tontos i Espanya encara s'anima més a maltractar-nos encara més, sabent que l'únic que farem serà queixar-nos... a ells mateixos.
Violencia
ninja45, 15/04/2018 a les 12:25
+9
-4
El ministro de Justicia Rafael Catalá dice sentirse ofendido por los lacitos amarillos que llevan nuestros políticos. Más ofendidos nos sentimos nosotros por tener a nuestro Govern legítimo en prisión o en el exilio. Joan Tarda afirma que: "Es un insulto a la inteligencia y a la democracia, acusar a los CDR de terrorismo". Esto no es terrorismo. Es la intención de este Estado de Desecho de coaccionar y aterrorizar a los catalanes, para que no defiendan sus derechos legítimos. En España robar sale gratis y los ladrones campan a sus anchas. Cuanto más millones robas, mayor es tu prestigio en el palco del Bernabeu. Los ricos son cada día mas ricos y los pensionistas, los trabajadores y los pobres, cada día más pobres. En cambio a los independentistas hay que meterlos a todos en la cárcel, pues según el producto tóxico que han fabricado y expandido a su medida el juez Llarena y sus secuaces, somos todos terroristas por atentar contra lo más sagrado de estos fascistas y corruptos, que es la "unidad de España". Esta gentuza tapan su inmensa corrupción y esquilme sistemático a Cataluña con acusaciones de terrorismo, dignas de mentes enfermas. Ya no les basta identificar el independentismo con la rebelión, sedición o desobediencia. Ahora tienen que retorcer las leyes para adecuarlas a sus deseos de venganza y asi seguir adelante con la gran injusticia que se está cometiendo en Cataluña. Y luego se extrañan de que queramos independizarnos. Som República !!*!!
España Verguenza de UE
Anònim, 15/04/2018 a les 16:47
+6
-3
Això només es un tràmit pq.ja sabem com jutjaran els tribunals d'Injusticia espanypls.Llavors ja hi ha via lliure per denunciar cap a UE i no ho poden retornar pq.el tràmit ja estarà fet.
Per què enganyeu a la gent?
Anònim, 16/04/2018 a les 09:19
+1
-0
Estatut de Catalunya
Títol Preliminar

Article 1. Catalunya Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
Article 2.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.

Constitució Espanyola de 1978
Títol Preliminar

Artículo 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

A Alemanya, per exemple, estan prohibits els partits polítics que estan en contra de la seva Constitució. Als EUA seria impensable una rebel·lió a la catalana de qualsevol dels seus estats que la integren. Allà acabarien en un tres i no res amb tan ridícula rebel·lió. És a dir, els colpistes anirien a la presó a perpetuïtat.

Els, Junqueras, Sánchez, etc., estan a la presó per colpistes. Així que s'atinguin a les conseqüèn.

Els independentistes, especialment els que viiuen de luxe) han fet molportat a la nostra Catalunya a la decadència. an portat a la nostra Catalunya a la decadència. El mal que han fet costarà molts, moltíssims anys, curar-lo.

A tenir en compte la postura dels sindicats i partits anti sistema o suposadament d'esquerres, com en Comú, que s'han apuntat a la deriva nacionalista (feixista). Vergonyós.

Em sap greu. Però havia de dir-ho.
Los politicos no están por encima de la ley...
Anònim, 16/04/2018 a les 09:35
+0
-1
los jueces tampoco deberían estarlo, ni tan siquiera el estado, pero la realidad es distinta como todos sabemos. La ley es igual para todos pero parece que se aplica a conveniencia del poder.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix el comentarista polític
L'Innovahub és un espai de trobada de startups i professionals de l'ecosistema digital i tecnològic. | Gas Natural Fenosa
Guillem Genovès
01/01/1970
Responsables d'empreses innovadores expliquen l'experiència de participar al projecte Innovahub impulsat per Gas Natural Fenosa
Ferran Casas
01/01/1970
La festa va aconseguir sobreposar-se al clima d'excepció i l'amor i els llibres van saber conviure amb la justa reivindicació política. Avui també són notícia Martí Gironell, Laia Vicens i Xavi Tedó, la mesa del Parlament, Xavier Sardà, el salt d'Unió a Masterchef, l'aixecament irlandès de Pasqua i Josep Borrell
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Al Video Instan tenen un catàleg de més de 44.000 pel·lícules | Albert Alcaide
Jordi Bes | 1 comentari
01/01/1970
L'emblemàtic Video Instan de Barcelona deixarà el carrer Enric Granados per evitar una pujada de l'arrendament d'un 266% | Inicia una campanya de micromecenatge per finançar el trasllat a un local del mateix Eixample i obrir-hi un cinema de petit format
Una persona preparant un cigarret de marihuana. | ND
Aida Morales | 5 comentaris
01/01/1970
Els locals regulats de consum de marihuana i els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona alerten de "captadors" en zones turístiques que ofereixen droga, fins i tot, a menors d'edat | El 2017 es van tancar 41 locals sense llicència a la capital catalana
Andreu Mas-Colell | Adrià Costa
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
L'exconseller es mostra convençut que Puigdemont gestionarà la situació per "tenir Govern el 22 de maig" | Afirma que "tot indica que el conseller d'Economia i Finances serà Pere Aragonès" i li té "tota la confiança" | "El xoc entre Llarena i Montoro demostra l'error de judicialitzar la política", assegura