14
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
16
d'abril
a les
7:24h
El Parlament presentarà una querella contra el magistrat del Suprem Pablo Llarena i potser fins i tot contra la resta de membres de la sala penal de l'alt tribunal. Així ho ha acordat aquest divendres la mesa de la cambra amb el suport dels membres independentistes i l'aval extern dels "comuns" després que Llarena hagi denegat el dret del diputat de Junts per Catalunya (JxCat) Jordi Sànchez a assistir a la sessió d'investidura, malgrat les mesures cautelars dictades per l'ONU.
Una querella, en tot cas, que arribarà al Suprem mateix. Aquesta estratègia de recórrer a la justícia ordinària en determinats casos de conflicte amb l'administració central, però, ja fa anys que s'està impulsant des del Govern, malgrat que, fins ara, amb resultats més aviats discrets. A principis del 2017, la Generalitat va llistar un seguit de sentències que havia guanyat contra l'Estat i que aquest no complia, entre les quals 14 al Suprem o a l'Audiència Nacional, per bé que en tots aquests casos estaven vinculats a programes de subvencions impulsades per l'Estat en àmbits competencials autonòmics, com les polítiques socials o el medi ambient.
En la resta d'àmbits, el Govern no ha tingut massa sort quan ha recorregut a aquests dos tribunals -diferent és el cas del Tribunal Constitucional, que ha repartit més joc, tot i que molt més en favor de l'Estat, des que hi ha majoria conservadora-, ja sigui per una manca de voluntat dels seus jutges d'actuar en favor de la Generalitat, per retards que feien inútils els recursos o fins i tot per morts inesperades durant el procés. En un inici, l'accés a la justícia estava vincular a qüestions econòmiques i d'inversions, mentre que després ja ha passat a referir-se al control de les finances o al 155.
1. Addicional tercera
La Generalitat va recórrer a l'Audiència Nacional l'incompliment el 2008 de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que fixava que l'Estat hauria d'invertir a Catalunya durant set anys l'equivalent al percentatge del PIB espanyol que representa el territori. Aquell any va denunciar que se l'havia de compensar amb 759 milions per no haver-ho complert, però els jutjats no li van donar la raó i aquella disposició es va acabar incomplint sempre.
2. Límit de dèficit
El Govern va recórrer també al Tribunal Suprem el repartiment del sostre de dèficit fixat pel govern espanyol entre els anys 2013 i 2016, ja que entenia que vulnerava la llei d'estabilitat pressupostària i exigia esforços de contenció superiors a les comunitats autònomes que a l'Estat central. Tot i això, l'alt tribunal tan sols va anul·lar el 2016 la distribució feta per al primer d'aquests anys, però per una qüestió procedimental: no havia estat convalidat pel Congrés. Els dels altres exercicis van ser avalats.
Andreu Mas-Colell va fer del repartiment del dèficit un dels seus camps de batalla. Foto: ACN
3. Vot exterior del 2015
Les dificultats per exercir al vot exterior va ser una de les principals crítiques que va rebre l'administració electoral en les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015. Un mes després dels comicis, el Govern va recórrer al Suprem la decisió de la Junta Electoral Central de no ampliar el termini de vot exterior i "denegar" així aquest dret a més de 7.000 catalans. A hores d'ara, encara no hi ha cap reacció a aquesta denúncia.
4. Inversió a Rodalies
L'octubre de 2016, el conseller de Territori, Josep Rull, va denunciar Adif a l'Audiència Nacional per la via contenciosa administrativa per l'incompliment del pla d'inversió a Rodalies de 306 milions d'euros, en considerar esgotada "la via política". Segons va criticar, tan sols s'havia invertit un 4,2% de la quantitat acordada entre 2014 i 2016, però aquell gest no ha tingut per ara cap més repercussió ni resposta judicial i els incompliments amb la xarxa ferroviària catalana segueixen estan a l'ordre del dia.
5. Homs contra Rajoy
El Tribunal Suprem va trigar pocs dies a arxivar la denúncia que havia interposat el gener de 2017 el llavors líder del PDECat al Congrés, Francesc Homs, contra Mariano Rajoy i altres membres del govern espanyol per possibles delictes de desobediència i prevaricació relacionats amb incompliments de sentències del Tribunal Constitucional que determinaven que la Generalitat tenia competències per al repartiment del 0,7% de l'IRPF destinat a ONG. La Fiscalia, però, no hi veia cap indici de delicte.
Junqueras, Puigdemont i Turull, dirigint-se a una reunió del Govern. Foto: Govern
6. Control de pagaments
El vicepresident català, Oriol Junqueras, va recórrer al Suprem l'anunci del govern espanyol de tallar l'aixeta del fons de liquiditat autonòmica (FLA) en cas que aquest s'usés per pagar despeses del referèndum. En concret, l'Estat va limitar els àmbits als quals la Generalitat podia destinar recursos d'aquest mecanisme de préstec i va requerir rebre informes setmanals de les despeses de l'administració, però dos mesos després l'alt tribunal va rebutjar suspendre aquesta mesura mentre no resolgués.
7. Intervenció de la caixa
A mesura que s'acostava l'1-O, l'Estat feia noves passes com intervenir del tot la caixa de la Generalitat, passant a gestionar directament els seus pagaments i limitant les noves despeses. Junqueras va tornar a recórrer-ho al Suprem, esperant que aquest dictés mesures cautelars que frenessin la mesura, però de nou l'alt tribunal va desistir d'actuar d'urgència, argumentant que no identificava greuges irreparables en la intervenció de les finances.
8. Querella contra Maza
Carles Puigdemont, en nom de la Generalitat, es va querellar tres dies després de l'1-O contra els llavors fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, per uns possibles delictes de "prevaricació" i "usurpació de funcions públiques" per la "frenètica activitat investigadora" un cop oberta la causa del referèndum. Les denúncies eren respectivament al Suprem i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però aquests no van tenir cap pressa en admetre-les a tràmit i, de fet, tots dos fiscals van morir durant el mes de novembre, amb pocs dies de diferència.
José Manuel Maza va morir abruptament poc després que el Govern es querellés contra ell. Foto: Europa Press
9. Aplicació del 155
La Generalitat va plantejar una "ofensiva judicial" contra l'aprovació del 155 que incloïa, entre altres qüestions, dos recursos al Suprem. L'alt tribunal, però, no els va atendre i la suspensió de l'autonomia va seguir endavant. Ciutadans a títol individual i el mateix Carles Puigdemont han intentat aturar-la posteriorment, per ara sense èxit. En canvi, el Parlament va optar per recórrer el 155 directament al Tribunal Constitucional, que està tramitant el recurs.
10. Tancament del Diplocat
Fent ús de les atribucions el 155, l'Estat es va disposar a fer miques la xarxa internacional de la Generalitat, liquidant, entre d'altres el Diplocat. L'Associació Catalana de Municipis, que forma part del consorci, ho va intentar frenar al Suprem, però aquest va tombar el recurs, un intent que també va fer sense èxit l'ajuntament de Barcelona. L'organisme ara està a punt de ser història.